Resultats de la cerca

Vida Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home , i començà a collaborar en la premsa catalana "La Veu de Catalunya" "D’Ací i d’Allà" 1930-31 "Imatges Setmanari gràfic d’actualitat" 1930 "Butlletí dels Mestres" 1935, aquí sobre cinema educatiu i "Revista Ràdio Barcelona" 1934-36 Fundà el primer "Diari de Granollers" i després la "Revista de la Llar" a Barcelona Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana, que inicià una línia de producció…

Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista  Joventut  del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…

Vida Cap de publicitat de la Metro-Goldwyn-Mayer MGM a Barcelona, tingué un cinema a Santa Eulàlia de Ronçana i un altre a Granollers, on havia fundat un cineclub El 1946 marxà a Bogotà Colòmbia, on vivia el seu pare Miquel Joseph i Mayol En aquesta ciutat estudià cinematografia, representà la MGM, promocionà sales de cinema, creà la distribuïdora Elephant per difondre films de la Disney i la Warner Bros, i fou un dels fundadors del Cineclub Colombia

Al setembre del 1921 fundà, amb Antoni Cànovas i Rigalt, la Good Silver Film Corporation traducció anglesa del cognom Bonaplata, productora que debutà amb Lilian , del director artístic de la casa, Joan Pallejà John Pellears El 1923 constituí el Consorcio Internacional de Explotaciones Cinematográficas CIEC, domiciliat a Barcelona, que el 1926 obrí una sucursal a París, on anà a viure Bau-Bonaplata Amb l’objectiu de presentar les grans superproduccions europees, el 1926 creà i dirigí la Federación Cinematográfica Latina FCL, que el 1927 es convertí en concessionari exclusiu, per a l’Estat…

Vida El 1917, amb el seu germà Ramon, i amb Salvador Castelló i Julio Sanz, participà en la fundació de la productora Sociedad Anónima Sanz i en l’adquisició el 1919 dels antics laboratoris de la productora i distribuïdora Argos Films Gràcies a la seva gestió s’aconseguí introduir al mercat anglès la producció espanyola del moment, però la Primera Guerra Mundial posà fi a aquesta operació Aquest contratemps feu que abandonés el cinema per centrar-se en la gestió d’una fàbrica que la família tenia a Sabadell Cap al 1927, però, hi tornà com a empleat de Saturnino Ulargui, si bé aviat s’installà…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Swann Europea de Cinema Josep Gimeno i Mayol, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona ARGUMENT Segons una idea de Carles Benpar GUIÓ Isabel Gardela "L’olfacte" , Judit Colell i Jordi Cadena "La vista", Teresa de Pelegrí i Dominic Harari "El gust", Maria Ripoll, Nico Baixas i Rosa Serra "L’oïda", Núria Olivé-Bellés "El tacte" FOTOGRAFIA Xavi Giménez "L’olfacte", Sergi Gallardo "La vista, El gust", Núria Roldós "L’oïda", James Callanan "El tacte", Fujicololor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lu Pulici "L’olfacte, La vista", Federico González…

S’organitzà una Comissió de Cinema encarregada d’estudiar un Pla d’estructuració i organització del cinema a Catalunya que establia les funcions, les competències i els plans d’actuació que hauria de dur a terme el Comitè, del qual s’assumiren les tasques relatives a l’aplicació del cinema a les escoles, el desenvolupament d’una producció pròpia, l’execució de la Censura, la creació d’una escola de cinema, el refermament del cinema amateur com a possible ambaixador d’un cinema autònom i les actuacions referents al cinema comercial La Comissió era formada per representants del Consell de…