Resultats de la cerca

D’emplaçament desconegut, bé que cal situar-la a l’apèndix del terme on hi ha la capella de Santa Maria Savall, lloc on s’enterraven els antics cavallers Cassoles o Casulis Cassoles és citat com una vila rural del terme del castell de Sant Esteve l’any 898 Els cavallers Cassoles són coneguts des del 1121 i el 1200 Dolça de Cassoles, pubilla, es casà amb Bernat Alfanec de Muntanyola El cognom, però, no va desaparèixer fins els volts de l’any 1350, quan la família s’havia refós amb els Castellcir La domus és citada com un simple mas l’any 1370 i el segle següent ja se’n perd la…

Malgrat el lloc de Sant Boi aparegui esmentat a partir del 905, no apareix l’esment del castell fins al 1276 Des del 962 era una propietat de la mitra vigatana per donació de la vescomtessa Riquilda de Narbona i la posterior permuta el 993 amb Sendred de Gurb que havia obtingut l’alou de Sant Boi del comte Borrell de Barcelona El 1291 el noble Berenguer de Cirera feu acte de vassallatge al bisbe de Vic per la castlania del terme del castell de Sant Boi, tal com l’havien posseït els seus antecessors La referència al castell de Sant Boi es perd a partir del segle XV, que apareix…

Es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles No degué passar de capella rural vinculada a la domus de Cassoles El lloc de Cassoles surt documentat l’any 898 en l’acta de consagració de Sant Martí d’Aiguafreda L’església es documenta a partir de l’any 1234 i ho torna a ser el 1284, però es perd la seva existència des del segle XIV, i això fa que no es conegui amb exactitud el lloc de la seva ubicació, que podria ésser prop d’una petita balma sobre el mas Rovira de Cerdans de Sant Martí de Centelles a la qual li ha estat donat el nom de Santa Eugènia No…

Un document de l’any 1014 localitza perfectament el seu emplaçament el monestir de Santa Maria d’Ovarra adquirí una terra al lloc dit Pañetes Altas, al Palau, que afrontava a llevant amb illas parietes, a ponent amb l’església de Sant Feliu, i d’altra banda, amb el camí que anava a l’església L’any 1080 Miró Roger lliurà a la seu de Roda l’església de Sant Feliu amb tots els homes i les seves heretats, essent oïdor Benet de Fontova, consanguini, i vers el 1110 Pere Roger, germà d’aquell, deixà a Sant Feliu una peça de terra amb vinya plantada a la Plana de Bertran i cinc sous en espècie…

Situada dins l’antic terme del Castell d’Oló i en la parròquia de Santa Maria d’Oló, prop de l’actual església de Sant Jaume de Vilanova, on, no massa lluny, romanen unes ruïnes que hom creu que corresponen a les de l’antic mas Vilanova i de l’església de Sant Pere Es tracta d’una edificació molt petita, formada per una nau capçada a llevant per un absis semicircular La primera notícia d’aquesta església apareix en un testament datat el 1060 L’església de Sant Pere de Vilanova es documenta ben separada de la de Sant Jaume el 1206, en el testament de Pere d’Oló que fa deixes a gairebé totes…

L’any 1085 la senyora Ava de Sapeira i els seus fills Guiu, Gerberga Adelaida i Bernat Mir lliuraren en batllia al bisbe Bernat i a Santa Maria d’Urgell l’església de Sant Feliu amb els seus alous i delmes, al comtat de Pallars i termes de Castellet, l’Espluga, castell de Sapeira i Aulàs L’any 1126 el cavaller Bernat Ramon de Maçanet confirmà a favor de l’església de la Seu i dels canonges la donació feta pel seu avi al castell de Castellet Després, la memòria sobre aquesta església es perd en el temps Potser es tracta de l’anomenada quadra del Mag, a Castellet, on segons la…

Aquest castell era situat a llevant de les Pallargues, a la riba dreta del Sió, poc després de rebre el torrent de Passerell Centrava un llogaret o petit terme ara totalment despoblat que formà part del primitiu terme del castell de Guissona El primer esment del lloc es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 El castell de Vilagrassa apareix documentat poc després, l’any 1109, en què Pere Gauspert i la seva muller Sicarda donaren a la catedral d’Urgell el seu castellde Vilagrassa, el qual a partirde llavors havien de tenir en feu de l’església d’Urgell Les…

L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert El seu castell, però, no apareix mencionat en la…

Petita família pròpia de les regions temperades de l’hemisferi boreal, comprèn només dos gèneres i unes 15 espècies, totes llenyoses, de fulles palmades i fruits capsulars Visió parcial d’un castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , de notables dimensions, en plena floració Noteu les fulles amb nervació palmada, de cinc a set folíols sovint una mica inclinats cap avall, i les inflorescències dretes i còniques, molt elegants Teresa Casasayas / Antoni Farràs El castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , originari de la part central de la península Balcànica, es troba plantat als Països…

El cartulari d’Alaó reuneix un lot de diplomes referents a un castell anomenat Guirbi o Gorvi del final del segle X Segons Rubió i Lois es tractaria de Corbins, muntanya situada no lluny de la Torre de Tamúrcia Aquesta localització concorda amb la notícia d’una terra que tenia un tal Esclua al castell de Miralles, lloc dit Curvinus any 879 A partir de l’any 970 reapareix en la documentació però en qualitat de castell El monestir d’Alaó, mitjançant donacions, en un període de cinquanta anys hi va adquirir els béns següents una vinya al Màrgine, dues més a Elarci, una altra a Riberes, l’espluga…