Resultats de la cerca

El músic Jordi Savall és el guanyador de la primera edició del Guardó Pau Casals, instituït per la Generalitat de Catalunya el 2016 per distingir les persones que han contribuït decisivament a la projecció internacional de la cultura catalana El premi també investeix el guardonat amb el títol de legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys

El gambista Jordi Savall crea la Capella Reial, grup instrumental i vocal dedicat a la interpretació de música religiosa

L’artista plàstic Jaume Plensa és el nou guardonat amb el premi Pau Casals Instituït per la Generalitat de Catalunya, el seu destinatari esdevé legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys amb la missió de projectar-la al món L’anterior guardó va recaure en Jordi Savall 2017

La Generalitat atorga el guardó Pau Casals a l’escultor Jaume Plensa Creat el 2016, aquest premi bianual reconeix l’aportació a la projecció internacional de la cultura catalana i designa, el guardonat, llegat d’honor de la cultura catalana El primer a rebre el premi va ser Jordi Savall 2017

Al Saló de Cent de l’Ajuntament té lloc l’acte de lliurament dels premis Ciutats de Barcelona, que reconeixen realitzacions durant l’any anterior de persones i entitats en l’àmbit cultural Entre els 23 guardonats hi ha el músic Jordi Savall projecció internacional, el fotògraf Joan Fontcuberta assaig, Antoni Hervàs arts visuals, Carles Rebassa literatura en català, Mariana Enríquez literatura en castellà, Miquel Desclot traducció, Toni Massanés gastronomia i l’equip Flores Prats arquitectura

El conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Xavier Hernàndez, lliura els Premis Nacionals d’Ensenyament de les Arts, en un acte celebrat a la Fundació Joan Miró En la primera edició d’aquests guardons, que porten el nom d’artistes coneguts en els diferents àmbits, com Jordi Savall, Gerard Quintana, Xavier Montsalvatge, Cesc Gelabert o Daniel Giralt-Miracle, es premien 13 centres d’ensenyaments musicals, escoles de dansa i centres d’arts plàstiques, i reben dues distincions especials l’Escolania de Montserrat i la pintora i pedagoga Ester Boix

Comença la cloenda de l’Any Llull, que ha celebrat el setè centenari de la mort de l’escriptor i filòsof, amb dos actes simultanis un a Jerusalem i l’altre a Barcelona L’elecció de Jerusalem obeeix al fet que la ciutat representa la confluència de les tres grans religions que van centrar la vida de Llull A Barcelona es representa l’espectacle Entre la vinya i el fenollar , al Teatre Nacional de Catalunya El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el conseller català de Cultura, Santi Vila, i la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears…

Els anys que van del 1997 al 2007 van marcar una dècada de profundes mutacions culturals i estètiques que, en l’àmbit dels Països Catalans, acabaren conformant una cartografia extraordinàriament heterogènia i diversificada, però amb unes línies de força de gran potència que permeten dibuixar els perfils d’una cultura que, tot i els problemes estructurals, entrà amb una força renovada en el nou millenni En les pàgines que segueixen s’intenta esbossar sintèticament l’orientació del més essencial d’aquestes mutacions, que fonamentalment s’articulen al voltant de quatre eixos transversals que…

El procés d’organització de les societats urbanes va trobar un reflex fidel en el dens i sinuós procediment de configuració institucional que van protagonitzar els municipis medievals Des dels orígens, les comunitats urbanes van procurar obtenir sempre major autonomia jurisdiccional i la màxima representativitat estamental, tot i la diversitat de la geografia política catalana, balear o valenciana La inacabable successió de reformes sòcio-institucionals que tingué lloc entre els segles XIII i XV afectà els enclavaments de població més destacats i tingué per objecte consolidar una estructura…

En el procés de canvi que significà l’ensorrament de l’antic règim i l’emergència de la societat burgesa, les pautes culturals van ser redefinides tan dràsticament com l’organització política i social mateixa Explicar aquest procés, però, no resulta pas senzill, per dues raons fonamentals La primera és de tipus metodològic hom s’ha de posar d’acord en una definició adequada i comprensible del que és cultura la segona, de tipus pràctic són molt poques les investigacions generals sobre la cultura d’aquest període que vagin més enllà de la literatura o de l’art Per tant, tota reconstrucció…