Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Creu de la capella del Roser (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Cara anterior de la creu, avui conservada al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses F Tur Al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el núm d’inventari 37, hi ha una creu de fusta que fa 189 × 110 cm el gruix és de 7 cm Aquesta creu prové d’una antiga capella avui desapareguda l’anomenada capella del Roser, que era situada al costat dret del riu Ter, dins el mateix poble de Sant Joan de les Abadesses La creu és de fusta, i hi apareixen els vestigis de pintura amb figuració policroma en els trossos en què la capa d’entelat de lli encara no ha desaparegut En algun…
Arquitectura i urbanisme prehistòrics de Catalunya
De les coves a les cases Els primers homes que habitaren el territori que actualment és Catalunya eren caçadors i recollectors nòmades que, sempre a la recerca de nous recursos, canviaven periòdicament d’hàbitat al llarg de l’any Ocupaven els abrics rocosos i les coves que reunien millors condicions, i també espais oberts a l’aire lliure, sobretot les platges prop dels rius i del mar L’espai on s’installaven s’estructurava en zones de pas, d’esquarterament d’animals, de talla d’eines de pedra, per jeure-hi, per llençar-hi els rebutjos Ara fa uns 300000 anys l’home dominà el foc, i la llar es…
Sant Miquel de Cladells (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Vista general de l’església des de migjorn F Tur L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Cladells fou el centre d’un municipi de població totalment disseminada fins l’any 1972, en què fou agregat al de Santa Coloma de Farners Mapa L38-13333 Situació 31TDG639343 Al punt quilomètric 8,35 de la carretera GE-551, de Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners, surt una pista en direcció a migjorn que arriba a l’església en uns 400 m JRR Història El nom de Cladells podria provenir del mot llatí Claudo , que vol dir “Clos Tancat”, i que faria referència a la situació geogràfica on…
Els símbols
La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…
L’art romànic al Priorat
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Priorat anteriors al 1300 J Salvadó Si el marc cronològic d’aquesta obra s’estén, aproximadament, des del segle VIII fins al segle XIII, hem d’ésser conscients que al llarg de la major part d’aquests segles la comarca del Priorat restà sota el domini islàmic Això fa que, en principi, en aquesta comarca, molts dels edificis o testimonis arqueològics els haguem de cercar en restes de fortificacions andalusines o de paisatges creats en aquella època Cal dir, tanmateix, que aquestes restes són…
La cultura artística
D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…
Fotografia i vídeo
Passat i present de la fotografia La fotografia hauria d’interessar més com a document històric i com a branca autònoma de la creació artística contemporània La fotografia és encara, malauradament, un dels temes pendents, amb greus mancances, de la política patrimonial del nostre país i això, tant en l’àmbit de museus com de la coordinació coherent dels diversos arxius de negatius o d’imatges positivades que hi ha a Catalunya Pel que fa a la collecta fotogràfica, ja és urgent reaccionar si no volem assistir a la pèrdua definitiva de diversos fons o a la seva expatriació França serveix de…
La vida
La majoria dels éssers humans som sedentaris i ens caracteritzem per la creació d’espais més o menys complexos per viure o treballar En aquest sentit, cada cultura construeix una arquitectura pròpia segons les seves necessitats de vida Al llarg dels segles, al territori que avui anomenem Catalunya s’han originat diferents tipus d’edificis, des de la domus, les basíliques i els temples romans, passant pels masos, les esglésies i els castells medievals, fins arribar als gratecels, els aeroports i les grans torres de comunicació Algunes d’aquestes construccions han esdevingut tradicionals, ja…
L’escultura del Noucentisme
El moviment politicocultural que s’identifica amb el terme Noucentisme va sorgir de la necessitat de definir i d’institucionalitzar l’acció cultural del catalanisme polític que durant el primer terç del segle XX va representar la Mancomunitat de Catalunya, un organisme integrat per les quatre diputacions provincials catalanes A Catalunya la voluntat de renovació estètica, amb Eugeni d’Ors com a promotor indiscutible, es concretà en el camp de les arts plàstiques en la recreació del classicisme mediterrani, el predecessor més influent del qual fou l’escultor rossellonès Aristides Maillol…
Sant Pere de Sorpe (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Façana actual d’aquest edifici totalment alterat i amb l’orientació capgirada, on - s’observa l’única absidiola que s’ha conservat ECSA - JA Corbella L’església de Sant Pere de Sorpe és a l’extrem sud-oest del poble de Sorpe, dins el seu nucli urbà Mapa 33-9181 Situació 31TCH427242 Per a anar-hi, cal prendre la carretera d’Esterri d’Àneu a Viella, pel port de la Bonaigua, i a uns 4 km de València d’Àneu hi ha el trencall que porta fins a Sorpe JAA Història No coneixem dades documentals que illustrin l’època medieval de la vila, ni de l’església, de Sorpe, que pertanyia a la vall d’…