Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
El Vaticà obre els arxius de Pius XII
El Vaticà obre als investigadors l’accés als documents del pontificat de Pius XII 1939-58 Aquest papa és especialment controvertit per la seva posició davant de l’extermini dels jueus pel règim nazi L’arxiu també permetrà documentar els acords del Vaticà amb Espanya durant els primers anys del franquisme
Desclassificats els documents sobre l’assassinat del president J.F. Kennedy
L’endemà de la confirmació del president Donald Trump de l’ordre aprovada pel Congrés dels Estats Units, es desclassifiquen la pràctica totalitat dels arxius sobre l’assassinat del president John Fitzgerald Kennedy 1963 Bé que una comissió d’investigació creada a propòsit Comissió Warren el 1964 va establir que l’assassí, Lee Harvey Oswald, actuava sol, resten molts punts foscos per aclarir El 1992 el Congrés va aprovar la JFK Records Act, una llei per la qual els documents sobre l’assassinat del president havien de ser desclassificats en un termini de 25 anys
Nou director de l’Institut Ramon Llull
L’escriptor Manuel Forcano pren possessió del càrrec de director de l’Institut Ramon Llull, que des del 2013 ocupava Àlex Susanna Aquest canvi va ser anunciat pel conseller de Cultura, Santi Vila, al febrer, juntament amb el nomenament de Pau Villòria com a secretari general de Cultura i Jusèp Boya com a director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni En les altres dues direccions generals i en altres organismes hi ha continuïtat Lluís Puig a Cultura Popular, Ester Franquesa a Política Lingüística, Jordi Sellas a l’Institut Català de les Empreses Culturals i Laura…
La BBC revela la identitat d’una espia al servei de l’URSS
Una sèrie de la BBC basada en arxius del KGB revela la identitat de Nelita Norwood, una anglesa de 87 anys que durant els 20 anys que va treballar de secretària en un organisme del Govern va passar valuosa informació al KGB sobre el programa nuclear britànic Norwood, que ja va ser identificada pel Govern britànic l’any 1992, no renega el seu passat perquè va actuar d’acord amb el seu ideari comunista El 14 de setembre surt a la venda The Mitrokin Archive , llibre en què s’ha basat la sèrie i que delata altres espies, entre els quals John Symmonds, un exoficial de policia que el…
Contracte de construcció d’una trona per al claustre del convent de Framenors de Perpinyà
Art gòtic
Data 9 de setembre de 1410 Guillem Sagrera i Rotllí Gautier acorden amb Martí Calvet, botiguer de Perpinyà, que faran una cadira de predicar o trona per al claustre del convent de Framenors de la vila En nom de Déu Amén 1 “Aquets són los capítols per fer la cadira de presicar devant Nostra Dona dels Àngels en la claustra de Framenós de Perpenyà, fermats e jurats entre lo senyor en Martí Calvet, botiguer de la dita vila, pagador de la hobre, e mestres GSagrera e Rauly Valter Primerament que la dita cadira sia de la malor pedra que lo dit mestre trobarà a la padrera de las Fons Ítem, que age…
La qüestió aragonesa de Jaume Huguet
Art gòtic
A la ciutat de Saragossa la influència d’artistes catalans va ser notable durant la prelatura de Dalmau de Mur 1431-56, a la iniciativa del qual es deu la realització de nombroses obres d’art amb les quals es van guarnir la catedral de Sant Salvador i altres temples propietat de la mitra saragossana, dutes a terme per artistes de prestigi indiscutible que procedien, en gran part, de Catalunya Lacarra, 1993 Per això, alguns investigadors peninsulars van pensar que entre els artistes que Dalmau portà amb ell a Saragossa durant el seu govern hi havia el pintor Jaume Huguet, atesa, d’una banda,…
Bibliografia general C-F
Art gòtic
Calvo, Ana 2003 Conservación y restauración Materiales, técnicas y procedimientos De la A a la Z , Ediciones del Serbal, Barcelona Camille, Michael 1996 Gothic Art Glorious Visions , Calman & King Ltd, Londres edició en castellà Madrid 2005 Camps Soria, Jordi 1988 El claustre de la catedral de Tarragona escultura de l’ala meridional , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992 El final del románico en Cataluña , “Cuadernos de Arte Español”, 43, Historia 16, Madrid Cañellas, Sílvia 1997 “Les vidrieres gòtiques de la catedral de Barcelona Estat de la qüestió”, Els vitralls de la catedral…
Les esglésies de la diòcesi de Tortosa
Art gòtic
Els límits històrics de la diòcesi de Tortosa, configurats arran de la reconquesta dels segles XII i XIII, comprenien l’actual regió de Castelló de la Plana i també un sector aragonès de parla catalana, al límit meridional de les actuals províncies de Terol i Saragossa Algunes parròquies i comarques d’aquests sectors li foren segregades entre el 1957 i el 1960 a causa de l’intent d’adaptar les demarcacions eclesiàstiques al mapa provincial espanyol En aquestes parts històricament de la diòcesi tortosina, com també a la zona castellonenca que encara hi roman vinculada, hi ha importants…
Els palaus episcopals i els conjunts catedralicis
Art gòtic
El pla de la Seu de Tarragona, amb l’antic casal del Degà a mà esquerra, ara coneguda com Casa Rectoral ECSA – GSerra Com ja ha estat observat en un altre lloc en el primer volum d’aquesta collecció, la catedral gòtica és el nucli al voltant del qual s’aglutina tot un sector de la seva ciutat, cosa que permet referir-se al complex catedralici com si es tractés d’un autèntic i extens organisme arquitectònic Al seu centre hi ha el temple catedral en sentit estricte, envoltat per una primera corona de construccions que formen part del mateix cos i on s’especialitzen funcions menys sagrades, com…
La canònica de Santa Maria de Solsona
Art gòtic
Interior de la nau única de l’antiga església canonical, mirant vers els peus, una obra començada a la darreria del segle XIII, durant el govern del paborde Ponç de Vilaró 1265-1302 BS - GSerra Un primer cop d’ull a l’interior de l’actual catedral de Solsona ens permet identificar un temple de traça gòtica, format per una única nau de 14 m d’amplada, amb cinc trams de voltes de creueria i, al seu cap, un absis amb set finestrals que forma un trapezi de set costats en semicercle Les obertures de la nau són comptades El mur dret té un únic finestral, que dona a l’indret del claustre, i, l’…