Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Espanya, admesa a l’ONU
Espanya és admesa a l’ONU
Una noia catalana, vetada i finalment admesa a la Universitat de Còrdova
L’estudiant catalana Carmen Hidalgo no és admesa a la Universitat de Còrdova per a estudiar Filologia Hispànica, malgrat que segons la llei qualsevol estudiant que hagi superat la prova d’accés a la universitat PAU pot estudiar a qualsevol universitat de l’Estat El motiu adduït és que una de les proves de la selectivitat era literatura catalana, que no existeix en el currículum andalús Després que la universitat no hagués respost les seves demandes, Hidalgo explica el seu cas als mitjans de comunicació i la Generalitat hi intervé El mateix dia 9, la Junta d’Andalusia declara que…
Obertura del procés contra el nazi Alois Brunner
El jutge d’instrucció de París decreta el processament d’Alois Brunner, un nazi collaborador d’Adolf Eichmann que està considerat un dels ideòlegs de la “solució final” El 1992, l’advocat Serge Klarsfeld va presentar una querella contra Brunner per haver ordenat la deportació d’un comboi de nens jueus al camp de Dracy, el 1943, però fins ara no ha estat admesa per la justícia francesa Es creu que des del 1954 Brunner és a Síria, on va ser vist per última vegada el 1992
Cimera de l’OTAN en el 70è aniversari
Els dies 3 i 4 de desembre Londres acull una cimera de l’OTAN en ocasió del 70è aniversari de l’organització La trobada ve marcada per les crítiques del president Macron al que considera falta de lideratge dels Estats Units i l’absència d’objectius clars, cosa que molesta el president nord-americà Altres tensions en l’organització són la posició de Turquia per l’acord de compra d’armament a Rússia i per l’ofensiva contra la milícia kurda, força que ha estat determinant en la derrota de l’Estat Islàmic a Síria Turquia s’oposa al desplegament de tropes als estats bàltics i a Polònia si els…
L’arquitectura dels anys cinquanta
Convencionalment, el període comprès entre els anys 1944 i 1963 s’ha anomenat de reconstrucció Es tracta de la reconstrucció en el sentit més ampli del terme, física i moral, material i intellectual, dels vençuts, si és que aquest terme pot acceptar-se encara, ja que una minoria influent de catalans havia ajudat a guanyar la guerra als rebels Reconstruir pobles arrasats i centres històrics malmesos, redibuixar, amplificant-lo, el mapa de les parròquies a les principals ciutats i recondicionar edificis d’equipaments imprescindibles per a la normalització de la vida, foren les primeres tasques…
El nou periodisme: Luis de Galinsoga
Lde Galinsoga els anys quaranta, CPérez de Rozas ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS Luis de Galinsoga, que dirigia el diari “ABC” de Sevilla des del juliol del 1936, fou nomenat, el mes d’abril del 1939, director de “La Vanguardia Española” Aquell diari de Sevilla glossava la noticia del nomenament per part del “supremo jerarca de la Prensa” —és a dir, el ministre de la Governació, Ramón Serrano Suñer— i destacava, entre els tòpics de rigor, que “la dirección del gran diario barcelonés — uno de los más importantes del mundo—” era “un puesto de responsabilidad y honor máximo en la profesión…
L’esport, entre el negoci, l’espectacle i la política
Parlar d’esport a Catalunya és parlar, inevitablement, del Barça Tota la resta d’activitats, tots els altres clubs, les potents iniciatives que es donen en esports minoritaris i en la base de la pràctica física, corren el risc de quedar arraconats davant la supremacia mediàtica del FC Barcelona El president Joan Laporta i Estruch, poc després de la seva elecció, l’any 2003, ho deia així «Jo crec que a Catalunya, el Barça és la institució esportiva més important i que, a més, té una projecció mundial, i crec que és bo per al país que el Barça assumeixi aquesta funció, i més quan encara no…
L’Editorial Selecta: els límits d’un programa de recuperació
Retrat de JM Cruzet, sd ECSA Després del 1939, Josep Maria Cruzet i Sanfeliu, amb una bona experiència a l’editorial Catalònia abans de la Guerra Civil, va treballar com a editor, sota la marca d’Ediciones Selectas, i també com a llibreter a l’obligatòriament rebatejada Casa del Libro Parallelament a aquestes activitats, es va proposar de publicar en llengua catalana i, a la primavera del 1941, va demanar permís per a editar les obres completes de Jacint Verdaguer, amb la mediació d’Ignasi Agustí La censura, en aquells moments sota l’alta responsabilitat d’Antoni Tovar, li concedí l’…
La llengua catalana, del col·loquialisme a l’alta cultura
Acudit referent a l’ideal de l’ensenyament obligatori en català, Almanac de la Campana de Gràcia , Barcelona, JLPellicer, 1900 BC Als anys seixanta del segle XIX l’actitud oficial cap a la llengua catalana no havia variat respecte de la que havia manifestat i demostrat la monarquia borbònica des que s’instaurà en el poder a Espanya Continuava l’intent liberal, iniciat a les Corts de Cadis i sotraguejat pels avatars polítics, de construcció d’un estat unificat i centralista que preveia com a única llengua l’espanyola En aquest sentit s’han d’interpretar les disposicions legals que la imposaven…
Els grups d’elit: la noblesa i la clerecia
A la baixa edat mitjana el poder no fou un monopoli exclusiu de la Corona i del seu aparell administratiu i de govern, sinó que dos estaments privilegiats —la noblesa i la clerecia— van controlar-ne parcelles molt importants, tant per la gran extensió de terres que posseïen com pel control del govern local i de la justícia que exercien en molts pobles i llocs La monarquia intentà recuperar, des de mitjan segle XIII, una part de la jurisdicció, gràcies a les teories elaborades pels juristes romanistes, que asseguraven que l’alta jurisdicció i el mer imperi eren regalies que pertocaven al…