Resultats de la cerca

Castissent s’aixeca dalt d’un turó a 721 m d’altitud, des d’on es domina la riba de la Noguera Ribagorçana, a uns 15 km a l’oest del nucli de Fígols La primera notícia d’aquest castell és proporcionada per l’historiador musulmà ibn ‘Idārī L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, sortí cap al comtat de Pallars i prengué, entre altres, els castells de Sarroca de Bellera, de Castissent i de Mola de Baro, i feu un gran nombre de morts i captius entre els quals el fill gran del comte Ramon, Isarn L’any 1066 Galind Bradila vengué al comte Ramon IV de Pallars una vinya situada al Castell…

L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm 10 de Barcelona La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca Etiqueta Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es…

Paper comercial de La Felicense, a Sant Feliu de Codines Josep Baró construí una important fàbrica cotonera en el terme de Santa Coloma de Gramenet La seva especialitat eren els mocadors Josep Baró i Pallerols 1857-1905 començà les seves activitats industrials com a soci de Domènec Tey i Puigdollers al començament de la dècada dels anys vuitanta Muntaren una fàbrica de teixits de cotó a Sant Feliu de Codines que es deia La Felicense, que funcionava a nom seu al cap de poc El 1883 s’establí pel seu compte en un descampat als afores de Santa Coloma de Gramenet Allí hi construí una…

Triadors a la fàbrica de Josep Batet, Fill, en una postal de començament de segle El primer Batet que s’establí com a surer taper va ser Benet Batet, l’any 1801 Era una de les moltes empreses petites establertes, amb 60 obrers el 1833 La segona generació va ser la de Josep Batet i Granés, el qual li donà un bon impuls La tercera generació, amb Josep Batet i Camps, fou la decisiva El tercer Batet fou també el qui es preocupà de mecanitzar les operacions de la indústria surera El 1881 serà el primer del sector a installar a casa seva la màquina de fer taps de l’industrial…

El trefilatge i les aplicacions del filferro El trefilatge és l’operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metallúrgic, fent-lo passar per tracció per forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials A nivell industrial els metalls utilitzats eren el ferro i el llautó, un aliatge de coure i zinc, anomenat també coure groc al segle XIX En joieria el trefilatge era aplicat a metalls preciosos com l’or o la plata La primera matèria del filferro era la barra rodona de ferro, obtinguda en una siderúrgia després d’un procés de laminació Consta que el…

Oleguer Juncosa s’establí com a xocolater l’any 1835 en una botiga al carrer de Ferran, núm 10, de Barcelona Una botiga que es mantindrà durant més de cent anys Figura també com a titular durant un temps d’un cafè i d’una sala de billars al carrer de les Heures, núm 4 Oleguer Juncosa era un artesà, un bon artesà, que feia manualment la xocolata en el seu molí, a la rebotiga del carrer que portarà el nom de Llibertat quan triomfarà la revolució del 1868 i es farà fora per uns anys la dinastia borbònica Un cop passat el període republicà, restaurada la monarquia i recuperat el nom…

L’església de Santa Maria de Lledó era situada al pla de Palou, actual barri de Granollers, al costat de Can Bassa i molt a prop de la Torre de les Aigües El terme de Palou és esmentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 4 de febrer del 924 com a Palaciolo La capella de Santa Maria no apareix documentada fins el 23 d’agost de l’any 1082 en una donació que un tal Dalmau Geribert fa al seu germà Berenguer d’un alou situat al costat de l’església de Santa Maria a Palaciolo El 10 d’abril del 1133 Dalmau Berenguer i Estefania, la seva esposa, donaren a la canongia de la Santa Creu i…

Aquesta església va ser en un primer moment una sufragània de Santa Maria de l’Aguda i, com ella, va dependre de la canònica de Solsona El primer esment que se’n coneix és de l’any 1069, en què Ermengol Bernat féu donació al seu parent Berenguer Ramon i a la seva muller Rielena de tot el que tenia a l’Aguda, a Torà i a altres llocs, excepte un alou i una vinya amb les seves cases que havia donat a Sant Gil de Torà i una vinya que havia llegat a Sant Just de Comabella L’any 1100 el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira feren donació a la canònica de Santa Maria de Solsona…

El castell de Guialbes era situat a la part alta de la població, al costat de l’església parroquial de Sant Esteve, que havia estat capella del castell Avui dia se’n conserven poques restes Una de les primeres notícies és el conveni establert l’any 1057 entre els comtes Guillem II de Besalú i Ramon Berenguer I, com a conseqüència de les greus desavinences anteriors, que afectava els castells de Colltort i de Finestres A més s’establí el compromís segons el qual si el comte de Besalú no enderrocava el seu castell de Vilademuls, el comte de Barcelona-Girona faria construir un…

L’any 1137, apareix documentat Gausbert Guillem de Vulpellac, que, tal com trobem en el Cartoral de Carlemany , consentí en l’evacuació o la renúncia de l’església de Sant Climent, feta per Dalmau de Peratallada al bisbe Berenguer de Girona L’esmentat Gausbert Guillem, en el mateix document de l’evacuació, féu donació d’un alou a la seu gironina Cal suposar que almenys en aquesta època ja hi havia una casa senyorial a Vulpellac, segurament, però, encara no fortificada El 1269, hi hagué una convinença o pacte feudal entre el bisbe de Girona —senyor eminent de Vulpellac— i el senyor de…