Resclosa del Molí del Vilardell (la Quar)

Situació

Una vista de la resclosa, de construcció moderna, bé que muntada damunt l’estructura antiga.

J. Bolòs

Poc més avall del mas la Molina, a la riera de Merlès, es veuen forats d’una resclosa medieval i, així mateix, al mateix lloc, hi ha encara una resclosa feta amb bigues de fusta, construïda, segurament, el segle XIX o a l’inici d’aquest mateix segle XX. Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M787: x 17,9 — y 60,7 (31 TDG 179607).

Restes del molí

La resclosa contemporània, que desviava l’aigua cap al molí de Vilardell i que ara ja no s’utilitza, es desfà d’una manera lenta, però progressiva. El sistema com és construïda és molt semblant a la manera com eren bastides les antigues rescloses medievals, encara que les seves bigues són de secció quadrada o rectangular i força més grosses.

Tanmateix, tot i estar feta amb fustes més gruixudes, l’alçada d’aquesta resclosa contemporània és més petita que l’alçada que assolí la que, presumiblement, hi hagué a l’alta edat mitjana. Cal tenir present que el molí actual és a gairebé un quilòmetre riu avall; el molí medieval, probablement, era a pocs metres. Amb aquesta distància tan reduïda calia, això no obstant, obtenir un salt, una diferència de nivell de l’aigua, tan gran com fos possible.

La resclosa moderna té forma d’arc i és feta amb un doble rengle de bigues verticals, que suporten sengles sèries de taulons. Ara que s’està desfent, hom pot veure perfectament que, entremig de les dues línies de taulons i de bigues, hi havia còdols i morter o ciment; antigament, hi devia haver pedres, fang, gleves, etc.

Als dos extrems de la resclosa moderna continuen sengles línies de forats rodons, més antics; tenen un diàmetre d’uns 15 o 20 cm i una profunditat d’uns 20 cm.

A la riba dreta, sovint a tocar d’altres de més moderns, encara es veuen uns quants forats, separats els uns dels altres uns 40 cm. A la riba esquerra, hi ha un llarg rengle, amb uns 20 forats; una mica més cap a tramuntana, hi ha una sèrie de 9 clots més.

Bibliografia

  • Ramon Vinyeta: Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès, Ed. Celblau, Torelló 1978, pàg. 21