Resultats de la cerca

Rocabertí és un petit llogarret situat al nord-est de la Donzell format per tres cases i la capella de Sant Salvador, amb el fossar, un xic apartada Hi ha referències de l’indret de Rocabertí des de l’any 1164, en què apareix esmentat en el testament de Pere de Puigverd, castlà d’Agramunt

Situació Les restes del castell de Rocabertí són situades uns 3 km al nord-est de la població de la Jonquera, al cim d’una penya granítica que té una forma cònica Des d’aquest indret, hom pot albirar i controlar els colls de l’Albera i els camins que hi menen Una vista de les ruïnes del castell J Todó-TAVISA Una vista de les ruïnes del castell des del costat de tramuntana F Tur Mapa 220M781 Situació 31TDG905986 Per arribar al castell de Rocabertí, des de la Jonquera, cal agafar el camí que porta al mas Brugat, un gran casal que hi ha als peus i al nord-oest del puig…

Situació Són les restes de l’església del castell de Rocabertí emplaçades dintre el recinte fortificat La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que els indicats per al castell Història Les ruïnes de l’antiga capella del castell, que segons F Monsalvatje era dedicada a sant Romà, sense aportar cap notícia concreta que hi faci referència, són al costat de tramuntana del conjunt de construccions, vers ponent Aquesta capella encara tenia culte i un benefici a la segona meitat del segle XIV En ésser constituïda parròquia Santa Maria de la Jonquera l’any 1362, en…

L’actual castell palau gòtico-renaixentista de Sant Mori no és anterior al segle XV El lloc de Sant Mori és esmentat, com a límit del territori monàstic, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià, l’any 1066 El castell de Sant Mori és documentat l’any 1149, en el testament sacramental de Guerau de Rupià, fet amb motiu de “ pergere ad Ispaniam” , en què deixà alous al seu fill Guillem L’any 1286 el cavaller Bernat d’Aiguaviva llegà al seu nebot Dalmau de Creixell el castell de Sant Mori i la vila de Vilaür Guillem de Creixell, fill de Dalmau, fou succeït per…

Els orígens del castell i de la parròquia de Rocacorba es confonen La data més antiga que tenim del lloc és la del 1065 quan és citat amb el nom de “rocha curva” , en un testament de Guillem Guifré que es conserva a l’arxiu catedralici El 1130 consta que el cavaller Rodball de Rocacorva i els seus fills pagaven delme pel mas Coll a l’església de Pujarnol A aquest Rodball de Rocacorba, el seguí el seu fill Berenguer, casat amb una tal Flos És a aquest Berenguer que fa referència també la concòrdia que se signà, per la qual es redimien a dos sous anuals el cens d’un porc que aquell devia pagar…

Antiga propietat i casal documentat des del 1009, quan els comtes Ramon Borrell i Ermessenda donaren la meitat del seu domini alodial als vescomtes Ramon Folch i Ermessenda Es troba en una vall del costat meridional del Pla de la Calma, en la qual s’origina la riera de Cànoves o de Cardedeu El casal actual fou construït a la fi del segle XVI pels senyors de Tagamanent de la branca dels Rocabertí L’escut d’aquest llinatge es veu al sector més vell del casal i consta d’una làpida de marbre situada a la capella, ara en ruïnes, on diu, en un mal llatí, que la casa fou edificada pel…

Situació Aspecte que ofereixen les restes del castell, amb la torre mestra, de planta quadrada, i la bestorre, de planta semicircular Sembla que aquestes dues construccions pertanyen al segle XIII F Tur El castell de Sant Llorenç de la Muga era situat a pocs centenars de metres a ponent del Portal de Dalt d’aquesta població i en l’actualitat les seves restes es drecen al final del carrer del Barri El castell fou bastiten un planell, que és limitat a migjorn pel curs de la Muga i a tramuntana pel rec del molí Mapa 257M781 Situació 31TDG824856 Per anar-hi, podem entrar a la població de Sant…

La primera referència conservada del castell de Verges és de la primera meitat del segle XII En un llevador de les albergues que rebia el comte de Rosselló a l’Empordà s’inclou l’ honore de castello Virginum Aquest castell era dels comtes d’Empúries L’any 1225, el comte Hug IV d’Empúries donà al bisbe Alemany de Girona, com a penyora, el castell de Verges castrum de Virginibus , juntament amb el castell d’Ullastret i la vila d’Empúries Segons Rafael Torrent, al final del segle XIII, Bernat Amat de Cardona —germà del vescomte Ramon Folc de Cardona— tenia en feu pel comte d’Empúries el castell…

S’inaugura amb una gran festa la reconstrucció del castell de Requesens La reconstrucció fou iniciada pel comte de Peralada Tomàs de Rocabertí-Dameto mort el 1898 i acabada per la seva germana Joana Aldelaida, que morí cinc dies després

Tot i que documentat tardanament —la primera referència és del 1361— sembla que el seu origen és anterior al 1300 El castell podria trobar-se en la mota situada a ponent del poble vers Millars Només unes excavacions arqueològiques, però, permetrien aclarir tal suposició Com Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall fou una possessió dels vescomtes de Castellnou Ambdós Sant Feliu continuaren pertanyent als vescomtes de Castellnou —sense perjudici dels drets diversos dels seus cosins, els vescomtes de Fenollet — fins a la mort, el 1321, del darrer vescomte de Castellnou, Jaspert V, deutor d’una…