Resultats de la cerca

Joan I d’Anglaterra, dit sense Terra, aprova la Carta Magna

Més de mil persones assisteixen a l’acte del canvi de nom de la plaça de la Constitució de Girona pel de plaça de l’U d’Octubre de 2017 Als peus de l’escultura dedicada fins ara a la Carta Magna espanyola, un text recorda l’agressió de la policia espanyola en aquesta data a la ciutadania de Girona per exercir lliurement i pacíficament el dret a vot Durant l’acte, el president Carles Puigdemont a l’exili emet un missatge d’adhesió

A Barcelona, Reus i Girona tenen lloc manifestacions independentistes contra la Constitució espanyola de 1978, amb cremades públiques de la Carta Magna A Girona, els mossos d’esquadra carreguen contra els manifestants i simultàniament Societat Civil Catalana convoca una manifestació a favor de la Constitució A Barcelona un miler i mig de persones, segons la Guàrdia Urbana, participen en la manifestació convocada per la plataforma Catalunya Suma, també a favor de la Constitució, juntament amb PP i Vox Ciutadans es retira de la marxa en protesta per una pancarta que demanava la…

Se celebra el dia de la Constitució espanyola, que el 2016 compleix trenta-vuit anys A l’acte institucional celebrat al Congrés dels Diputats no assisteixen ni Units Podem ni els sobiranistes catalans i bascos En el seu discurs, el president del Govern Mariano Rajoy adverteix sobre els riscos d’una reforma de la carta magna A Catalunya, uns 350 ajuntaments fan algun tipus d’activitat, i alguns dels regidors de l’equip de govern d’un centenar més de consistoris treballen o ho intenten A Celrà, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, presideix el canvi de nom de la plaça de…

Fill d’Agustí Gisbert Columbo, dedicà bona part del seu temps a completar la magna obra que havia iniciat el seu pare sobre la història de la seva ciutat natal, que s’edità entre el 1901 i el 1903 amb el títol Historia de Orihuela Consta de tres volums el primer comprèn des de la prehistòria fins allò que l’autor anomena l’“Orihuela castellana” 1242-96 el segon, “desde la sumisión de Orihuela a Aragón” 1296-1364 a l’“Orihuela aragonesa y valenciana” 1364-87, i el tercer, de l’any 1364 al 1387 L’obra fou reeditada en edició facsímil a València el 1994 També és autor de diversos…

Les institucions espanyoles celebren els 40 anys de la proclamació de la Carta Magna postfranquista En el seu discurs al Congrés dels Diputats, el rei Felip VI lloa l’esperit de la Constitució del 78, sense fer referència a la necessitat de canvis de cap mena Els partits de la dreta Cs i PP s’alineen amb aquesta posició, mentre que el PSOE alludeix a la necessitat de reformar-la i Podemos és molt crític amb la monarquia Des de l’exili, el president Puigdemont la qualifica d’”eina de repressió” S’expressen de manera similar el president de la Generalitat, Quim Torra en visita…

Vida i obra El conreu de la poesia li feu guanyar la Flor Natural als Jocs Florals del 1903, fet que el decidí a entrar al cercle d’intellectuals de l’Ateneu Barcelonès, d’on fou secretari Allí conegué el qui fou el seu amic i collaborador, Joan Maragall Fou membre de la Junta de Museus de Barcelona i soci de l’entitat Les Arts i els Artistes Entre la seva producció historiogràfica destaca el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols 1904, prologat per Joan Maragall Utilitzà el pseudònim Augusto de Altozanos , que emprà en la seva novella El Nuevo Pascual o la Prostitución 1906, obra…

Vida i obra Fou un destacat militant catalanista i un rellevant sindicalista Fill únic d’una família originària de les Garrotxes de Conflent, estudià a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà 1932-36 Formà part del primer nucli del moviment de joventut catalanista de la Catalunya del Nord, Nostra Terra 1936-39 El 1942 fundà, amb Roger Grau, la Société des Amis d’Illibéris, que feu diverses excavacions ibèriques i romanes a Elna i a Vilanova de Raó i creà el museu de la ciutat d’Elna El 1960 fou un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i participà activament en les iniciatives…

Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la batllia entre el…

Vida i obra Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans, i fou president de l’Ateneu Barcelonès 1930-32 Fou, a més, vicepresident de l’Associació Catalana…