Resultats de la cerca
Es mostren 647 resultats
Pau i el seu germà
Cinematografia
Pel·lícula del 2000; ficció de 110 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona, JBA Production Jacques Bidou, París ARGUMENT I GUIÓ MRecha FOTOGRAFIA Hélène Louvart color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pasqual Otal MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Geronación, Xavier Turull, Fred Vilmar, Toni Xuclà, El Gitano SO Ricard Casals, Albert Manera INTERPRETACIÓ David Selvas Pau, Nathalie Boutefeu Marta, Marieta Orozco Sara, Lluís Hostalot Emili, Alícia Orozco Mercè, Juan Márquez Toni, David Recha Àlex ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 25052001 PREMIS Ondas 2001 millor director Sinopsi Àlex…
Lluís Racionero i Grau

Lluís Racionero i Grau
CCMA
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Economista i escriptor en català i castellà.
Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…
, ,
Raquel Meller

Raquel Meller, en el seu debut al Teatre Arnau de Barcelona el 1911
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Nom artístic amb què fou coneguda la cançonetista, cupletista i actriu Francisca Marqués López.
Vida Tot i que el 1892 la seva família es traslladà a Barcelona, ella no hi anà fins uns anys més tard, per entrar a treballar en un taller de costura Allà conegué Maria Oliver, una artista del saló La Gran Peña que la introduí en el món de la cançó El 1907 debutà en aquest saló, amb el nom artístic que la feu famosa arreu del món, i de seguida esdevingué una de les cupletistes més populars del Parallel barceloní El mateix 1907 feu diverses gires per Espanya que la dugueren a Bilbao, Sevilla, València, Múrcia i Cartagena L’any següent es presentà al Teatro Alfonso de Madrid, on assolí un gran…
, ,
Vilaseca y Ledesma
Cinematografia
Distribuïdora i exhibidora amb seu central a Madrid, però amb una sucursal a Barcelona, centre de tot el moviment comercial de la companyia.
Els seus fundadors foren Eduardo Vilaseca Marín Madrid 1896 – Barcelona 1949 i Arturo Ledesma Álvarez 1882 – 1941, que s’iniciaren a Madrid en l’àmbit del cinema educatiu i com a representants dels aparells i cintes de la Pathé-Kok L’empresa, però, es donà a conèixer el 1916 en ocupar-se de la gestió a l’Estat espanyol de la francesa Pathé Frères A partir del 1918 també aconseguiren l’explotació del material de la Triangle nord-americana, a la qual s’afegí el 1920 el de la Film d’Art francesa Totes dues exclusives suposaren una injecció econòmica important, atès que la Pathé, després de la…
Radio Films
Cinematografia
Companyia filial de la RKO nord-americana establerta a Barcelona el 1934 com a seu central a l’Estat espanyol.
L’empresa es fundà als EUA el 1928 amb les sigles RKO Radio Keith Orpheum, com a resultat de la fusió de la productora RKO Radio amb la distribuïdora Keith-Albee-Orpheum Corporation Aquesta societat fou absorbida el 1948 per Howard Hughes Hughes Tool Co-Lookhead Constellation-TWA, després de nou anys d’inactivitat es dissolgué el 1957, i n’adquirí la producció el circuit televisiu de la NBC David Sarnoff Abans que la firma s’installés a Barcelona, els seus films eren distribuïts per la CINAES-Cinematogràfica Verdaguer el 1932 aquesta concessió passà a mans de la Sociedad Ibérica de…
Iris Films
Cinematografia
Productora fundada a Barcelona el 1909, per Andreu Cabot i el seu soci i cunyat Joan Verdaguer.
Com a director artístic tingué el fotògraf Narcís Cuyàs La firma s’especialitzà en melodrames sentimentals sense defugir la tendència general del Film d’Art francès amb adaptacions literàries Aquests melodrames foren protagonitzats per intèrprets teatrals famosos com Margarida Xirgu o Jaume Borràs Entre els títols realizats figuren Amor heroico , La esclusa , La muerte del tirano i Violante la Coqueta , codirigits entre N Cuyàs i Enric Giménez Don Álvaro o la fuerza del sino , Don Quijote de la Mancha i Mar i cel 1910-11, que foren acollits fredament pel públic El 1911, A Cabot dissolgué l’…
Nous Directors Catalans
Cinematografia
Col·lectiu constituït a Barcelona el 1984 per onze joves cineastes d’arreu de Catalunya que individualment ja havien realitzat el seu primer llarg o bé un cert nombre de curts.
El grup volia fer treballs d’alta qualitat i professionalització, projectar la cinematografia catalana a l’exterior i implicar el cinema català amb la resta de la cultura de Catalunya Formaven el collectiu Joan Albert Abril i Pons El viatge a l’última estació , 1981-82 Pep Callís i Figueras Naftalina , 1981 Raül Contel i Ferreres L’home ronyó , 1982-83 Crits sords , 1983-84 Manuel Cussó i Ferrer Simó Fàbregas i Terés Entre parèntesis , 1982 Ignasi Pere Ferré i Serra La Caña en , 1980, amb Josep Maria Bruno Morbus, o bon profit , 1981-82 Xavier Juncosa i Gurguí Ferran Llagostera i Coll…
Robert Porchet
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Format al seu país, arribà a Barcelona el 1933 per treballar al costat del seu germà Adrien com a segon operador i ajudant de càmera als estudis Orphea Collaborà en un seguit de produccions, tres de les quals dirigides pel seu pare Arthur Porchet, fins a l’esclat de la guerra civil Amb la marxa del germà Adrien al front d’Aragó, assumí la direcció fotogràfica del segon llarg que rodà el seu pare, Hogueras en la noche 1936 Després feu els curts documentals Barcelona trabaja para el frente 1936, per al Comitè Central d’Abasts de Catalunya, i Cultos 1937, José Fogués, per a la Direcció…
Antoni Escuté i Cusidó
Cinematografia
Projeccionista ambulant.
Vida A nou anys li regalaren un projector Krupp Ernemann Kinox, amb el qual començà a "fer cine" a cases d’amics, institucions o entitats culturals del seu barri, el Clot La seva carrera estigué molt lligada al moviment cineclubista i arribà a ser un professional entranyable per als cineastes i afeccionats Destacà pel seu sistema de projecció contínua amb un sol aparell, gràcies al qual no calia aturar les sessions per a canviar la bobina El seu quefer fou reconegut per la Generalitat el 1982
Miquel Moragas i Ricart

Miquel Moragas i Ricart
© Fototeca.cat
Teatre
Cinematografia
Escenògraf.
Fill d’un fuster, el 1859 començà a treballar al taller del també escenògraf Josep Planella , al teatre Principal A disset anys ja era oficial major Esdevingué un dels millors dissenyadors de paisatges i d’interiors catalans d’estil realista i feu nombroses decoracions per al teatre català del Romea El 1874 se separà del seu mestre i muntà el seu propi taller, collaborant amb Francesc Coberta Soler i Rovirosa Del 1881 al 1888 feu societat amb Fèlix Urgellès , amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès, i pintaren decoracions per a les obres Sota terra, Joan Blanques , etc, i també per a…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina