Els orígens del castell i de la parròquia de Rocacorba es confonen. La data més antiga que tenim del lloc és la del 1065 quan és citat amb el nom de “rocha curva”, en un testament de Guillem Guifré que es conserva a l’arxiu catedralici. El 1130 consta que el cavaller Rodball de Rocacorva i els seus fills pagaven delme pel mas Coll a l’església de Pujarnol. A aquest Rodball de Rocacorba, el seguí el seu fill Berenguer, casat amb una tal Flos. És a aquest Berenguer que fa referència també la concòrdia que se signà, per la qual es redimien a dos sous anuals el cens d’un porc que aquell devia pagar a la canònica per un molí anomenat Enversen. Pel mateix temps, el 1161, fou quan, juntament amb la seva família, aquest Berenguer evacuava en mans del bisbe Guillem de Peratallada les exaccions i albergues que feien sobre l’església de Santa Maria de Rocacorba.
El castell de Rocacorba passà el 1168 a mans de Miró I d’Hostoles, que l’havia permutat pel seu castell amb Berenguer II, fill de Berenguer de Rocacorba, casat amb Sibil·la de Sales. Aquell mateix any morí Miró i el castell fou heretat pel seu fill Miró II, que fou investit pel rei Alfons I.
El 1212 Miró II d’Hostoles llegà els castells d’Hostoles i Rocacorba a la seva filla Dolça, que es casà amb Galceran de Cartellà. Els succeí llur fill Guillem Galceran de Cartellà, que moria al castell d’Hostoles l’any 1306. Ermessenda, filla de Guillem de Galceran es casà amb Bernat Hug de Serrallonga i li portà en dot el castell de Rocacorba. Aquests tindrien una filla de nom Beatriu de Serrallonga, que heretà del seu avi la jurisdicció civil i criminal sobre el castell i termes de Rocacorba. A aquests drets s’afegien els drets senyorials que ja tenia per part de la seva mare Ermessenda.
L’any 1313 Beatriu contragué matrimoni amb Dalmau de Rocabertí, senyor de Peralada. Aquest matrimoni apareix el 1319 com a detentador del cobrament del delme de Rocacorba i per ell prestaren homenatge al bisbe Pere de Rocabertí, de qui els tenien en feu. A aquest homenatge seguiren els prestats als reis Jaume II l’any 1321, Alfons el Benigne el 1328 i a Pere III el Cerimoniós el 1337.
El castell fou venut per Beatriu l’any 1342 al seu castlà Guillem sa Costa de ses Planes, de qui passà a un tal Ramon Sant Julià de Revardit, que morí vers el 1365. El castell tornà a ésser recuperat per la família Rocabertí el 1383 quan Guillem de Palol, juntament amb la seva muller Felipa, el vengué a Felip Dalmau de Rocabertí. El castell fou heretat pel seu fill Jofre de Rocabertí, a qui el rei donà els drets reials sobre el castell i terme de Rocacorba.
L’any 1402 Jofre vengué el castell a Blanca des Pou, esposa de Pere Galceran de Cartellà. El seu fill Roger de Cartellà es casà el 1419 amb Segismunda Samaso. Tingueren a Constança de Cartellà, que es casà amb Marc de Montagut. Aquest fou considerat un rebel pel rei Joan II durant la guerra civil, i per aquest motiu el castell fou lliurat a Francesc de Verntallat. El 1485 el tenia en possessió un tal Damià Espígol, remença, que també s’havia apoderat del castell de Cartellà.
El castell no tornà a ser en mans de la família Montagut fins l’any 1495, en la persona de Pere de Montagut, fill de Constança i Marc de Montagut.