Resultats de la cerca

L’any 1958 s’enrolà a l’exèrcit de l’antic regne del Iemen República Àrab del Iemen des del 1962 i anà ascendint de categoria Participà en el conflicte armat entre els reialistes sostinguts per l’Aràbia Saudita i els republicans que rebien suport egipci i que portà a la creació de la República Democràtica Àrab del Iemen Iemen del Sud el 1967, amb la consegüent divisió del país Nomenat governador de Ta‘izz 1977, després de l’assassinat del president al-Ghašmi 1978, passà a formar part del consell del govern provisional del Iemen del Nord i el mateix any esdevingué president Imposà aleshores un…

Publicació dels Voyages d’Ali Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807, de Domènec Badia i Leblich, conegut per Ali Bei-el-Abbassi

Nomenat primer ministre pel nabab Šuḫa al-Dīn, es revoltà 1740 contra el fill i successor d’aquest, a qui usurpà el tron En produir-se la desmembració de l’imperi mogol, aconseguí d’independitzar-se de l’emperador Muḥammad Shāh mort el 1748 S'oposà a la penetració britànica a l’Índia 1741-56, malgrat que obtingué permís de la Gran Bretanya per a fortificar Calcuta 1742

La seva actuació com a metge gaudí de la protecció del governador del Khorassan Nūḥ ibn Manṣū al-Sāmānī, i dels grans dignataris de la seva època Viatjà per Pèrsia i per la Transoxiana i ocupà càrrecs d’importància Continuador de l’obra filosòfica d’al-Fārābī, gràcies al Comentari del qual arribà a comprendre la metafísica d’Aristòtil, alternà les seves activitats intellectuals amb una vida desordenada, la qual cosa ha fet dubtar de la seva religiositat, bé que sembla que fou un bon musulmà La seva obra filosòfica, escrita més per instruir els seus deixebles que no pas per fixar les pròpies…

Li conferí aquest títol el sobirà de Pèrsia Fatḥ ‘Alī Shāh Fou governador de la província de Kermān, però en fracassar un complot que havia organitzat per apoderar-se del tron 1840, hagué d’emigrar a Bombai amb els seus seguidors La seva activitat a favor dels britànics feu que aquests el confirmessin en el seu títol 1866 i li assignessin una pensió quantiosa A la seva mort fou succeït pel seu fill ‘Alī Shāh Agakan II — 1885, que continuà la seva política

Alguns dels representants, els més importants dels quals són al-Ḥasan, Ḥusayn ibn ‘Alī ibn Abī Ṭalib i Muḥammad ibn al-Ḥanafiyya, esdevingueren caps de secta —Ismā'īl, descendent de Ḥusayn, fou cap dels ismaïlites i, possiblement predecessor dels fatimites d’Egipte— o aconseguiren el govern de determinades regions, com la dels idríssides del Marroc Els immans alides són considerats pels xiïtes com a hereus espirituals, religiosos i polítics de Mahoma

Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850 el Bāb fou…

Bé que de bon principi es presentà com un partit proàrab que defensà elcaràcter hereditari del califat enfront dels omeies, aviat el xiisme prengué el caire d’un moviment religiós i extremista i reclutà nombrosos adeptes entre els pobles sotmesos i entre les classes baixes, sobretot a l’Iran, com a conseqüència del matrimoni de Ḥusayn ibn ‘Alī amb la filla del darrer sobirà sassànida Les diferències del xiisme respecte a l’ortodòxia sunnita no eren únicament de caire polític, sinó que evolucionaren en formulacions religioses ben diverses, sobretot pel que fa a la doctrina de l’imamat, segons…

Predicà les seves doctrines per l’Iraq i s’establí a Salamya Síria Fou el fundador de la secta islàmica dels càrmates

Possiblement construïda durant la dinastia sassànida, té uns 200 km de longitud