Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Torre dels Teixells (Cambrils)
Art romànic
Torre de defensa bastida en la partida dels Teixells, a l’indret de l’actual mas Sant Rafael o dels Teixells De la torre medieval, no se’n té cap constància documental i fou substituïda per una nova torre al segle XVI El mas Sant Rafael és un mas fortificat d’estil renaixentista que conserva dues torres Durant l’edat mitjana, Teixells formà un petit terme autònom, bé que dependent del de Cambrils
Castell de la Maçana (Rubió)
Art romànic
El lloc de la Maçana és esmentat ja l’any 990 en unes afrontacions d’un alou situat a la vall de Cantallops Aquest indret centrà un terme autònom que s’originà al castell de la Maçana, del qual no hi ha vestigis Molt probablement sigui una referència a aquest castell el castrum de Mazana que el levita Guillem d’Oló deixà a un dels seus fills l’any 1032 La Maçana tenia seixanta-set focs el 1365
Castell de Vilamur (Guissona)
Art romànic
Vilamur és el nom d’un antic poblat del terme de Guissona que actualment ha desaparegut del tot Degué estar emplaçat entre el camí de baix de Massoteres i el començament de la carretera de Biosca En els seus orígens Vilamur fou una de les múltiples fortaleses bastides al segle XI dins l’àmbit del castell de Guissona La referència més antiga de Vilamur la proporciona l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, en la qual entre els castells de Guissona es fa esment del castellum Villemuri , també pertanyent al bisbe i a la canònica Vilamur va tenir, com altres indrets…
Santa Maria de Nocelles (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquesta església es localitza a l’entrada del despoblat recent de Nocelles, a 1 033 m d’altitud, a la dreta de la riera de Vacamorta, aigua amunt de Terrassa i sota el poble de Merli En un primer moment l’església de Nocelles estigué relacionada amb el monestir d’Ovarra, on va anar a parar per motius que desconeixem La casa o petit priorat de Nocelles ja existia abans de l’any 981, ja que aleshores Eso confirmà a Santa Maria d’Ovarra i de Nocelles els delmes de la coma Domna i els altres donatius fets pels seus parents i, a més a més, pel remei de la seva ànima, concedí una vinya que tenia a…
Sant Julià de Tregurà (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Vista de la façana de l’església de Sant Julià de Tregurà F Tur Aquesta església és situada a l’extrem de llevant del poble de Tregurà de Dalt, al qual s’arriba per un curt trencall d’un parell de quilòmetres, que surt per la part esquerra de la carretera de Camprodon a Setcases, al lloc on la riera de Tregurà s’aboca al riu Ter i on hi ha una central elèctrica Mapa 218M781 Situació 31TDG415883 APF-JAA Història Les dades documentals sobre aquesta parròquia s’inicien amb un document fals copiat l’any 1354 i referit a una cessió feta, el 18 d’octubre del 955, pel comte de Besalú, Oliba…
Torre de Montferri
Art romànic
Situació Possible torre de guaita del terme primitiu de Castellví de la Marca, situada al cim de la carena de la Tossa Grossa ECSA - J Bolòs Torre situada al cim de la carena de la Tossa Grossa, al sud del poble de Montferri abans del 1917, Puigtinyós Des de la fortificació hi ha una bona panoràmica sobre aquest sector oriental de l’Alt Camp, travessat de nord a sud pel Gaià Mapa 34-17446 Situació 31TCF636684 Per a arribar a la torre, cal seguir la carretera que va del poble de Montferri cap a Salomó Menys d’1 km després d’haver passat el trencall de Masllorenç, surt, a mà dreta, un camí que…
Castell de Besalú
Art romànic
Del castell i la residència comtal que hi hagué al cim del turó on s’alcen les ruïnes de l’església de Santa Maria, no n’ha restat gairebé res L’existència d’un castell de Besalú està molt relacionada amb el fet que hi haguessin uns comtes de Besalú, en especial uns comtes privatius d’aquest comtat De fet, el castell degué ésser construït o reconstruït a partir del moment en què Besalú havia de fer de capital d’un comtat independent o autònom Això no obstant, és molt probable que trobéssim un precedent d’aquest castell o oppidum dels segles carolingis en una època molt anterior D…
La moneda de Manresa i la moneda de Cardona
Art romànic
La moneda de Manresa Ja l’any 1818 el numismàtic Salat assenyalava una cita de “moneda de Manresa nombrada bruna” datada el 1111 Darrerament Albert Benet ha trobat altres cites de moneda de Manresa amb dates 1098, 1105 i 1114 L’evidència numismàtica no ens ha donat, però, encara cap prova de l’existència d’aquesta moneda, la qual cosa porta a preguntar-nos si existí realment i, en cas negatiu, donar una explicació d’aquestes cites En primer lloc cal dir que fins avui no s’ha delimitat una base jurisdiccional que pugui justificar l’existència d’aquesta moneda Malgrat les repetides cites d’un “…
La Transfiguració de Miralpeix, abans Sant Salvador (Capella)
Art romànic
Situació Petita ermita situada a l’est de Capella, amb una gran simplicitat de formes i nua d’ornamentació ECSA - FX Mingorance L’ermita de la Transfiguració és situada en una petita plana a la riba esquerra de l’Isàvena, a l’est de Capella, envoltada per camps de conreu Mapa 31-11 250 Situació 31TBG879757 Per a arribar-hi des de Capella cal seguir la carretera que remunta l’Isàvena en direcció a la Pobla de Roda, i un cop fets uns 3 km veurem l’ermita a mà dreta, a peu de carretera Història El lloc de Miralpeix constituí a l’edat mitjana una petita caseria, de la qual només ha romàs l’…
Santa Magdalena de la Vall o del Soler (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Aquesta església, adossada a un mas abandonat el Soler o Solerot, és situada, a frec de camí, en una zona planera envaïda de conreus, entre els masos de Cal Ninet i de l’Espinac, a la banda occidental del terme Mapa 34-14391 Situació 31TCG723232 S’hi arriba fàcilment, tant des de Calaf com des d’Igualada, per la carretera de Jorba a Ponts Molt poc abans de la fita del quilòmetre 32, on hi ha el trencall de Calonge de Segarra, a mà esquerra, s’inicia el camí carreter que, amb un recorregut d’un quilòmetre aproximadament, hi mena Tot i que es pot penetrar a l’interior de la capella a…