Resultats de la cerca

La revista Nature publicà un estudi sobre el crani fòssil d’un homínid de l’espècie Australopithecus anamensis  trobat a Miro Dora Etiòpia El descobriment posa en qüestió la hipòtesi més acceptada sobre els ancestres de l’actual Homo sapiens , segons la qual l’ Australopithecus afarensis és l’antecessor de l’ Australopithecus anamensis En canvi, l’estudi sobre aquest crani estableix que les dues formes d’ Australopithecus van ser contemporànies uns 4 milions d’anys

L’empresa de productes informàtics Microsoft treu al mercat nord-americà Windows 98, la nova versió del seu sistema operatiu El nou producte es posa a la venda sense el desplegament publicitari del seu antecessor, Windows 95, i arriba al mercat després de mesos de litigi amb l’Administració nord-americana, que ha interposat demandes contra Microsoft per violar les lleis contra el monopoli Windows 98 es comercialitzarà a Espanya a partir del 23 de juliol

El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón dicta ordre internacional d’arrest contra 98 responsables de la cúpula de la dictadura militar argentina del període 1976-83 pels delictes de genocidi, terrorisme i tortures Entre els inculpats hi ha els expresidents Jorge Rafael Videla i Leopoldo Galtieri, i l’exalmirall Emilio Massera L’endemà, el president electe argentí, Fernando de la Rúa, nega que Garzón tingui competències per a jutjar l’antiga dictadura militar, com ja havia expressat el seu antecessor en el càrrec, Carlos Menem

El president rus, Borís Ieltsin, destitueix el primer ministre Serguei Stepaixin i tot el seu equip i nomena Vladímir Putin nou cap de Govern en funcions El dia 16, la Duma ratifica la designació de Putin amb 233 vots a favor, 84 en contra i 17 abstencions Nascut a Sant Petersburg el 1952, Putin ocupava la direcció de l’FSB l’antiga KGB i era secretari del Consell de Seguretat rus Stepaixin ocupava el càrrec de primer ministre des del 12 de maig, que Ieltsin va destituir el seu antecessor, Ievgueni Primàkov

Situació i presentació Les Garrigues és una comarca de la regió de Lleida, d’una extensió de 797,61 km 2 , situada a l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i amb un sector que, des d’un punt de vista morfològic, forma part del Pla d’Urgell La comarca, que té com a capital les Borges Blanques, és composta per 24 municipis després de la segregació del municipi de Torregrossa, el qual, per la llei 5⁄1988, va passar a integrar-se a la comarca del Pla d’Urgell Els límits administratius de les Garrigues són marcats al N pel Pla d’Urgell, al NE per l’Urgell, a l’E per la Conca de…

Situació i presentació La comarca del Berguedà és composta per 31 municipis, que li donen una extensió de 1 184,89 km 2 Limita al N amb la Cerdanya, i la línia divisòria és formada per la carena d’un tros de la serra de Cadí, la serra de Moixeró i la Tosa d’Alp A l’E limita amb el Ripollès i Osona, on, en un llarg tram, la riera de Merlès fa de partió entre les dues comarques A l’W el Berguedà té com a veïns el Solsonès i l’Alt Urgell, que presenten uns límits ben irregulars, ja que són plens d’entrants i sortints I al S la comarca entra en contacte amb el Bages Encara que és clarament una…

Situació i presentació Extensió i límits La Vall d’Aran -vall de capçalera de la Garona- és l’única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la Divisió Territorial del 1936 per la Generalitat de Catalunya Situada als Pirineus centrals, a l’extrem NW del país, l’orientació inicial de la vall és d’E a W, fins a les Bordes, on la canvia per la de S a N, i forma una vall molt tancada en la qual l’única obertura, al NW, té una gran incidència en el clima El fet de ser una vall atlàntica, és a dir, de trobar-se al N de la carena dels Pirineus…

Situació i presentació La comarca d’Osona té una extensió de 1 205,01 km 2 Limita al N amb la comarca del Ripollès, al NE amb la Garrotxa, a l’E amb la Selva, al S amb el Vallès Oriental, i a l’W amb el Bages i el Berguedà Des del punt de vista geològic, comprèn un sector pla de la Depressió Central Catalana, al seu extrem NE, solcat al N pel Ter i al S per la capçalera del Congost i flanquejat a llevant pels massissos del Montseny i de les Guilleries i pels altiplans estructurals del Cabrerès, mentre que a ponent s’alcen les enlairades plataformes del Lluçanès La comarca integra cinc…