Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Michel Camdessus dimiteix el càrrec de director de l’FMI
El francès Michel Camdessus anuncia que abandonarà la direcció del Fons Monetari Internacional FMI al febrer del 2000, 11 mesos abans d’acabar el seu mandat Exgovernador del Banc de França, i director de l’FMI des del 1987, Camdessus justifica la seva dimissió per raons personals, tot i que els darrers tres anys la seva tasca ha rebut nombroses crítiques, especialment per les decisions adoptades sobre la crisi econòmica del sud-est asiàtic i la gestió dels ajuts internacionals a Rússia
Trobada virtual internacional sobre el canvi climàtic
70 caps d’estat i de govern assisteixen a la conferència virtual de les Nacions Unides en substitució de la COP26 que havia de celebrar-se a Glasgow i que a l’abril es va ajornar al 2021 a causa de la COVID-19, i del qual aquest acte, que també commemora els 5 anys dels acords de París, s’anuncia com una preparació El secretari general de l’ONU António Guterres remarca que les mesures adoptades fins ara contra el canvi climàtic són insuficients
Les Corts Valencianes declaren el 2000 l’Any dels Borja
El ple de les Corts Valencianes aprova per unanimitat la proposta de declarar el 2000 l’Any dels Borja per a commemorar el 500 aniversari del jubileu que va proclamar el papa Alexandre VI Aquesta celebració servirà per a estudiar i difondre el paper d’aquesta nissaga valenciana en la història La decisió de les Corts insta la Generalitat Valenciana a assumir la celebració conjuntament amb els ajuntaments de Xàtiva, Gandia i Canals Una de les primeres mesures adoptades és la restauració de la sala capitular del monestir de Valldigna
La Unió Europea amplia les sancions econòmiques contra Iugoslàvia
Els ministres d’Afers Estrangers de la UE, reunits a Luxemburg, aproven un seguit de sancions econòmiques contra Iugoslàvia Entre les mesures adoptades hi ha l’embargament de la venda de petroli i productes derivats, l’anullació dels visats per als membres del Govern iugoslau i la suspensió de crèdits privats per a l’exportació i de les inversions europees a Iugoslàvia Queda pendent la possibilitat de prohibir els vols comercials cap a Iugoslàvia, mentre que l’exclusió d’aquest Estat de les competicions esportives internacionals no prospera per l’oposició de Grècia i Itàlia
Jamil Mahuad desactiva la protesta social de l’Equador
El president equatorià, Jamil Mahuad, pacta una forta rebaixa del preu de la gasolina amb el Parlament com a primera mesura per a desactivar la protesta social que viu el país des de fa dues setmanes deguda a les mesures adoptades per a combatre la crisi econòmica, entre les quals destaquen el tancament de les oficines bancàries durant una setmana, la congelació dels dipòsits bancaris i un increment del preu de la gasolina del 132% La protesta ha collapsat l’activitat de productors, comerciants i distribuïdors i Mahuad va arribar a decretar l’estat d’emergència
1462-1494: De la guerra civil a l’establiment del sistema d’insaculació
A mitjan segle XV, les tensions socials i polítiques que s’havien acumulat durant diverses dècades esclataren al Principat amb una virulència sense precedents El precari equilibri de poder vigent des del compromís de Casp entre el sobirà i els estaments privilegiats de Catalunya es trencà bruscament En aquest escenari bèllic, la Diputació del General assolí, per primera vegada, el protagonisme polític, fins al punt que, en algunes fases del conflicte, assumí la governació de Catalunya De la crisi política a l’enfrontament armat La guerra civil catalana 1462-1466 B de Riquer dir, 1996 La…
1620-1665: Temps de guerra i revolució
Els anys que van del 1620 al 1665 corresponen a un període de grans trasbalsos per a la formació històrica catalana fou una època en què s’aplegaren esdeveniments que afectaren decisivament la trajectòria de Catalunya en l’anomenat procés de construcció de l’estat modern europeu Pel que fa a les seves bases humanes i econòmiques, en les dècades anteriors a l’esclat revolucionari del 1640 sembla esgotar-se el llarg cicle expansiu posterior a la depressió de la baixa edat mitjana La inflexió de la trajectòria alcista de les sèries baptismals de les parròquies catalanes, el fre de l’onada…
Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona (1599-1602)
El 22 de juliol de l’any 1599, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms Barcelona a 1559 – 1604, prior de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona diputat militar Joan de Vilanova i Tragó, baró de Paracolls, senyor de Sant Feliu i de Molig diputat reial Andreu Reard, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Onofre Pau Cellers, doctor en drets, degà i canonge de Barcelona oïdor militar Josep de Castellbell i Moliner, senyor de Maials, Sarroca i Llardecans oïdor reial Mateu Falguera, doctor en drets i ciutadà de Balaguer…
1598-1621: Catalunya a l'època de Rocaguinarda
El regnat de Felip III de Castella Felip II de Catalunya-Aragó va durar vint-i-tres anys 1598-1621, però no va coincidir exactament amb set canvis de consistori de la Generalitat El primer canvi de diputats i oïdors va tenir lloc el 1599, el mateix any de la celebració de la Cort El nou monarca va arribar a Barcelona el 14 de maig de 1599 En principi, la Cort va ser aparentment positiva Va ser-ho sobre la concessió d’honors, títols de noblesa, cavallers i ciutadans honrats, amb la consegüent repercussió sobre la composició del Braç Militar, que precisament va assolir una organització…
1359-1413: Una institució en evolució: les primeres diputacions
La Diputació del General nasqué a causa d’una guerra que assolà Aragó i el País Valencià i arruïnà Catalunya la guerra amb Castella, dita dels dos Peres El nucli original de la Diputació fou la comissió econòmica elegida a les corts per a administrar el donatiu concedit al rei per a la defensa del país A mitjan segle XIV regia la corona de Catalunya-Aragó Pere III el Cerimoniós 1336-87, un monarca força bellicós que es comprometé en nombroses guerres interiors i exteriors Castella era governada per Pere I el Cruel 1350-69, guerrer i venjatiu, que abocà en la contesa tot l’esforç dels seus…