Resultats de la cerca

Vida Exercí durant dos anys 1910-12 la direcció artística d’"Arte y Cinematografía" Després creà el 1912 i amb el seu germà Eduard, la revista "El Mundo Cinematográfico", publicació que durant més de dotze anys defensà els interessos del cinema espanyol D’altra banda, i amb la collaboració de Victoriano Saludes Soca i el suport de Carles Maristany, el 1919 impulsà la creació de Metropilitan, entitat constituïda amb el propòsit d’edificar el cinema Coliseum inaugurat el 1923 sota la seva gerència Seguint les petjades del seu germà, representant de l’Éclair i d’altres marques estrangeres, el…

Vida El 1909 entrà a la companyia teatral de Rosario Pino i treballà també amb José Tallaví, Enric Borràs, María Guerrero i Carmen Díaz, fins que formà companyia pròpia amb la seva dona, l’actriu Matilde Muñoz Sampedro, amb qui es casà el 1918 El matrimoni inicià una de les sagues més famoses del cinema espanyol, encapçalada pels seus fills, l’actriu Pilar i el director Juan Antonio, i continuada pels nets, Mónica i Javier actors, María secretària de rodatge, Juan músic, Rafael productor i Miguel director Debutà en el cinema el 1940 en el darrer film que dirigí l’escriptor Enrique Jardiel…

Després de cursar estudis musicals als conservatoris de Barcelona i València, es professionalitzà com a violoncellista Entre el 1959 i el 1961 amplià estudis en sociologia de la música i musicologia a Alemanya 1959-61 En 1962-63 s’endinsà en la producció de programes musicals de ràdio i televisió a la BBC de Londres, a la Bayerische Rundfunk de Munic i a TVE, i s’inicià també en la producció fonogràfica CBS, Frankfurt, 1966-67 El 1967 entrà a treballar a la WDR de Colònia en qualitat de productor i realitzador del departament de televisió musical FS-Musik, del qual passà a ser posteriorment…

Vida Marxà amb els pares cap a l’exili i embarcaren a l’estiu del 1939 en el vaixell "Winnipeg" ple de republicans cap a Santiago de Xile Allà estudià tres anys art dramàtic i direcció escènica a la Universitat Catòlica Tot seguit s’integrà en els ambients teatrals i actuà en força elencs de la capital, fins a tornar definitivament a Catalunya el 1955 Aquí collaborà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en què interpretà i dirigí diverses peces Alhora, debutà en el cinema a La cárcel de cristal 1956, Juli Coll Cumbres luminosas 1957, Juan José Fogués Sendas marcadas i Huellas del destino…

Vida i trajectòria professional Després d’estudiar econòmiques a la Universitat de Barcelona, es traslladà a Madrid, on cursà ciències polítiques 1961-64 Es diplomà en sociologia 1963-64 i ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía 1963-65, en l’especialitat de direcció, estudis que deixà inacabats en ser expulsat Redactor en cap de la revista  Fotogramas 1963-67, fou codirector escènic del grup teatral Los Goliardos 1964-66 i coguionista de la sèrie Dichoso mundo 1967, TVE i dels llargmetratges Historias de la fiesta 1965, Mariano Ozores i Tinto con amor 1967, Francisco Montolio El 1969…

A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach,  Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…

Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el…