Resultats de la cerca

Les primeres notícies sobre l’existència d’aquest castell són de mitjan segle XII L’any 1159 Bernat de Cornellana i la seva muller Agnès, feudataris del castell, donaren en feu a Ramon de Tàrrega, castlà, el castell de la Mata de Senan, amb els seus termes i drets jurisdiccionals, sota determinades condicions Per aquesta encomanació, Ramon de Tàrrega donà trenta sous a Bernat de Cornellana i a la seva muller i trenta més a Guerau de Granyena, senyor eminent del castell Aquest personatge, amb el consell del seu germà Bernat de Granyena, va concedir a Santa Maria de Montserrat, priorat del…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat al nord-oest del clos murallat de la vila de Prades En l’actualitat les restes de l’antiga església del castell dedicada a sant Miquel, al carrer del Castell, recorden el seu emplaçament Al principi de segle encara era visible el primer nivell de la torre del castell i algun fragment de mur del seu recinte Hom suposa que el castell de Prades té un origen islàmic Tanmateix, són molt minses i tardanes les notícies que en parlen En canvi, són abundants les que ho fan de la vila, una de les principals del comtat de Prades La referència més antiga de…

Situació Basament de la torre o fortificació que corona el nucli de la força d’Àreu ECSA - J Bolòs Construcció situada darrere de l’església de Sant Feliu de la força d’Àreu L’itinerari és el mateix que per a anar a l’església JBM-JJBR Mapa 34-9182 Situació 31TCH627167 Història Als segles XI i XII la vila i el castell d’Àreu seguiren el llarg i conflictiu procés de feudalització de la Vall Ferrera Els segles XIII i XIV estigueren marcats per la difícil coexistència de drets de l’església d’Urgell, els feudataris del comte de Pallars Galliner i Toralla, i els comtes de Foix i vescomtes de…

En un document de l’any 1078 de donació del castell de Biscarri, feta pel comte d’Urgell a favor dels comtes de Pallars, Ramon V i Valença —que havia rebut el castell del seu pare Arnau Mir de Tost— se cita com a afrontació meridional de Biscarri el “ castrum Benavente vel quallum Sancti Egidii ” Aquest topònim és pot relacionar amb l’església de Sant Gili donada, l’any 1085, per Bernat Trasver i els seus fills a la canònica de Santa Maria de la Seu d Urgell Segons aquest document, l’església de Sancti Gilii era situada al comtat d’Urgell, entre els termes dels castells de Biscarri i Benavent…

Situació Vista aèria de l’església estratègicament situada en un cim, al sud de Cameles ECSA - Jamln Aspecte de l’església des de llevant, amb l’absis del segle XI i la capçalera de la nau afegida al segle XIV ECSA - A Roura Aquesta església és situada a la muntanya de la Roca o de Sant Martí, al cim d’una serra calcària, al sud del poble de Cameles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 33,6” N - Long 2° 40’ 55,8” E Per a arribar-hi des de Cameles cal prendre un corriol a peu què en mitja hora de camí mena al cim Història Aquesta antiga ermita, que per les estructures arquitectòniques fou…

Situació Sector ponentí de l’església, amb la porta d’entrada i l’ample campanar d’espadanya convertit en torre, amb una coberta de dos vessants ECSA - Rambol Aquesta església és al poble de Víllec, en una petita elevació allargada, entre dues torrenteres que conflueixen darrere l’absis, amb l’entrada a ponent, des de l’esplanada del cementiri Víllec és situat sota el Cadí, en un eixamplament de la vall de Bastanist Mapa 35-10 216 Situació 31TCG911879 A Martinet cal prendre la carretera local que va a Montellà, des d’on surt una pista en direcció sud que porta a Bastanist Víllec és al peu d’…

Barcelona és una ciutat de dos milions d’habitants, amb una regió metropolitana que en concentra més d’un milió més Fa dos millennis, però, quan les legions romanes arribaren al pla que ara ocupa la ciutat, trobaren un paisatge d’aiguamolls a penes espurnejat amb alguns poblats d’ibers laietans situats als turons que hi sobresortien, tals com Laie o Bàrcino Terra endins, tot eren alzinars i rouredes, amb algunes clarianes esparses conreades Decidiren d’installar-s’hi És així que, a cavall dels regnats de Juli Cèsar i d’August, fou fundada la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino ,…

Una vista de les ruïnes, amb algun pany de mur que deixa veure’n l’aparell J Bolòs Situació Al cantó de llevant de la serra de Pinós, i dins el mateix terme municipal de Pinós, hi ha Matamargó, just als límits de la comarca veïna del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG846352 Per la carretera de Solsona a Manresa, a l’altura del punt quilomètric 19,500, hi ha una carretera que mena a Salo És la carretera BV-3 002 10,600 km més enllà d’aquest trencant, hom arriba a una bifurcació, on acaba el paviment asfàltic Cap a mà esquerra hom arribaria a Vallmanya, però la ruta del costat dret ens portarà…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant Les reformes posteriors dutes a terme a la nau, motivaren que l’absis restés manifestament desplaçat L Prat A l’apèndix que configura el costat sud-oriental del terme municipal de Navès, envoltat per terres del Berguedà, hi ha l’església de Sant Miquel de Vilandeny Mapa 330M781 Situació 31TCG913482 Al punt quilomètric 7 de la carretera de Cardona a Berga hi ha el trencall que porta a Gargallà, que cal seguir Des de Gargallà hom arriba a Vilandeny amb 2 km Hom trobarà les claus a la Saleta de Vilandeny Història De l’església de Sant Miquel…

Situació L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista era situada a la part de ponent de la vila, prop del castell L’actual parròquia, d’estil barroc, és situada al centre del poble de Vallclara Mapa 33-16417 Situació 31TCF313827 Per a arribar a Vallclara cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Del lloc de Vallclara, no se’n té cap referència fins el 1152, que és consignat entre les afrontacions del terme de Vinaixa De fet, a partir d’aquesta data cal esperar més de cent anys per a trobar la primera notícia de la parròquia de Sant Joan Els anys…