Resultats de la cerca

De la capella de Sant Bertran, una de les més importants de les que hi havia a Montjuïc, es té constància documental des de la primera meitat del segle XIV, tot i que algun autor situa el seu origen en temps del bisbe Bertran de Barcelona 1086-1095, al nom del qual s’atribuiria la titularitat de la capella Era situada al costat del Camí Nou de Montjuïc, prop de la barriada de la Fraga, que correspon a l’actual Morrot Eclesiàsticament depenia de l’església de Sant Julià de Montjuïc, la qual, alhora, era sufragània de la de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona Segons una de les primeres…

Situació Restes de l’absis de l’església amb un acurat aparell, propi dels darrers temps de l’art romànic ECSA - J Giralt Les ruïnes de l’església de Santa Maria, coneguda com l’església rònega, se situen vora el cim de l’esperó de la serra on hi ha les restes del despoblat de Bensa Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent CAT-CCA-JGB Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Història Aquest temple, dedicat a santa Maria, fou l’església del poble de Bensa, de la qual han arribat als nostres dies escasses referències documentals La primera notícia la…

Situació Capella que presidia un antic hospital de camí ral, molt modificada per reformes tardanes i ara totalment abandonada ECSA - A Roura Antic santuari situat al terme de la parròquia d’All, entre la carretera de la Seu N-260 i el riu Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG043935 Per a anar-hi, cal agafar un camí carreter que surt del quilòmetre 170,5 de la carretera N-260 i que es dirigeix vers el sud-est Després d’uns 600 m s’arriba al temple RMAE Història Aquesta església era la capella d’un hospici o hospital de viatgers del camí de la Seu per la Solana Quadres era considerada als segles…

Quatre espècies d’estomatòpodes de les costes catalanes Pseudosquillopsis cerisii 1 , una espècie d’aigües somes molt poc comuna, probablement associada als alguers de posidònia, que es reconeix fàcilment pel rostre punxegut Parasquilla ferussaci 2 , de mida semblant a Squilla mantis , que viu en fons de fang de la plataforma fonda i del talús superior, encara que és poc comuna Rissoides desmaresti 3 , una petita galera de coloració marronosa, present, tot i que poc abundant, en fons de fang a la plataforma continental poc profunda Rissoides pallidus 4 , també petita, i de coloració marró…

Les religioses de l’orde de Santa Clara s’establiren a la ciutat de Tarragona vers l’any 1249 la comunitat tingué com a primer lloc d’assentament l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc, construïda fora de la muralla, prop de la desembocadura del Francolí, en temps de l’arquebisbe Bernat Tort 1146-63 El papa Alexandre IV, mitjançant una butlla de l’any 1255, ordenà a l’arquebisbe de la ciutat, Benet de Rocabertí, que fos concedida a les monges clarisses l’església de Sant Miquel del Mar a fi que s’hi establissin, ja que el convent de Santa Magdalena no disposava de les condicions adients…

Imatge obtinguda amb un satèllit equipat amb un sensor Sea WIFS, que mesura els canvis de color a la superfície dels oceans i permet obtenir dades sobre les variacions en la producció de clorofilla S’hi aprecia l’alta producció colors vermell i groc associada a les descàrregues primaverals dels rius Roine i Ebre final de maig del 2001 Base de dades de SeaWIFS Project NASA A la majoria dels ecosistemes marins més productius hi ha un nivell tròfic intermediari format per petits peixos pelàgics que s’alimenten de plàncton i que normalment és dominat per una o dues espècies És el cas dels…

Mates de caps blancs Lobularia maritima plantades al marge d’un camp d’enciams Els marges de plantes insectàries contribueixen a l’atracció i alimentació de depredadors i a millorar el control biològic dins el conreu IRTA / Òscar Alomar De totes les poblacions d’artròpodes que es poden trobar als conreus, només una minoria augmenta de densitat amb certa freqüència fins a arribar a quantitats indesitjables les plagues, que repercuteixen en el rendiment de la planta si no es prenen mesures de control Els danys que les plagues causen en els conreus són d’índole diversa, però, en qualsevol cas…

Les dunes de Guardamar foren plantades amb pins pinyers Pinus pineai —l’espècie de pi més adaptable als sòls sorrencs— per a la seva fixació l’alineació dels arbres és encara ben evident Ernest Costa Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura 119, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’albufera d’Elx i el cap Cervera s’estén un extens camp de dunes, d’uns 24 km de llarg i una ampiàría que oscilla entre els 500 i els 1200 m, que representa la mostra més important d’aquest tipus de costa als Països Catalans Aquest conjunt dunar, amb alineacions que…

Situació Perspectiva aèria de les ruïnes del castell J Todó-TAVISA Les restes dels murs del castell d’Hostoles són situades al cim d’un turó, des del qual podem albirar una bona part de la vall alta del riu Brugent Mapa 295M781 Situació 31TDG613579 Seguint la carretera que va d’Olot a Amer i Girona, entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, hi ha a mà esquerra el castell d’Hostoles Poc abans d’arribar al quilòmetre 30, en passar al costat d’unes installacions hípiques, cal deixar l’auto Des d’aquest punt hem d’agafar un corriol que segueix la carena del serrat i que porta,…

La conca d’avantpaís del S dels Pirineus es caracteritza per una història complexa, fruit de l’estreta relació establerta durant el Cretaci superior i el Paleogen entre l’estructuració de la serralada, la construcció del relleu orogràfic i la sedimentació dels materials que aquests dos processos posaren a disposició de l’activitat erosiva En darrer extrem, la relació d’interdependència s’establí entre el sistema d’encavalcaments i els sediments associats, de manera que la geometria i el tipus’ de seqüència d’encavalcaments condicionà la geometria de la conca, la distribució de fàcies i…