Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Movirama - Telecine Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Simó Andreu Tony, Eusebio Poncela Pere, Marisa Paredes la xicota de Tony, Joan Ribó germà de Pere, Montserrat Salvador la dona del pis, Alfredo Mayo el germà de la dona, Jordi Torras el metge del circuit, Carles Lucena el mecànic, Maria Reniu, Josep Castillo i Escalona, Marta Flores ESTRENA Madrid, 24031975, Barcelona, 25031975, TV, 16071984 en català PREMIS Ciutat de Barcelona 1974…

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece 1964 i El…

Vida Començà els estudis de piano amb Mercè i Antoni Suñer, i posteriorment estudià piano, harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Barcelona Es formà de manera autodidacta en el terreny del jazz i fou integrant de diversos grups Los Estoicos, Cuarto Mundo, Proyecto A fins que el 1970 passà a la formació del cantant Tony Ronald, en què rebé el sobrenom de Kitflus També fou membre dels conjunts Iceberg 1974-79, Pegasus 1982 i Max Sunyer Sextet La seva primera banda sonora fou la de Soldados de plomo 1983, José Sacristán, i malgrat que la seva vinculació al cinema comercial de llarga…

Vida Feu de model de pintors com Joan Brull o Ricard Urgell, i s’inicià en el cinema català en petits papers que no tingueren continuïtat A vint anys s’installà a Madrid i compaginà la feina de model amb la d’actriu en diversos films de la dècada del 1920, fins que l’èxit obtingut la decidí a dedicar-s’hi de ple Actriu de gran presència i caràcter, encarnà papers dramàtics de dona dominant Feu la Marieta de La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1927, Josep Amich i Bert, Amichatis i la primera 1917, Adrià Gual i la segona versió 1928, Josep Maria Maristany de La hija del mar…

Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino  i Presència  i al diari El Correo Catalán  abans de debutar amb el documental  Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 …

Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila  i de l’escriptor  Sebastià Trullol Casada amb el químic i farmacèutic Joan Xirau i Palau El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva masia 1978,…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…

Vida Treballà en una agència de publicitat, fins que el 1962 ingressà a la distribuïdora CB Films com a redactor publicitari a les ordres d’Horacio Sáenz Guerrero, a qui substituí com a cap del departament de publicitat el 1963 càrrec que ocupà fins el 1967 quan abandonà la companyia Com a crític, inicià la seva collaboració a Fotogramas  al començament de la dècada del 1960, on continuà el consultori de Mr Belvedere creat el 1958 per Luis G de Blain A Ràdio Barcelona, presentà, amb Mayra Gómez Kemp, l’espai cinematogràfic Mr Belvedere Aquesta breu collaboració constituí el punt d’arrencada…

Vida Format en el teatre amateur , es convertí en un autèntic mite mediàtic català Inicià la seva carrera 1955 amb Camarada Cupido , de Xavier Regàs Debutà com a professional al teatre Romea en la comèdia Colombe Jean Anouilh Feu el seu primer paper als escenaris el 1957 en Glòria i Amadeu, Societat Limitada Josep Maria Poblet La seva popularitat augmentà amb títols com ara Romeu de 5 a 9 1957, Lluís Elias i Valentí Moragues El llibertí 1958, Aldo De Benedetti Pum, pum i el va matar Antonio de Armenteras El nas d’en Cyrano Lluís Tejedor Ai, Joan, que descarriles Salvador Bonavia Que vagi de…

Vida S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario TEU i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu…