Resultats de la cerca

Pterula multifida , l’única espècie de la família que viu al nostre país, forma feixos de branques molt fines, denses, verticals, de color bru ocraci vers la base i blanquinós a la part alta, de consistència cartilaginosa, dura i elàstica L’estructura és dimítica Viu en boscos de coníferes i boscos mixtos, entre les acícules i la fusta morta, i el seu aspecte varia força segons l’hàbitat i l’edat

Adossada al casal o edifici actual del mas Sant-romà, bastit en les seves parts més essencials als segles XV i XVI, hi ha adossada una torre rodona reforçada amb un petit contrafort, que indica, a l’igual que altres elements visibles en la base del mas, que en la construcció o refecció de l’actual es van aprofitar notables elements de l’edificació anterior És feta de pedruscall i argamassa sense tenir cura de les pedres no presenta fibles ni cap característica especial, cosa que fa difícil assignar-li una datació concreta Al cim té petites finestres d’arc de pedres verticals, que…

Una altra joia de la nostra alta muntanya silícia és Ophioparma ventosa , que viu sobre parets de roca molt exposades i ventejades, i que es caracteritza pel seu tallus groguenc i, sobretot, pels seus apotecis lecanorins, de color vermell intens Ramon Pascual Les ofioparmàcies, recentment separades de les hematommatàcies, se’n diferencien pels ascs sense cambra ocular, amb una cúpula apical amiloide contínua, les paràfisis simples i els conidis bacilliformes L’únic representant al nostre país, Ophioparma ventosa , és un liquen amb el tallus de color groc més o menys verdós, gruixut, fissurat…

Una fanerògama marina força freqüent a la Mediterrània i a les costes occidentals d’Àfrica és Cymodocea nodosa , el nom de la qual prové d’una nimfa de les aigües de la mitologia grega Viu en substrats submergits sorrencs o fangosos i a fondàries que poden arribar als 15 m i floreix entre l’abril i el setembre, encara que les flors no són visibles perquè resten dins les beines de les fulles Javier Romero Formen part d’aquesta família cinc gèneres i una quinzena d’espècies de les mars tropicals i subtropicals A les nostres costes es troba Cymodocea nodosa , espècie dioica de rizoma fi, llarg i…

La primera menció d’aquesta església situada al poble de Pontons és del 1196, any en què Ramon d’Òdena llegà deu sous a Santa Maria de Pontons en el seu testament Ramon d’Òdena deixà també al seu fill els castells d’Òdena, Rubinat, Montlleó i Pontons Originàriament, Santa Maria de Pontons fou una església sufragània dependent de Sant Joan de la Muntanya Quan el centre d’interès deixà d’ésser l’antiga església de Sant Joan de la Muntanya, el centre de la parròquia es desplaçà a la nova població fortificada, creada als peus de l’església sufragània de Santa Magdalena abans de Santa Maria, que…

Situació Fotografia de la imatge de la Mare de Déu, venerada a l’església fins l’any 1936, que fou cremada A Noguera Aquest petit santuari, molt abandonat, es troba a uns 2 km de Castellfollit de la Roca, vers el sud-oest, a 296 m d’altitud, a la dreta del Fluvià, al sector més meridional del terme, al peu dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, al veïnat dels Angles Mapa 257M781 Situació 31TDG645730 Vista exterior de l’absis, amb la finestra de doble esqueixada que s’obre al seu centre A Borbonet Per anar-hi, cal prendre la carretera d’Olot a Castellfollit Uns 50 m…

Situació Els vestigis d’aquesta torre són al capdamunt del barranc la Vila que baixa des del nord cap a Albelda, al tossal de Gardeny, de visibilitat excepcional Mapa 31-13 326 Situació 31TBG903388 Per a accedir-hi, cal seguir 1 km la carretera A-140 que porta d’Albelda a Alfarràs Allí cal prendre un camí que puja a dalt de la serra en direcció nord, en uns 2 km després, planeja darrere del tossal de Gardeny Uns 100 m més cap al nord-oest, seguint el camí que passa a la vora, hi ha el turó on és la torre Torre El que resta al cim del turó és la part inferior d’una torre de planta gairebé…

Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra No tenen forat pineal ni os premaxillar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns molts són arborícoles i grimpadors El cap i el tronc són deprimits Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques La cua és gruixuda Tot el cos és recobert de tubercles més o menys pronunciats…

Aquesta església existia al segle XI, certament, com ho confirma un document del batlle de l’Església de Barcelona a Avinyonet del Penedès, Oliba Guillem, datat al final del segle XI o al començament del segle XII, on d’una manera explícita s’esmenta l’església de Santa Maria de Sitges, que correspon a l’actual Santa Maria de Vinyet Torna a ser mencionada el 1174 Possiblement fou l’església parroquial de Sitges fins que la substituí al segle XII o al principi del XIII la capella castellera de Santa Tecla L’església, avui santuari del Vinyet, ha estat reconstruïda en diverses ocasions i en una…

Densa formació de boga i canyís al voltant d’una petita albufera, a la desembocadura del barranc de la cala En Porter Yves Hennechart Els penyals d’Alaior 26, entre els principals espais naturals de Menorca La costa sud de Menorca té a la zona central les seves cotes màximes, que arriben al mig centenar de metres Entre Son Bou i Es Canutells s’aixequen, per tant, els penyals més notables de l’illa, penya-segats gairebé verticals i rectilinis que generen un paisatge de gran qualitat La geomorfologia d’aquesta costa és especialment interessant perquè la naturalesa calcària de la…