Resultats de la cerca

Inicialment era integrada per un grup de membres de la Penya 3 4 de fotografia, que també promogué altres entitats del sector, com la Federació Catalana de Cinema Amateur FCCA Entre els membres de la primera junta directiva hi havia també associats del FAD Santiago Marco president, Pere Ricart vicepresident, i Robert Mainou, Antoni Sarsanedas, JPlanells, Robert Senties, Àngel Ferran, Joan Vila, Oriol de Martí, Bartomeu Llongueras, Ramon Sarsanedas i Josep Sala Feu projeccions infantils i de films de realitzadors no professionals i sessions de cinema amb conferenciants com Robert Gerhard,…

Fou el primer centre d’Espanya a formular una pla d’estudis d’Imatge i So, aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència El 1972 es regulà la Formació Professional de 1r i 2n graus d’Imatge i So El primer director fou el pedagog, promotor cultural i cineasta Josep Serra i Estruch, que al final de la dècada del 1970 fou substituït pel professor Tomàs Subirà Aquest dimití el 1980 i ocuparen la responsabilitat Silvestre López 1980-88, Antoni Ferrer 1988-93i Juan Manuel Romo Asenjo A la dècada del 1990 s’establí a la Via Laietana, i ocupà l’espai del Centre d’Imatge Experimental per a…

Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números…

Vida El 1947 s’inicià en el cinema professional com a segon operador i més endavant com a director de fotografia, i participà en el rodatge d’una ingent quantitat de films comercials, industrials, documentals i publicitaris a Barcelona i Madrid Després muntà la productora de cinema industrial Cinetti 1969 a l’edifici dels estudis Kinefon, la qual s’erigí en una de les més actives i solvents del sector, durant els anys en què Barcelona fou la capital de la publicitat cinematogràfica a l’Estat espanyol, si bé el 1985 es veié obligat a tancar-la Tot seguit abandonà el cinema després…

Vida Tècnic en imatge fílmica per l’EMAV de Barcelona 1973 i fotògraf professional, realitzà des del 1972 diversos curts com ara Pràctiques de curanderisme a l’Alta Garrotxa 1975 i La Garrotxa els volcans i els homes 1978, i també un bon nombre de documentals i vídeos publicitaris i industrials Fou ajudant de direcció del curt Anta mujer 1975, Agustí Villaronga i guionista del vídeo Història del Club de Futbol Barcelona 1986 El 1981 rodà a Olot en règim de cooperativa el llarg Naftalina Produí i dirigí el documental Sempre és demà 1982-85, quatre MM, sobre oficis i costums rurals en vies de…

També s’ocupa del seu estudi i difusió, principalment a Catalunya Fou enregistrada legalment el 15 d’octubre de 1996 sota l’impuls del grup constituït per Josep Estivill, Ana Fernández, Anton Giménez, Maria del Pilar Mendoza, Pedro Nogales, Lluís Valentí i Maria Encarnació Soler que havia rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1994 "a la millor contribució cultural", com a presidenta En formen part un seguit d’estudiosos i tècnics com ara Joan Manuel Maigí, Anna Duran, Mariona Bruzzo, Oriol Bassa, Josep Miquel Rodríguez, José Carlos Suárez, Anna Casanovas, Joaquim…

La constituí al seu domicili amb amics vinculats al món del cinema i el teatre com ara Carme Fàbregas, amb qui es casà el 1936 Joan Casals, el seu principal collaborador, i Josep Coll, Joan Vives, Mateu Segura, Enric Aycart, Pilar Gallemí, Enric Suñer, Tomàs Moliné, Maria Casanella, Ramon Pascual, Manuel Fernández i Ramon Canals També formaren una Secció de Teatre que coordinava J Casals, les representacions de la qual dirigí Iglesias La productora funcionà de manera professional, però cadascú assumia una tasca en els films que realitzaven, els curts dirigits per Iglesias…

Fou la continuació de "Cinema Amateur", però en castellà Els seus responsables principals foren Josep Torrella, Domènec Giménez, Joan Ripoll, Joaquim Romaguera, Jos Oliver i Josep Jaume Reventós En sortiren 135 números Tot i cobrir amb escreix el cinema no professional català i espanyol, s’ocupa del comercial amb gust i criteri selectiu

Vida A nou anys li regalaren un projector Krupp Ernemann Kinox, amb el qual començà a "fer cine" a cases d’amics, institucions o entitats culturals del seu barri, el Clot La seva carrera estigué molt lligada al moviment cineclubista i arribà a ser un professional entranyable per als cineastes i afeccionats Destacà pel seu sistema de projecció contínua amb un sol aparell, gràcies al qual no calia aturar les sessions per a canviar la bobina El seu quefer fou reconegut per la Generalitat el 1982

A partir d’un Manifest-convocatòria 1980, l’ICC recollí tot un seguit de propostes i iniciatives de professionals, gremis, industrials, empresaris, sindicats, partits parlamentaris i gent del món cultural cinematogràfic de Catalunya, per tal de debatre els temes que afectaven el cinema català, arran de les perspectives que oferia el procés d’autonomia de Catalunya Sota la presidència de Josep Lluís Galvarriato i Tintoré president de l’ICC i la coordinació general de Joan Antoni González i Serret de la Comissió Permanent, i amb la representació de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de…