Resultats de la cerca

Vida i obra El 1864 fou corresponsal d’ El Telégrafo a París, i el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola a París Tornat a Barcelona, es llicencià en dret 1872 Interessat per les institucions medievals, publicà Las cortes catalanas en collaboració amb Josep ↑ Pella i Forgas , 1876, Lo sometent 1877, El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluña 1878, Dels contractes d’emfiteusi i rabassa morta 1878 i Los fueros de Cataluña 1878 Recopilà, per encàrrec de l’Academia de la Historia, de la qual era membre corresponent, dades referents a les corts catalanes, i edità les…

Filòloga i professora, ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus 1993 i El pirata 101 1995, i els llibres de poesia Olis sobre paper 1996, premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995, A cor què vols 1997, Reflexió de la llum 1999, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 1998, Jardins d’amor advers 2000, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1999, Pou de glaç 2002, premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc 2004,  Baies 2005, premi Cavall Verd de poesia,  Molí encès 2005,  L’ocell a la cendra 2010,  La mà interior 2011,  La llum constant 2013,  En el teu nom 2015,  Beatriu o la frontera 2019 i  D’una…

Vida i obra Conegut sobretot com a historiador Estudià al Liceu Políglota i el 1910 entrà a la Universitat de Barcelona, on feu simultàniament alguns cursos de dret i la carrera de lletres, en la qual es llicencià 1915 Fou deixeble d’Antoni Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans 1910-12 i secretari-redactor de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC 1914-16, 1918-20 El 1916 es doctorà a Madrid amb La reina Maria, la muller del Magnànim premi Patxot, 1922, tesi recollida a Sobiranes de Catalunya 1928 Fou membre del Cos d’Arxivers i Bibliotecaris 1922-39, 1954-64 i de la Institució…

Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 entrà a treballar a la Mancomunitat, que abandonà el 1926 com a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar “Hojas de dietario”, amb el pseudònim Myself , a “La Publicidad” El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en “Fulls de dietari”, ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de Catalunya , “La Rambla”, “…

Desenvolupament enciclopèdic És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular, localista i…

Vida i obra Doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Collaborà en el periòdic valencià “El Regional” 1897-98 i a “La Semana Católica” 1891-93 També fou redactordel “Boletín Oficial del Arzobispado de Valencia” i del diari “Las Provincias”, on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses en Italia 1902, Una excursión a Mallorca 1905, De Alemania notas de viaje 1906, El país de los faraones Impresiones y recuerdos de un viaje a Egipto 1914,…

Estudià a Barcelona i a la Universitat de Vincennes És professor emèrit de la Universitat de Lleida Publicà poemes en castellà, com Carta de amor 1977, i, ja en català, La segona persona 1979, Distàncies 1981, premi Vicent Andrés Estellés, Cartes marcades 1986, La vida en plural 1996, La mar de dins 2003, premi Carles Riba 2002 i Poesia 1979-2004 2006 El 1985 obtingué l’englantina d’or dels Jocs Florals de Barcelona pel poema Amb el temps i el 1988 la viola d’or i argent del mateix certamen per Alba i ressaca El 2010 aparegué l’antologia Entre nosaltres i, el 2011,  Contra la mort La seva…

Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1980 i professor invitat en diverses universitats nord-americanes i europees entre les quals Berkeley, Harvard, París i UNAM de Mèxic És director del Màster en Immigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona La seva obra s’articula a l’entorn de tres temes bàsics, bé que interrelacionats la filosofia catalana o a Catalunya, sobre la qual ha publicat Joan Crexells en la filosofia del Noucents 1979, premi Estelrich , Els orígens…

Visqué els primers anys de la seva infantesa al Brasil, on la seva família havia emigrat Llicenciat en belles arts, ha exercit com a dibuixant, documentalista, bibliotecari i conservador de museu En la seva obra destaquen l’interès pel paisatge i la seva influència en l’individu, la recreació d’atmosferes, el retrat psicològic dels personatges i el viatge literari Alhora, dibuixa un univers malenconiós i enigmàtic, i dedica una atenció especial al món portuguès i atlàntic, i també al de l’Europa central Debutà amb les narracions  El factor climàtic 1990, al qual seguí la novella Vides…

És autor dels assaigs Grandeses i misèries dels premis literaris 1991, Un tramvia anomenat text El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura 1998, i De Robinson Crusoe a Peter Pan Un cànon de literatura juvenil 2006, una selecció dels vint-i-vuit millors títols del gènere També de les narracions breus Cercles d’infinites combinacions 1990, premi Ciutat de Palma, En companyia de l’altre 1999, premi Documenta 1998, narracions que giren entorn del tema del doble, i El poeta i altres contes 2005, premi Mercè Rodoreda 2004 Reuní una selecció dels seus contes en Exorcismes Antologia personal 2018 El…