El trefilatge i les aplicacions del filferro
El trefilatge és l’operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metal·lúrgic, fent-lo passar per tracció per forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials. A nivell industrial els metalls utilitzats eren el ferro i el llautó, un aliatge de coure i zinc, anomenat també coure groc al segle XIX. En joieria el trefilatge era aplicat a metalls preciosos com l’or o la plata.
La primera matèria del filferro era la barra rodona de ferro, obtinguda en una siderúrgia després d’un procés de laminació. Consta que el primer fabricant en l’àmbit de l’estat espanyol fou la foneria d’Heredia, a Màlaga, a la primera meitat del segle XIX, però amb un petit volum de producció i sense continuïtat.
Les grans aplicacions del filferro seran les teles metàl·liques, les puntes de París, el filferro espinós i les pintes i cardes del sector tèxtil.
Les teles metàl·liques s’obtenien en telers especials, però no gaire diferents dels que treballaven fil ordinari. Es tractava d’obtenir una malla regular, ben distribuïda, d’acord amb les necessitats. Les primeres que es fabricaren es destinaren a fer de sedàs i així substituïen els teixits de crin. Després s’aplicaren a fer motlles per a la fabricació de paper, a sedassos per a la molinería i a reixats. Normalment se’ls donava un bany d’estany per a impedir el rovell.
Les puntes de París eren els claus petits, fabricats mecànicament, amb cabota, per a distingir-les de les simples puntes, que tenien el mateix gruix. La primera fàbrica que s’establí a Espanya fou la del francès Antoine Giraudier, el 1835, en un taller del carrer de Còdols.
El filferro espinós arribarà més tard que els altres productes.
Les cardes seran una combinació industrial de filferro i cuiro, així com les pintes i lliços, tots ells accessoris de la indústria tèxtil.