Resultats de la cerca

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una contraforça del…

La capella de Sant Mateu de la Quadra de Vallirana, del terme del castell de Cervelló, pertanyia a la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, segons consta en l’acta de consagració d’aquesta, del 1231 Posteriorment la Quadra de Vallirana depengué de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls, fundat pels Cervelló el 1262 El 1508 s’esmenta com a capella eremítica i solitària El 1630 l’església era sufragània de la de Cervelló El 1804 els veïns de la Quadra de Vallirana, havent edificat una nova església, demanaren permís per a traslladar-hi el Santíssim El 1805 l’ajuntament de la Quadra de Vallirana…

La referència més antiga de la parròquia de Puigtinyós és de l’any 1214, en què Guillema de Castellvell, per remei de la seva ànima, confirmà la donació de béns feta pels seus avantpassats a Santa Maria de Banyeres, que consistien en el redelme i el braçatge de la parròquia de Sant Bartomeu de Puigtinyós, dins el terme de Castellví de la Marca Els anys següents és àmpliament documentada Puigtinyós, dins el bisbat de Barcelona, és una de les parròquies que contribuïren a la dècima papal dels anys 1279 i 1280, amb un total de 38 sous cada any El 1388 hom demanà llicència al bisbe…

Aquesta parròquia ja existia l’any 1136, quan Guerau de Rupià donà un alou de “Sancti Georgii de Vallibus” a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem L’any 1319 Dalmau de Palau prestà homenatge al bisbe de Girona Pere de Rocabertí per raó del terç del delme d’aquesta parròquia Aquesta església havia pertangut a l’ardiaconat de l’Empordà i després passà a l’arxiprestat de Girona En aquesta parròquia tenien alguns drets els Palol als segles XIII i XIV L’any 1424 el rei Alfons el Magnànim es vengué el mer i mixt imperi de la parròquia a Andreu de Biure En temps de la guerra contra Joan II és…

D’aquesta capella, que era al costat de Can Pelegrí, desapareguda al segle XVIII, es tenen molt poques notícies, però se sap que era molt antiga La primera referència la trobem el 1073, que Llobató vengué per 10 unces d’or a Ermengol, el seu fill, tot l’alou que posseïa a Vila Alba, a les parròquies de Santa Maria i Santa Agnès Aquest alou consistia en l’església de Sant Vicenç, cases, terres, etc…, i confrontava a tramuntana amb la serra damunt l’església de Sant Salvador El 1088 Truitgarda llegà una peça de terra sobre l’estrada, prop de Sant Salvador a Sant Vicenç de Vila Alba No trobem…

El castell de Barberà fou llegat l’any 1005 per Guitart a la seu de Barcelona i a l’església de Sant Miquel d’aquella ciutat Un any després el comte Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda completen la donació, i en el document corresponent no sols esmenten el castell sinó també les esglésies que hi ha fundades És evident que una d’elles devia ser la del castell dedicada a santa Coloma Amb aquesta titularitat concreta surt esmentada l’any 1067 en el testament de Bonfill Odesind, jurat precisament en el seu altar A partir d’aquesta data són freqüents les referències que en trobem en els…

Aquesta torre es troba sobre el poble de Queralbs, i al comtat de Cerdanya Mai no degué ésser un castell termenat, ja que en la documentació conservada de Queralbs no apareix esmentat cap castell Per tant, devia ésser una torre de vigilància o guàrdia, com generalment tenien els darrers pobles de les valls, amb la missió de controlar els camins que portaven cap a les valls veïnes El lloc de Queralbs és documentat a partir de l’any 938, quan en el testament d’Aureça, monja, aquesta deixà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on segurament professà, diversos béns, alguns dels…

Aquesta església parroquial centra el petit poble de Savallà del Comtat, coronat per les ruïnes del castell Des de la repoblació d’aquest sector de la Conca de Barberà fins al 1957, la parròquia de Savallà va pertànyer al bisbat de Vic Ara depèn de l’arxidiòcesi de Tarragona L’esment més antic del lloc de Savallà és de l’any 1043 i la seva església ja consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154 Sant Pere de Savallà fou una de les parròquies d’aquest bisbat que l’arquebisbe Bernat Tort reclamà per a la seva arxidiòcesi en procedir a la seva…

Segons JM Coll, la fundació del convent de Sant Domènec a la ciutat de Lleida s’ha de situar a l’any 1225 en canvi, altres autors, com J Lladonosa i Sainz de Baranda, afirmen que fou construït amb anterioritat al 1230 Situat extramurs de la ciutat, la historiografia tradicional coincideix a ubicar-lo per sobre de l’actual avinguda de Prat de la Riba, vora un portal de la muralla, dit per aquest motiu el portal de Predicadors Una dada important per a la història del convent dels dominics de Lleida data del 19 d’abril de 1249, en què el bisbe fra Guillem de Barberà, dominic, juntament amb el…

Fou edificada a Sant Gervasi de Cassoles sobre l’antiga torre anomenada de Vallblanc, construïda al segle XII El 1408 el rei Martí adquirí l’esmentada torre a Margarida, vídua de Pere Safont, com a usufructuàría, i a la seva filla Eufrasina, hereva i propietària, pel preu de 50 000 sous Un cop comprada, el rei li donà el nom de Bellesguard i hi celebrà el seu casament amb Margarida de Prades, la qual heretà del seu marit la torre l’any 1410, poc abans que morís Tanmateix aquesta empenyorà la propietat a la seva cunyada Violant de Bar El 1418 el batlle general Pere Becet demanà al…