Resultats de la cerca

Vida Comerciant de professió, compartí la seva afició pel cinema amateur amb la seva dona, Emília Martínez i Tomàs, una bona collaboradora seva com a muntadora Llevat d’una fantasia, Somnium 1962, que rebé una menció d’honor a la UNICA de Viena, la resta de la seva vasta obra és feta de reportatges i documentals, en 16 mm, que el matrimoni exhibí arreu de Catalunya Cas únic i insòlit, el cineasta amateur guanyà nou cops el premi Ciutat de Barcelona de cinema no professional amb Perfil del Parque Zoológico 1960 Profecía cumplida 1961-62, sobre l’edificació del temple del Tibidabo La nao Santa…

Llicenciat en dret, publicà la novella Luz en la distancia 1954 i fou crític cinematogràfic en les publicacions  Imágenes 1954-61,  Cine Mundo , Bages 1953-63, Arcinema 1956-60, Arte nuevo Revista cinematográfica 1958 i Otro Cine 1952-75 Després s’associà amb Enric Esteban per constituir la distribuïdora i productora Este Films Des del 1956 hi treballà com a productor executiu i coguionista d’ Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, A sangre fría 1959, Joan Bosch i No dispares contra mí 1961, José María Nunes, abans de rodar el seu primer llargmetratge,  Antes de anochecer 1964, influït…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JEsteva, JJordà FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Joan Lluís Oliver, Ramon Quadreny MÚSICA Marco Rossi i Adam Group, Eddy, Os Duques SO Miquel Sangenís INTERPRETACIÓ Serena Vergano Ella, Carmen Romero, Romy , Enrique Irazoqui Ell, Hannie van Zantwyk, Luis Ciges, Jaume Picas, JJordà, Susan Holmqvist i la veu de Julián Mateos ESTRENA Barcelona, 10111967, Madrid, 01101968 PREMIS Pesaro 1967 Pentagrama d’or a la música original, MRossi Sinopsi La cinta mostra l’inici d’un rodatge…

Vida Abandonà la carrera de filosofia i lletres a Salamanca per establir-se a Barcelona, on estudià a l’Institut del Teatre, formà part del grup Teatro Español Universitario de la facultat de dret i d’un elenc de cambra fins que es professionalitzà Debutà en el cinema com a secundari gràcies al seu talent dramàtic i a la particular fotogènia en Los desamparados 1960, Antonio Santillán Després d’alguns petits papers, IFISA li oferí protagonitzar Juventud a la intemperie 1961, Ignasi F Iquino El seu estil interpretatiu, basat en l’escola Actor’s Studio, l’apropava a les noves tendències del…

Vida Llicenciat en medicina 1978 i doctor en ciències de la informació 1995, és professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona Provinent del camp del cineclub, creà amb José Enrique Monterde la revista "Fulls de Cinema" Federació Catalana de Cineclubs, 1978-79, 5 núm Com a crític collabora en el diari "Avui", les revistes "Fotogramas" i "Dirigido por ", i esporàdicament ha publicat en les espanyoles "Nosferatu", "Cuadernos de la Academia" i "Archivos de la Filmoteca" i les estrangeres "Bianco e Nero", "Cinema Nuovo", "Cahiers de la Cinémathèque" i "Cineaste"…

Fotògraf de moda i publicitat, estudià cinema a l’IDHEC de París coincidint amb els orígens de la Nouvelle Vague Allí rodà els curts Una platja tan petita 1961 i Un dia com els altres 1962, i de retorn a Barcelona intervingué com a ajudant de direcció en diversos llargs dins l’òrbita de l’Escola de Barcelona Després de realitzar el curt Raimon 1965, en què alternà la música del cantautor amb imatges documentals de conflictes internacionals, el seu llarg Cada vez que 1967 s’insereix plenament en els postulats d’aquest moviment, del qual fou un dels membres més actius, a més de…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i professor de piano, publicà articles de tema cinematogràfic en les revistes Ínsula  i Nuestro Cine Autor del recull de poesia Juventud y sentimiento 1953, de l’obra teatral La clara en el huevo ajeno 1959 i finalista del premi Nadal amb la novella La coraza , inicià la seva activitat cinematogràfica com a director dels curts documentals Contrastes 1961 Centauros 1962 El toro Vida y muerte 1962 i Copa Davis 1965 1965 El 1963 fundà la productora Tibidabo Films, sota la qual ha dirigit la major part de la seva filmografia, a més de donar…

Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes…

Vida De ben jove començà a freqüentar el Cineclub Cinema, dirigit per Àngel Zúñiga i Joan Francesc Lasa, i escriví cartes al director en la revista "Cinema" 1947 El 1948 es traslladà a Cuba per reunir-se amb el seu pare, Hermini Almendros 1898 - 1974, prestigiós pedagog exiliat Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de l’Havana, i fundà i dirigí el primer cineclub de l’illa 1949, amb Guillermo Cabrera Infante, Germán Puig i Ricardo Vigón, i la Cinemateca de Cuba 1960 El grup amb dues càmeres de 8 i 16 mm rodà curts documentals que foren el germen del Nuevo Cine Cubano Després…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…