Resultats de la cerca

Vida Fill del crític de cinema Germán Huici Rodrigo i pare del crític d’art Fernando Huici, es traslladà a Barcelona el 1946 Collaborà a la revista "Cinema" 1924-29 i a partir del 1951 desenvolupà una important trajectòria com a guionista, especialment en films dirigits per Juli Coll, molts de tarannà policíac Distrito Quinto 1957 Un vaso de whisky 1958 Los cuervos 1961 La cuarta ventana 1961 Los muertos no perdonan 1963 Comando de asesinos Fin de semana con la muerte 1966 i El mejor del mundo 1968 Prèviament, tots dos havien escrit Rostro al mar 1950, Carlos Serrano de Osma i…

Vida Estudià ciencies polítiques i també direcció a l’Escola Oficial de Cinematografia abans de treballar com a assistent del director i actor teatral José Luis Gómez, protagonista d’una adaptació televisiva 1974 que C Mira feu posteriorment d’ Informe para una academia , de Franz Kafka Els seus primers curts, els documentals Biotopo 1973-74 i Michana 1975, i el semidocumental Viure sense viure 1976, gaudiren d’un cert prestigi i reberen diversos guardons, cosa que li facilità dirigir el llarg La portentosa vida del padre Vicente 1977 A partir d’aquesta obra, la seva corrosiva filmografia es…

Vida A dotze anys començà d’aprenent de fuster als estudis Orphea Film, i anà ascendint fins a arribar a ajudant de càmera d’operadors com Josep Gaspar i Ra-mon de Baños Tot i el seu tarannà republicà, quan obriren les dependències del No-Do a Catalunya hi entrà com a càmera, fins el 1955, any en què marxà a Mèxic Allí rodà documentals amb Luis Alcoriza i Carlos Velo, dos directors pròxims a Luis Buñuel, també exiliats a Cuernavaca Cinc anys més tard tornà a Catalunya, on treballà de segon operador a la factoria Iquino, amb obres com ara Botón de ancla en color 1960, Miquel Lluch…

Vida Compaginà els estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona i diversos cursets d’interpretació amb Adriana Innocenti i Philip Goulier amb petits treballs publicitaris, televisius –com la sèrie La granja 1989-90, Lluís Maria Güell– i de figurant al teatre Lliure La seva primera aparició en cinema fou en el curt Potser no sigui massa tard 1988, Txerra Cirbián, però hagué d’esperar fins al càsting de Jamón, jamón 1992 perquè Josep Joan Bigas Luna li donés el paper protagonista, que compartí amb Penélope Cruz i Javier Bardem Després participà en Mi hermando del alma 1993, Mariano…

Vida Tot i que el 1892 la seva família es traslladà a Barcelona, ella no hi anà fins uns anys més tard, per entrar a treballar en un taller de costura Allà conegué Maria Oliver, una artista del saló La Gran Peña que la introduí en el món de la cançó El 1907 debutà en aquest saló, amb el nom artístic que la feu famosa arreu del món, i de seguida esdevingué una de les cupletistes més populars del Parallel barceloní El mateix 1907 feu diverses gires per Espanya que la dugueren a Bilbao, Sevilla, València, Múrcia i Cartagena L’any següent es presentà al Teatro Alfonso de Madrid, on assolí un gran…

Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes,…