Resultats de la cerca

Vida Abandonà la carrera de filosofia i lletres a Salamanca per establir-se a Barcelona, on estudià a l’Institut del Teatre, formà part del grup Teatro Español Universitario de la facultat de dret i d’un elenc de cambra fins que es professionalitzà Debutà en el cinema com a secundari gràcies al seu talent dramàtic i a la particular fotogènia en Los desamparados 1960, Antonio Santillán Després d’alguns petits papers, IFISA li oferí protagonitzar Juventud a la intemperie 1961, Ignasi F Iquino El seu estil interpretatiu, basat en l’escola Actor’s Studio, l’apropava a les noves tendències del…

Vida S’inicià en el camp de l’exhibició el 1976, amb Drac Màgic, i projectà cinema a les escoles i sessions a l’aire lliure Però fou el 1983, quan començà la seva veritable tasca d’empresari com a programador del cine Verdi de Barcelona propietat de Josep Riba i Martorell, associat en un principi amb Joan Pol i Tobella El primer "remodelatge" seriós del local es produí el 1986, circumstància que se celebrà amb la projecció de Dr Strangelove, o com vaig aprendre a no preocupar-me i estimar les bombes Dr Strangelove, or I Learned to Stop Worryng and Love the Bombs , 1963, Stanley Kubrick en…

Vida El 1926 s’inicià en el camp professional a Madrid collaborant en diversos diaris de la capital i també de Barcelona "La Noche", "Las Noticias" A partir de la dècada del 1930 s’especialitzà en cinema i feu d’ajudant de direcció i dialogista Però destacà sobretot per les seves cròniques cinematogràfiques en premsa i revistes, com ara "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-29, "La Verdad Órgano de la Asociación Monárquica Obrera" 1930-31, "Tararí" 1930-34, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35, "Proyector" 1935-36, "Espectáculo Semanario de espectáculos" 1936 i "…

Vida Fill del crític de cinema Germán Huici Rodrigo i pare del crític d’art Fernando Huici, es traslladà a Barcelona el 1946 Collaborà a la revista "Cinema" 1924-29 i a partir del 1951 desenvolupà una important trajectòria com a guionista, especialment en films dirigits per Juli Coll, molts de tarannà policíac Distrito Quinto 1957 Un vaso de whisky 1958 Los cuervos 1961 La cuarta ventana 1961 Los muertos no perdonan 1963 Comando de asesinos Fin de semana con la muerte 1966 i El mejor del mundo 1968 Prèviament, tots dos havien escrit Rostro al mar 1950, Carlos Serrano de Osma i Mercado…

Vida D’origen italià, el 1920 entrà com a director literari a la distribuïdora cinematogràfica Miguel de Miguel, en la qual realitzà l’adaptació al castellà de Quo Vadis 1924, Arturo Ambrosio i Gabriele D’Annunzio També treballà com a director artístic i redactor de rètols d’Exclusivas Diana 1927, que fou la primera empresa espanyola que subtitulà films sonors, amb obres pioneres com ara El cantor de jazz The Jazz Singer , 1927, Alan Crosland i L’arca de Noè Noah’s Ark , 1929, Michael Curtiz i Darryl F Zanuck Sempre amatent a tots els avenços del sonor, construí i patentà el 1929 el…

Vida Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller , amb la companyia d’Adrià Gual Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc, i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , és pare dels fotoperiodistes José Luis,  Carles , Manuel,  Enric  i Rafael, i el director de fotografia Joaquín Julio Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada Treballà per a l’Exposició Internacional i per als diaris  Las Noticias ,  El Día Gráfico  i  La Noche , i fou corresponsal d’ Ahora  i d’ Estampa , de Madrid Dirigí un estudi fotogràfic i ingressà en la redacció de  La Vanguardia  després de la Guerra Civil de 1936-39, i treballà també per a l’agència EFE En el vessant cinematogràfic treballà com a foto fixa de promoció de la…

Vida Alternà els estudis de dret i professorat mercantil amb els seus primers treballs cinematogràfics com a meritori i ajudant de producció en films dirigits per Rafael Gil a Aspa Films El 1957 ja fou cap de producció i seguí treballant per a Aspa Vicent Escrivà i altres productores Realitzà dues produccions pròpies, Se vive una vez 1963, Arturo González Jr i La Araucana 1970, Juli Coll, i el 1969 fou designat conseller delegat de Profilmes Aquesta empresa barcelonina era filial de MPI, grup de societats de Joan Palomeras Banc de Navarra i Banc de Valladolid, i Pérez Giner hi desenvolupà, en…

Vida S’installà a Barcelona de ben petit i el 1940 estudià fotografia L’any següent s’introduí en el cinema com a meritori de càmera i ajudant d’operador També feu de secretari de direcció en produccions com ara Adversidad 1944, Miquel Iglesias i Cuando los ángeles duermen 1947 i "Don Joan de Serrallonga" Don Juan de Serrallonga , 1948, tots dos de Ricard Gascon El 1948 fou contractat per Emisora Films, on intervingué a En un rincón de España Jerónimo Mihura, primer film rodat amb Cinefotocolor, i Pacto de silencio 1949, Antonio Román Després feu de primer ajudant de direcció a Apartado de…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , feu de foto fixa a quinze anys en substituir el seu pare,  Carlos Pérez de Rozas Masdeu , i arribà a segon operador, però abandonà el cinema el 1959 per entrar també a l’Agència EFE, on arribà a ser cap dels serveis gràfics, a més de fer treballs publicitaris i industrials Treballà per als diaris La Vanguardia , Solidaridad Nacional i La Prensa És autor de la icònica fotografia dels Beatles baixant de l’avió que els portava a Barcelona, amb barrets de torero al cap 1965 Interpretà esporàdicament algun petit paper en títols…