Resultats de la cerca

Es tracta d’una enigmàtica construcció o fortalesa situada a la partida anomenada “les Torres”, situada al nord-oest de Calaf, dalt d’un turó, molt a prop de la carretera que uneix l’esmentada població amb Castellfollit de Riubregós Les restes visibles d’aquesta construcció formen un recinte quadrat d’uns 24 m de costat, amb uns 60 cm de gruix, orientats cap als quatre punts cardinals S’accedeix a aquest recinte a través d’una obertura de 2 m d’ample situada al costat de migdia Interiorment, el quadrant NE del recinte és ocupat per una construcció subdividida en tres…

El 1295 comença a parlar-se d’aquest castell o fortalesa que estava en possessió de Beatriu de Conangell i el 1322 Galzeran de Besora també hi tenia drets Tots dos reconeixien un cert vassallatge al senyor del castell de Lluçà El 1549 encara era dempeus i el senyor del castell es deia Pere Onofre Sala de Vic Les restes de l’antiga fortalesa es veuen prop del mas Montorró, de la parròquia de Sant Boi, gairebé al límit municipal amb Sant Agustí de Lluçanès, al pendent de la muntanya dels Munts

A una altitud de 443 m, sobre una roca calcària, dominant el castell de Castellnou del costat de migdia, es veuen els vestigis arrasats o la fonamentació d’una torre de planta rectangular, que segurament havia estat construïda amb la finalitat de fer de guaita del castell de Castellnou El nom mateix de la roca recordaria la intervenció del rei de Mallorca Jaume II, als anys 1285-95, contra el vescomte Jaspert V, el qual havia estat partidari del rei d’Aragó Pere el Gran Fou també a partir d’aquesta posició que el 1559 l’artilleria del governador de Rosselló reduí Perot de Llupià…

Al sud de les Gunyoles, a uns 280 m d’alçada, hi ha les ruïnes d’aquesta capella Només resten unes parets en ruïnes, fetes amb pedra de marge Al voltant es veuen força pedres de carreus treballats, que deuen pertànyer a la portalada del temple Fa anys que es troba en aquest estat, ja que a l’interior hi ha dos pins, ja molt fets Aquesta capella, inclosa dins la parròquia de Sant Salvador de les Gunyoles, no és documentada fins el 1578 Tanmateix, per l’aparell que s’ha conservat sembla que es tracta d’una obra romànica, però tardana, potser del segle XIII L’any 1921 ja es trobava…

El voltor comú Gyps fulvus és el més típic dels nostres voltors, fàcil de veure en vol en zones obertes i rocoses, com aquest exemplar de les nostres muntanyes La seva silueta, d’ales llargues i cua curta i arrodonida és característica, així com la majestuositat del seu vol a vela Noteu l’aspecte escabellat de l’extrem de les ales, donat per les rèmiges primàries extremes, característica dels grans ocells velers Oriol Alamany L’estatut d’aquesta gran rapinyaire és força variable a les diferents regions dels Països Catalans L’any 1982, unes 80 parelles van criar a nuclis dels…

Situació Petita capella de planta rectangular coberta amb volta de canó situada al sector nord-est del recinte fortificat del castell ECSA - A Roura La capella de Santa Magdalena és situada dins l’àmbit del castell de Conat, a la banda nord-oriental Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 52” N - Long 2° 21’ 27” E Per a arribar-hi, cal seguir les mateixes indicacions que hem donat en referència al castell Història Sobre aquesta església es coneixen unes poques notícies del darrer quart del segle XIV L’any 1375 Joan Maria, d’Orbanyà, va fer una deixa a les capelles de Santa Maria Magdalena de Conat…

L’església parroquial de Sant Marc és situada al poble de Montanui, fora del recinte del nucli urbà primitiu En la seva forma actual, cal datar aquest edifici a partir del 1746, data que figura en el seu portal Conserva de la construcció alt-medieval només, probablement, el perímetre del seu absis, poligonal com el de Sant Llop d’Escané o el de Sant Capràs de Denui, i el campanar de torre, adossat a l’angle nord-oest de la nau, en el qual es veuen tres cornises bisellades, a diferent alçada, decorades amb escultures de caps als angles de les cornises dels nivells primer i segon…

Situació Una vista de la resclosa, de construcció moderna, bé que muntada damunt l’estructura antiga J Bolòs Poc més avall del mas la Molina, a la riera de Merlès, es veuen forats d’una resclosa medieval i, així mateix, al mateix lloc, hi ha encara una resclosa feta amb bigues de fusta, construïda, segurament, el segle XIX o a l’inici d’aquest mateix segle XX Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M787 x 17,9 — y 60,7 31 TDG 179607 Restes del molí La resclosa contemporània, que desviava l’aigua cap al molí de…

Nombre d’observacions de piula gola roja Anthus cervinus realitzades als Països Catalans, segons dades recollides de diversos autors i compilades en períodes de deu dies És manifest un pas primaveral molt compactat entre les dues darreres desenes d’abril i la primera de maig, i una presència minsa, gairebé simbòlica, en el pas de tardor SFFB/Román Montull, original dels autors La piula gola-roja és una espècie àrtica que fins fa molt poc era considerada molt rara al territori estudiat En els darrers anys, però, el gran increment de la prospecció ornitològica ha mostrat que…

El lloc de Viladamat pertanyia en època medieval a la parròquia de Sant Feliu de la Garriga, però per la seva dedicació suposem que ja devia existir d’antic la capella sufragània de Sant Quirze, que era situada als afores i al sud-oest del nucli actual de la població, en el paratge dit el pla de la Capella, on hi ha el pont de Sant Quirc i el mercadal de Sant Quirc L’any 1571 és esmentada aquesta capella de Sant Quirze i santa Julita, com a agregada a la parroquial de Sant Feliu de la Garriga Al començament del segle XVII hom construí la nova església de Sant Quirze dins el poble, la qual…