Resultats de la cerca

Se celebra a la Palma de Cervelló la sessió constituent de la Junta Gestora de l’Ajuntament d’aquest nou municipi del Baix Llobregat, del qual la Generalitat de Catalunya va aprovar el passat 21 de juliol la segregació de Cervelló La Junta Gestora, que es farà càrrec del nou municipi fins les properes eleccions municipals, estarà formada per 11 regidors proporcionalment repartits entre les tres candidatures que van assolir més vots en les eleccions municipals del 1995, i designa com a primer alcalde de la Palma de Cervelló Jaume Tintoré

S’estableixen els caps de pont de Cervelló, Olèrdola i Queralt

Era partidari d’un Estat català socialista Formà part de l’Assemblea de Catalunya El 19 d’abril de 1972, Josep M Cervelló, Francesc Xavier Elias Bernat, Maria-Neus Milà Roca, Concepció Sellés i M Eulàlia Mestres foren detinguts i acusats de pertànyer als GIC En sortir de la presó el 1975 dissolgueren el grup Alguns membres ingressaren al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i d’altres fundaren els Collectius Comunistes Independents

En les eleccions europees de 1987 i 1989 donà suport a Herri Batasuna i en les municipals de 1987 a les Candidatures d’Unitat Popular presentades Mantingué relacions amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, l’Assemblea Municipal per l’EsquerraIndependentista i les Joventuts Indepen-dentistes Revolucionàries Dirigents Car-les Castellanos, Josep M Cervelló, Antoni Lecha, Ermen Llobet i Jaume Oliveras El 1996 fundà, amb d’altres collectius, l’ Assemblea d’Unitat Popular Edità La Veu de la Terra 1987-1994 i Fulls 1987-1994

El ministre de Foment, Rafael Arias-Salgado, inaugura la variant de la carretera N-340 a Santa Margarida i els Monjos La N-340 és una de les vies de Catalunya que causen més collapses en la circulació, problema que es resoldrà parcialment amb aquesta variant i amb les ja inaugurades a Vilafranca del Penedès i el Vendrell A més, s’està construint la variant a Torredembarra-Altafulla Els propers mesos començaran les obres de les variants de Cervelló i Tarragona, i n’hi ha d’altres que són en fase d’estudi o licitació

Es proposà garantir la viabilitat i l’evolució eficaç de les llibertats i dels drets humans Promotors Manuel Roig Seto i Jordi Roig Sans

Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987 es dissolgué…

Es definí com un front revolucionari d’alliberament nacional i tingué com a objectius la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme Comptà amb el suport de diversos collectius nacionalistes radicals, tingué assemblees locals a les comarques de Catalunya i del País Valencià i fou present a les illes Balears i la Catalunya del Nord Dirigents Josep Guia, Carles Castellanos, Josep M Cervelló, Ermen Llobet i Jordi Moners Foren organitzacions properes DonesIndependentistes, Grups de Defensa dela Llengua, Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat,…

Assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista Alguns dels seus seguidors contactaren amb Jordi Arquer i es proposaren refundar el Bloc Obrer i Camperol signaren documents com CCI per la refundació del BOC dels Països Catalans Collaboraren amb el Collectiu Comunista Català en l’edició de KO La majoria dels integrants participà en la fundació d’ Independentistes dels Països Catalans al març de 1979