Resultats de la cerca

Vida Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el "Diari de Sabadell", que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra A partir del 1932, fou cap del Departament de Cultura i Ensenyament de l’Ajuntament de Sabadell El 1935 creà, juntament amb Llorenç Llobet…

Fou la continuació de "Cinema Amateur", però en castellà Els seus responsables principals foren Josep Torrella, Domènec Giménez, Joan Ripoll, Joaquim Romaguera, Jos Oliver i Josep Jaume Reventós En sortiren 135 números Tot i cobrir amb escreix el cinema no professional català i espanyol, s’ocupa del comercial amb gust i criteri selectiu

Vida Llicenciat en medicina, el 1891 s’installà a Sabadell i exercí com a dentista Apassionat de la fotografia, feu coneixença amb l’exhibidor ambulant M Kaurt que li parlà el 1895 dels germans Lumière Amb el seu amic Magí Ribera marxà a París, on fou un dels primers espectadors que assistí al naixement del cinematògraf Encarregà un aparell als Lumière que arribà a Sabadell al febrer del 1897, i es feu la primera projecció pública al teatre Campos la nit del 27 d’abril durant un entreacte d’una funció de sarsuela També construí la seva pròpia barraca d’exhibició a l’actual plaça del doctor…

Vida Malgrat ésser propietari d’una empresa de transport que havia fundat el seu avi, de ben jove entrà en els cercles cinèfils de la ciutat A partir del 1928 començà a rodar cintes familiars i documentals com Reportaje de la Exposición Internacional de Barcelona 1929, L’any 1932 a la pantalla 1933 i Olimpíada Popular 1935 El 1931 cofundà, amb Josep Torrella i altres, la Secció de Cinema Aficionat del Centre Excursionista del Vallès i més endavant formà part de la primera junta directiva d’Amics del Cinema 1936, que després de la guerra civil continuà amb el nom d’Amigos del Cinema D’altra…

Vida De ben petit s’afeccionà al món del cinema amb un aparell de Cine NIC Estudià dret per imposició paterna, però ho abandonà per entrar a treballar en empreses constructores de reflectors i llums per als estudis de cinema Adquirí un projector de 16 mm amb el qual feu sessions i programes per a escoles Obrí un taller de construcció d’aparells complementaris per a sales de cinema i el primer local a la platja de Castelldefels 1958 El 1961 arribà a Sabadell i arrendà el nou cinema Montecarlo inaugurat al juny del 1961, que després comprà El 1964 constituí una societat amb un company d’estudis…

Vida El 1919 començà la seva carrera com a empresari a Sabadell arrendant el cine Cervantes i el 1922 arrendà l’Euterpe, i així s’inicià a la ciutat el sistema de projecció d’uns mateixos títols en més d’un local El 1929 consolidà la seva xarxa amb el teatre Campos, que augmentà el 1933 amb el Saló Imperial, de tal manera que passà a dominar el panorama cinematogràfic de la ciutat i en quedà només exclòs el Principal El seu fill Joan Parcerisa i Juvé 1915 – 1976, dotat d’una forta vocació envers el tecnicisme i l’instrumental de l’exhibició, convertí l’Euterpe en un dels millors…

Vida D’adolescent visqué a Barcelona, però el 1926 es traslladà a Sabadell i treballà en el camp del reportatge, en el qual es consolidà més tard professionalment com a fotògraf d’estudi A la dècada del 1930 s’inicià en el cinema amateur , en què destacà pel seu humor i el seu virtuosisme tècnic Diverses obres seves guanyaren nombrosos guardons Las aventuras de Situ , medalla d’honor al Concurs nacional del CEC 1936 millor film i millor fotografia Érase una vez , premiat el 1945 pel CEC millor utilització dels recursos tècnics, millor film infantil, etc el 1946 tornà a guanyar la medalla d’…

Vida Debutà en el món del teatre, on destacà en la interpretació i la direcció, tant a l’Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina El 1933 s’installà a Barcelona i entrà a formar part dels recentment fundats estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, com a actor i director de doblatge, gairebé sense experiència prèvia S’inicià posant la veu a l’aleshores desconegut Robert Taylor en la sèrie de curts El qui la fa la paga Crime Does Not Pay , 1935-45 Entre els films que doblà destaquen Margarita Gautier / La dama de les camèlies Camille , 1936, George Cukor i El pont de Waterloo Waterloo Bridge , 1940…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Augusta Films per a Helios Films Javier Huelin Rocamora, Barcelona ARGUMENT Solitud 1905, de Víctor Català GUIÓ Miguel Melgarejo Guerrero FOTOGRAFIA Jaume Puigduran blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enric Suñé MUNTATGE Antoni Gimeno MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Leonor Fàbregas Mónica, Marta Grau Rosa, Gema Lombart María, José María Lado Matías, Arturo Cámara Jacobo, Albert Arnau Pablo, Emilio Sandoval Juan ESTRENA Barcelona, 06111944, Madrid, 1947 Sinopsi Mónica i Matías són un matrimoni desavingut Viuen apartats del poble i dedicats a…

Vida A catorze anys entrà a treballar al sector tèxtil Més conegut amb el renom d’El Truco, destacà de ben jove com a artista polifacètic cineasta amateur , fotògraf, dansaire La seva dèria pel cinema s’inicià amb l’aparició del 9,5 mm a la meitat de la dècada del 1920 Després de diverses cintes menors, el seu primer èxit fou La capsa de llumins 1944, realitzada amb Ignasi Castelltort, que guanyà una medalla d’argent i el premi al millor desenvolupament discursiu en el Concurs Nacional de Cinema Amateur del CEC Després feu Cupido 1945, amb Antoni Moncunill com a director escènic, que rebé el…