Resultats de la cerca

El lloc de Mèrita es troba situat al nord-oest de Balaguer, entre el club de tennis d’aquesta població i el canal de l’esquerra del Segre, ja dins el terme municipal de Camarasa Es tracta d’un indret poblat des d’antic, doncs, segons l’arqueòleg L Díez-Coronel, hi ha restes d’una villa romana d’època imperial Una de les primeres mencions del lloc de Mèrita a l’edat mitjana data de l’any 1079, en una escriptura per la qual el comte d’Urgell, Ermengol IV, donà a Guillem Bernat una almúnia dita d’Avemon, situada al territori de Balaguer la qual confrontava al nord amb el terme de Mèrita La seva…

Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es…

Una de les primeres referències sobre el castell de Cubells data del maig de l’any 1050, quan el comte barceloní Ramon Berenguer I feu que al-Mudàfar, cabdill àrab de Lleida, li cedís els llocs de Camarasa i Cubells Pel novembre d’aquest any, el mateix comte de Barcelona feia acte d’infeudació dels castells de Camarasa i Cubells al comte d’Urgell Ermengol III i a Arnau Mir de Tost En el cas de Cubells, el castell fou infeudat al comte d’Urgell i subinfeudat a Arnau Mir de Tost, a qui s’encomanà la custòdia de la zona El castell de Cubells, malgrat les infeudacions, era una propietat eminent…

El convent de l’orde de les clarisses, fundat l’any 1263, tingué el seu primer estatge extramurs de Perpinyà, no lluny de la porta de Sant Martí, prop del camí de Tuïr Molt aviat gaudí de la protecció dels bisbes d’Elna i del papat en aquest sentit, hom sap que l’any 1271, el papa Gregori X, mitjançant una escriptura prengué aquesta comunitat sota la seva protecció i empara, i també es comprometia a defensar tots els béns que tenia o que pogués adquirir en el futur Posteriorment, el papa Joan XXII, el primer de maig de 1323, concedí a dit convent els mateixos privilegis i Indults…

La història del castell de la Torre es vincula al conjunt de la Vall d’Àssua, que a la mort del comte Sunyer l’any 1011 és debat entre les dues branques de comtes rivals i que finalment, al segle XI, restarà definitivament en mans dels comtes de Pallars Sobirà Efectivament, el castell de la Torre consta entre la resta de castells de la vall en la venda feta entre el 1011 i el 1035 pel comte Ramon IV de Pallars Jussà al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà Però vers el 1088 el comte Ramon V de Pallars Jussà l’infeudà a Guit Ató d’Àssua, el qual es comprometia a reconèixer el…

Les primeres notícies que confirmen l’existència de l’església de Sant Martí de Juïnyà són de l’any 977, en què el comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill, feu donació a la canònica de Santa Maria de Besalú, que acabava de fundar, de l’església de “ Sancti Martini de luviniano ” Aquest mateix any, l’església torna a ésser esmentada en la concòrdia establerta entre Miró Bonfill, en qualitat de bisbe de Girona, que es comprometia a donar els sants olis a l’església de Santa Maria de Besalú I les seves sufragànies, i l’abat d’aquesta, que acceptava donar allotjament al…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, bastant modificat a causa d’afegitons posteriors F Tur El poble de Llampaies no forma cap nucli urbà gaire compacte, sinó tres veïnats de masies i cases properes, disposades sense gaire ordre, al llarg dels camins El temple parroquial de Sant Martí de Llampaies ha donat nom al barri de l’església, sens dubte el més antic, i l’origen del poble El Puig, uns 100 m vers tramuntana, en un indret més enlairat, té masies dels segles XVI-XVIII, i el veïnat dels Masos, a uns 200 m a ponent de l’anterior, és format per cases no…

L’escassa documentació que tenim, i la manca de restes arquitectòniques de l’antiga església de Sant Martí, fan que ens hagi estat impossible d’escatir-ne la situació geogràfica exacta malgrat tot, creiem que era prop de l’església parroquial que hi ha al costat de la caseria senyorial de Llanera Segons Cebrià Baraut, ha desaparegut l’acta de consagració de Sant Martí de Llanera de l’any 1060, però n’existeix una còpia del segle XIII a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell La consagració fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels habitants del lloc, fundadors i…

Situació Ruïnes de l’església, on encara són visibles l’absis, l’obertura de la porta de migjorn i el basament d’un contrafort tardà ECSA - J Bolòs Les ruïnes d’aquesta església es troben al costat de les restes de l’antic vilatge de Montlleó i del vèrtex geodèsic que hi ha a l’indret Mapa 32-13327 Situació 31TCG126505 Per a anar-hi cal agafar la mateixa pista que mena al castell i vilatge de Montlleó JAA Història Fins a la segona meitat del segle XII no posseïm notícies del petit enclavament fortificat de Montlleó ni de la seva església El lloc pertanyia l’any 1173 a Bernat d’Àger, que tenia…

Situació Vista aèria del conjunt del castell i l’església de la Mare de Déu dels Àngels en primer terme ECSA - J Todó L’església de la Mare de Déu dels Àngels és situada dins el recinte del castell d’Ulldecona JAA Mapa 31-21 546 Situació 31TBE827972 Història Aquesta església fou la capella de la comanda hospitalera d’Ulldecona Dedicada en un inici simplement a Santa Maria, les primeres referències daten dels anys 1281 i 1282 es tracta de dos documents que informen del problema que suposà el trasllat de la població al pla a partir de l’any 1274 El primer dona notícia d’una concòrdia efectuada…