Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Inauguració de les obres de restauració de Sant Pere de Rodes
El príncep Felip de Borbó presideix els actes d’inauguració de les obres de restauració del monestir de Sant Pere de Rodes Alt Empordà, als quals també assisteixen el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i altres personalitats del món polític i cultural La restauració, que va començar amb els treballs arqueològics del 1989 i que es va rellançar a partir de l’elaboració del pla director l’any 1992, ha costat 600 milions de pessetes, que han aportat la Generalitat de Catalunya i Caja Madrid
Fèlix Mantilla guanya el Comte de Godó
El tennista català Fèlix Mantilla, de 24 anys, guanya la final del torneig Comte de Godó davant el marroquí Karim Alami en tres sets 7-6, 6-3, 6-3 És el vuitè torneig que aconsegueix Mantilla i el més important de la seva carrera El torneig no ha aportat cap novetat en la lluita pel lideratge en la classificació de l’ATP perquè l’actual número 1, Pete Sampras, va retirar-se per una lesió després del primer partit, i el número 2, Carles Moyà, va caure en quarts de final davant Mantilla
Condemna contra el pilot que va causar l’accident del telefèric a Itàlia
Un tribunal militar de Camp Lejeune Carolina del Nord condemna a sis mesos de presó Richard Ashby, el pilot que al febrer del 1998 va causar la mort de 20 persones que viatjaven en un telefèric a Itàlia Ashby, que el 3 de març va ser absolt de l’acusació d’homicidi involuntari amb relació a aquest fet, és condemnat per obstrucció a la justícia ja que va destruir una cinta de vídeo de l’accident que podria haver aportat informacions sobre el cas La sentència també estableix que Ashby i l’altre pilot de l’avió, Joseph Schweitzer, siguin expulsats de l’exèrcit
Clausura del Campionat del Món d’atletisme a Sevilla
L’estadi de la Cartuja de Sevilla acull la darrera jornada de la VIIa edició del Campionat del Món d’atletisme Els atletes nord-americans són els que aconsegueixen més medalles 11 d’or, 3 de plata i 3 de bronze i a més han aportat les principals estrelles dels campionats, els velocistes Maurice Greene 3 medalles d’or i Michael Johnson dues medalles d’or i rècord del món dels 400 m, l’únic dels campionats La principal decepció és Marion Jones, que només conquereix una de les quatre medalles d’or a què aspirava, per culpa d’una lesió Espanya obté quatre medalles, entre les quals la…
Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
Historiografia catalana
Revista fundada el 1978 arran de la creació del Centre.
La seva periodicitat és anual, malgrat que els problemes financers, entre altres, en dificultaren la continuïtat durant els anys vuitanta, fet que se superà a partir del 1990, en què l’edició esdevingué més regular Amb l’objectiu principal de divulgar i fer conèixer els estudis d’història, arqueologia i altres ciències dins l’àmbit de la comarca, la revista recull i edita els treballs presentats al Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, i rep el suport de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV El 1990 i, posteriorment, el 1997 s’iniciaren noves etapes en la línia i la…
Fundació Bosch i Cardellach
Historiografia catalana
Entitat cultural sabadellenca creada al novembre del 1945 a partir de la Institució Bosch i Cardellach, nascuda l’11 de novembre de 1942.
Desenvolupament enciclopèdic La Institució fou constituïda per un grup de sabadellencs interessats en la cultura autòctona, entre els quals destaquen Ramon Arquer, Miquel Crusafont, Joan Farell i Joan Montllor Sota la tutela de l’alcalde Josep M Marcet, la Institució responia al desig d’establir un collectiu d’especialistes que, al marge de les consignes del règim franquista, mantingués el caliu de la cultura autòctona El seu nom fa referència al primer arxiver i historiador de Sabadell, de final del s XVIII vg Bosch i Cardellach, Antoni , que també fou metge i secretari municipal Constava de…
Joaquim Salarich i Verdaguer

Joaquim Salarich i Verdaguer
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Metge, historiador i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…
, ,
Jaume Carrera i Pujal
Historiografia catalana
Historiador i periodista.
Format periodísticament en La Veu de Catalunya , destacà per reportatges on analitzà l’actualitat política i econòmica internacional, amb reiterades referències de caràcter històric Fou director de Cataluña Marítima i de les publicacions de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació Fruit d’aquest doble vessant periodístic i històric aparegueren les seves primeres obres, on posà de manifest la vinculació al catalanisme liberal i conservador de la Lliga La protecció de les minories nacionals 1923 i Per un ordre polític i econòmic democràcia o dictadura Economia individual o corporativa 1935…
Documents per a la història de la cultura catalana medieval
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rubió i Lluch, editada en dos volums per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Documents per a la història de la cultura catalana mig-eval (1908-21).
Comprèn 938 documents d’entre el 1275 i el 1410, la major part extrets dels registres de la Cancelleria i de cartes reials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també aplega les colleccions documentals ja impreses i té en compte el material aportat per les monografies que Rubió i Lluch confrontà amb els documents originals El recull és fruit d’una recerca enorme, duta a terme en la documentació dels regnats de Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan I i Martí I, per a la qual l’autor comptà amb la collaboració dels seus deixebles Jordi Rubió, Ramon d’Alòs-Moner, Francesc Martorell,…
Manuel Riu i Riu
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història l’any 1951 Durant aquesta primera etapa de la seva vida acadèmica, fou el principal collaborador i deixeble del professor Albert del Castillo, que dirigí la seva tesi doctoral, Las comunidades religiosas del antiguo Obispado de Urgel siglos VI-XVI , publicada en tres volums el 1960 Fou també Albert del Castillo qui l’introduí en l’aleshores nova disciplina d’arqueologia medieval Juntament amb un grup de prehistoriadors, com Pere de Palol i Joan Maluquer, M Riu començà a realitzar prospeccions i…