Resultats de la cerca

Mirada glacial, queixalada implacable Amb precisió d’assassí professional, erren rarament el cop mortal Actuen fredament, i mai més ben dit perquè, certament, maten a sang freda És una manera literària de veure-ho, és clar, perquè ells es limiten a ser carnívors d’aigual que mengen el que cacen D’entre ells, els més coneguts són els cocodrils i els caimans Però també hi ha les anacondes, els superdepredadors del sistema I com a carnívors de base, les tortugues, els varans i les piranyes L’ordre dels crocodilians agrupa 22 espècies distintes de cocodrils, força semblants entre elles, totes…

Situació Torre que corona el serrat que hi ha darrere el mas de Mont-ravà, feta de tàpia amb fonamentació de pedra ECSA - J Bolòs Fortificació situada al cim d’un serrat, damunt del mas de Mont-ravà És en un indret bastant enclotat, a prop de l’aiguabarreig de la riera de l’Albiol amb el riu de Glorieta Mapa 34-17445 Situació 31TCF435702 Del costat de l’església nova d’Alcover surt la carretera que va a Mont-ral A la sortida de la població, apareix a mà esquerra la carretera asfaltada que porta al santuari de la Mare de Déu del Remei, al qual no cal arribar A poc més d’1 km del trencall, es…

Situació Una vista aèria de l’església des del costat sud-oest Hom pot apreciar la petita capella completament isolada enmig de la vegetació J Pagans-TAVISA L’església de Sant Pere de Serrallonga, que almenys fins al segle XIII era anomenada de Vilallonga i que fins al segle XIV tingué funcions parroquials, és avui un edifici isolat i solitari, proper al mas Serrallonga, a 1041 m d’altitud, al cantó nord-occidental del terme d’Alpens Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293 x 23,7 —y 65,6 31 TDG 237656 El camí per arribar-hi, en bastant mal estat, neix del pont…

Situació Vista aèria del cim de la serra d’Almenara amb la torre del castell, en curs de restauració, i l’església de Sant Salvador o Sant Vicenç ECSA-JR González Aquest castell, que rep el nom popular de Pilar d’Almenara, es dreça al punt més alt de la serra d’Almenara, a l’extrem meridional de l’altiplà que la corona La serra d’Almenara separa pel sud el Sió de les terres planes de l’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG394244 Cal prendre la carretera que d’Agramunt porta directament a Tornabous Al cap de 4 km s’arriba al coll de la serra d’Almenara Poc abans d’arribar a aquest punt cal…

Situació Capçalera de l’església, amb el puig on s’alça el castell, al fons ECSA - J Gumí L’església és situada al peu del turó coronat per les ruïnes del castell, en una zona enlairada estesa a l’altiplà de Calaf, a la banda oriental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG739249 S’hi arriba fàcilment per la carretera de Ponts Just a la fita del quilòmetre 32, a mà dreta, s’inicia la nova carretera que hi mena Cal demanar les claus en una casa situada al peu de la carretera, just quan aquesta s’enfila fortament, poc abans d’arribar a l’església de tota manera, només ens les deixaran si tenim…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure la capçalera, el mur de l’absis de la qual ha estat decorat amb grups d’arcuacions cegues, separats per lesenes F Baltà El poble de Pedrinyà forma un agrupament de masies molt reduït disposades sense ordre en una vall arrecerada dels contraforts de les Gavarres, a la capçalera de la riera de la Pera L’església de Sant Andreu de Pedrinyà es troba en aquest indret, a l’extrem nord del poblat i a ponent del Mas Casadevall Mapa 296M781 Situació 31TDG973511 Per arribar-hi cal agafar la carretera C-255 de Girona a…

Antecedents Jaciment del Pilaret de Santa Quitèria, a la riba esquerra del Cinca i al nord de Fraga, amb troballes datades des de l’època ibèrica fins a la paleocristiana ECSA - JI Rodríguez La comarca del Baix Cinca presenta una situació estratègica, ja que es troba a l’aiguabarreig dels tres rius de més cabal dels Països Catalans, l’Ebre, el Cinca i el Segre, valls que afaiçonen entre les serres una mena de passadís estret, amb riques terrasses fluvials, i amb comunicacions privilegiades que menen directament cap a la Ibèria interior Els feréstecs i despoblats altiplans dels Monegres, a…

La varietat fisiognòmica de les selves temperades A diferència de les boscanes decídues o de la taigà, boscos en els quals sempre hi sol haver una o poques espècies d’arbres dominants, les selves temperades solen estar integrades per un elevat nombre d’espècies arbòries diferents, amb un grau de diversitat només superat per les selves tropicals Cal matisar, però, que en algunes zones, sobretot a les latituds més elevades i sota règims tèrmics freds, també es desenvolupen selves temperades constituïdes per poques espècies arbòries i de diversitat baixa Comparades, en el seu conjunt, amb les…

Cadascú al seu lloc, però més insectes que altra cosa L’inventari de les espècies animals vivents, sobretot la de les que viuen a les selves equatorials i tropicals, és ben lluny de ser complet Les dramàtiques destruccions sofertes pel patrimoni forestal del nostre planeta han portat a l’extinció d’un nombre considerable de formes animals —i vegetals—, abans que la seva existència fos documentada i reconeguda, però això no obstant sabem que les selves plujoses equatorials representen, absolutament, el més ric i prestigiós dipòsit de biodiversitat animal de tot el planeta És difícil valorar…

L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…