Resultats de la cerca

Al País Valencià funcionen 34 collectivitats agràries i 500 estan en tràmits de ser aprovades

Els professionals del sector agrícola escullen els seus representants a l’òrgan que vehicula les relacions dels sindicats agrícoles amb la Generalitat de Catalunya Unió de Pagesos és l’organització professional més votada, amb poc menys del 57% dels vots Els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya JARC resten en segona posició, amb més del 27% de suport L’Associació Agrària de Joves Agricultors ASAJA, el sindicat d’àmbit estatal, no obté representació, ja que no arriba al 15% dels vots Són les primeres eleccions després de la reforma del 2014, que va reduir les anteriors quatre cambres…

La Generalitat crea el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, l’Institut Català del Consum i l’empresa Agrícola Experimental, per a fomentar les exportacions agràries, forestals i piscícoles

A València, la Federació Nacional de Treballadors de la Terra d’UGT FNTT-UGT i la FPC-PC signen un acord per a arribar a la unificació d’aquestes dues centrals agràries

La Federació de Cooperatives Agràries de Lleida i el Comitè Econòmic de la Fruita creen l’associació Catalonia Qualitat per a coordinar les activitats en defensa del sector fruiter català Catalonia Qualitat, que aplega el 60% de la producció de poma i el 40% de la de pera, préssec i nectarina de Catalunya, serà l’associació de productors de fruita més important de l’Estat espanyol

Característiques generals de l’agricultura al món Els aspectes econòmics i estructurals que caracteritzen el sector agrícola de cada país depenen estretament de les condicions físiques, econòmiques, polítiques i socials El paper de l’agricultura com a activitat primària té relació amb el nivell i el tipus de desenvolupament econòmic assolit pel país No hi ha cap país que pugui prescindir de l’agricultura, perquè seria exposar-se a un gran risc deixar que l’alimentació de la població depengués totalment de l’exterior Per això a tots els estats, fins i tot els més industrialitzats, el sector…

Què és l’escola L’escola constitueix per als infants i els joves la primera institució social externa al grup familiar amb la qual han de crear i mantenir una relació estable i duradora Es pot dir que durant molts anys la seva experiència social es concentra quasi exclusivament en l’ambient familiar i escolar No ens equivoquem, doncs, si afirmem que, fora de la família, per als infants i els joves, l’escola és la institució social més rellevant En realitat, la importància de la institució escolar depassa l’horitzó de l’estudiant En efecte, l’escola fa una de les funcions socials més…

El significat i la importància de l’agricultura El terme agricultura té un significat restringit i un de més ampli En sentit estricte significa allò que l’etimologia del mot suggereix conreu dels camps del llatí ager, “camp”, i cultura, “conreu” Entesa d’aquesta manera, és l’activitat gràcies a la qual l’home obté de la terra els productes indispensables per a la vida, els aliments En un sentit més ampli, el terme comprèn també altres activitats, en general estretament relacionades amb el conreu de la terra la cria de bestiar i l’explotació dels boscos silvicultura Si prenem el sentit més…

Les normes els fets i els valors El filòsof escocès del segle XVIII David Hume va observar que els nostres comportaments es poden examinar des de dues òptiques diferents Des d’un primer punt de vista es pot afirmar que aquests comportaments són fets , si passen o han passat o passaran realment Que estigueu llegint aquestes paraules és un fet, com també és un fet que algú les hagi escrites i algú altre les hagi impreses En canvi, no és un fet que us estigueu divertint llegint el que esteu llegint Un fet és o bé ha estat o serà , si en comptes d’esdevenir-se ara ha esdevingut en el passat o es…

Occident després de la caiguda de l’imperi Romà Les reiterades invasions dels pobles que els llatins anomenen “bàrbars” van desmembrar progressivament les estructures polítiques de l’imperi Romà d’Occident, fins que el 476 en van provocar la caiguda definitiva i van causar canvis profunds en el que quedava de la societat romana La formació dels regnes romanobàrbars Les successives onades migratòries dels pobles estrangers cap a Roma les anomenades invasions bàrbares, procedents sobretot de la regió bàltica, que s’esdevingueren des de la meitat del s III fins al final del s V, van irrompre per…