Resultats de la cerca

Els àcids nucleics, formats per cadenes de nucleòtids, són materials particularment nobles Són seqüències lineals, cadenes moleculars com les proteïnes, portadores potencials de missatges Són comparables, informàticament, a la conversa, la música i, en general, als nostres missatges escrits o enregistrats L’organització de la cèllula és tridimensional i encara hi podríem afegir el temps com una quarta dimensió, però la manipulació de la informació en dues i tres dimensions és cosa difícil En tenim proves en els passatemps per això es diuen així dels mots encreuats dues dimensions o del cub de…

Situació Un pany de mur que apareix a la banda de llevant del conjunt, vora les restes de l’església L’aparell és fet amb blocs de pedra escantonats i sense polir A Mazcuñan-F Junyent Les romanalles del castell coronen un turó dominador del poble, que es dreça a la riba dreta del Llobregat, poc després d’haver engolit les aigües del Cardener Prop seu també són perceptibles les ruïnes de la capella castellera dedicada a Santa Maria Long 1°50’34” — Lat 41°40’43” Hom hi va per la carretera de Manresa a Abrera Després d’haver passat els Comdals i prop del junyent del Cardener amb el Llobregat, hi…

Situació L’església, que s’aixeca vora la masia de Cal Pallot, és situada en un paratge boscos drenat per a riera de Merlès, a la banda nord-oriental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 09,8 — y 47,5 31 TDG 098475 Vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oest, amb el mur frontal de ponent rematat per un campanar d’espadanya de dues obertures, avui mig esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Vista de l’exterior des del costat de tramuntana, en el qual curiosament fou oberta la porta d’…

Els dominis eclesiàstics els monestirs i els bisbats Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos En el marc de les actuacions religioses, cal dir que aquesta activitat ha deixat nombroses empremtes en el paisatge, tant en l’àmbit dels comportaments humans més particulars —els ritus—, com en les obres personals de modificació —recintes sagrats, temples, cementiris, símbols sacres—, que tenen el valor de consagrar un espai o un element paisatgístic destinat a l’ús cerimonial Evidentment, aquestes dues funcions s’integren en una de sola, car l’edifici religiós assumeix sempre un…

Presentació, situació dels conjunts i problemes generals Si en el món romànic és sempre problemàtic abordar l’escultura monumental separadament de l’arquitectura en què s’integra, fer-ho en el cas de la Seu d’Urgell ho és encara més I això perquè a l’abundància d’escultura s’afegeix la varietat dels seus emplaçaments, que la distribueixen en gairebé totes les posicions possibles en què acostuma a aparèixer Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a una de les finestres ECSA – J A Adell i T Pollina Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a la galeria que corona l’absis ECSA…