Sant Martí de Llampaies (Saus i Camallera)

Situació

Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, bastant modificat a causa d’afegitons posteriors.

F. Tur

El poble de Llampaies no forma cap nucli urbà gaire compacte, sinó tres veïnats de masies i cases properes, disposades sense gaire ordre, al llarg dels camins. El temple parroquial de Sant Martí de Llampaies ha donat nom al barri de l’església, sens dubte el més antic, i l’origen del poble. El Puig, uns 100 m vers tramuntana, en un indret més enlairat, té masies dels segles XVI-XVIII, i el veïnat dels Masos, a uns 200 m a ponent de l’anterior, és format per cases no anteriors al final del segle XVIII i, la majoria, del segle XIX.

Mapa: 296M781. Situació: 31TDG948635.

Llampaies es troba per la carretera d’Orriols a l’Escala, que surt de la N-II. Uns 2 km abans de Camallera, un camí que hi ha a mà esquerra porta fins a l’església, la qual és ben visible des de lluny. Una clau és guardada en una casa del poble. (JBH)

Història

El lloc és esmentat l’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII que confirmava les possessions del monestir de Sant Esteve de Banyoles; en aquest document pontifici llegim textualment: …et in Lampage campo uno. Un personatge anomenat P. Bligario, en un testament datat el setembre de l’any 1100, llegà diversos alous a la seu de Girona, entre els quals n’hi havia un de situat a Llampaies.

Al segle XII, en una concòrdia que cal datar entre el 1114 i el 1146, el bisbe Berenguer Dalmau de Girona es comprometia amb Pere Ponç de Torroella que, mentre no li hagués cedit l’església de Sancti Martini de Lampadias, li lliuraria cada any deu unces d’or de València o un mul que valgués aquesta quantitat. Pere Ponç es feia home propi del bisbe i es comprometia a fer totes les prestacions i serveis deguts al seu senyor.

Hom coneix un document de l’any 1238 que es refereix a una compra de terres situades a la parròquia de Sancti Martini de Lampadibus.

En les Rationes decimarum s’esmenta l’ecclesie de Lampadibus l’any 1279, i en el cens de l’any 1280 aquest temple és anomenat ecclesie de Lampadis. Posteriorment, segons el cens del 1359, se sap que el lloc de Llampaies tenia 15 focs d’església.

Sancti Martini de Lampadibus figura en la relació d’esglésies de l’any 1362 del Llibre verd de la seu de Girona i, en els nomenclàtors de la diòcesi de la darreria del mateix segle XIV, es fa esment de l’Ecclesia parrochialis sancti Martini de Lampadibus, dins l’ardiaconat de Girona. (JBH-MLIR)

Església

Vista Interior de l’església, amb la nau i la capçalera al fons.

F. Tur

L’església de Sant Martí de Llampaies és romànica, dels segles XII o XIII, d’una sola nau amb absis semicircular a llevant. Ha estat alterada per nombrosos afegitons d’èpoques posteriors, el més aparent dels quals és l’obra de fortificació que es dreça al damunt i gairebé en dobla l’alçada original, que ha estat convertida en terrabastall.

La nau té una volta apuntada i seguida, mentre que l’absis té una coberta de quart d’esfera i s’obre vers la nau per un plec de mig punt, ben adovellat. Una motllura de secció incurvada d’unes cornises seguides assenyala l’arrencada de les voltes. La volta de la nau presenta la particularitat d’estar construïda, a l’inici de la seva curvatura, a cada costat, amb carreus petits i mal tallats, mentre que la part restant és feta amb carreus més grans, perfectament escairats i polits, ben afilerats. Això fa pensar que pot haver estat objecte d’una reconstrucció, però aquesta diferència de factura també podria respondre a un canvi de concepció en el transcurs de l’obra. La volta de l’absis ha estat feta amb pedres mal tallades, estretes i llargues, que es disposen en filades semicirculars.

Al fons de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada i arcs adovellats de mig punt; també s’ha conservat la finestra del frontis, sobre la porta d’entrada, de les mateixes característiques. A la capçalera de la nau, damunt l’arc presbiteral, hi ha una minúscula obertura, també en forma de finestra de doble biaix. La cornisa que corona els paraments exteriors és, també, incurvada.

A migdia de la nau foren adossades tardanament una capella lateral i la sagristia. Al mur de tramuntana hi ha dues capelles, una de les quals, la més antiga, ocupa la part inferior de la torre campanar. Aquesta torre, de planta rectangular, amb un pis d’arcades de mig punt i coronament apiramidat, és més tardana que l’església, almenys la seva part superior. És possible que la part inferior, sota les arcades, sigui força antiga. Tanmateix, en totes les seves parts és anterior a l’obra de fortificació que es bastí damunt el temple, tant a la nau com a l’absis. Els murs espitllerats pràcticament ofeguen el campanar, el qual s’eleva molt poc per damunt de l’obra de fortificació afegida. A més, adossada a l’extrem de llevant de la nau i també en part a l’absis i al campanar hi ha una prominent construcció semicilíndrica, també afegida, que conté l’escala de cargol d’accés al terrabastall i al pis del campanar.

L’edifici romànic fou construït amb carreus de mida més aviat gran, perfectament tallats en pedra sorrenca i ben polits, que formen filades uniformes, a trencajunt. Per les seves característiques, aquesta església respon a un tipus corrent en el romànic avançat de caire rural d’aquest espai geogràfic i es pot datar, com ja hem indicat, al segle XII o potser ja al segle XIII. (JBH)

Portada

Porta d’entrada, oberta a la façana a ponent, aixoplugada per una arquivolta. És l’única del seu temps que s’ha conservat a la comarca. És una rèplica molt rudimentària de la d’altres edificis més importants (Santa Maria de Porqueres, Sant Julià de Besalú i Santa Cecília de Molló).

F. Tur

A la façana de ponent d’aquesta església hi ha la porta, que forma un cos avançat, a manera de pòrtic adossat al mur. Aquest cos surt uns 70 cm del nivell de la superfície del mur. La part superior té una mena de barbacana. L’obertura és formada per un gran arc de mig punt, de dovelles curtes i ben tallades, que forma gradació. Les seves impostes incurvades continuen, com un fris horitzontal, a cada banda d’aquest cos avançat.

Sense pretendre de veure-hi cap relació concreta, podem indicar que l’esmentada estructura d’aquesta porta, el seu cos avançat, recorda, dins un nivell molt rústec, altres portades romàniques com les de Santa Maria de Porqueres i de Santa Cecília de Molló. (JBH)

Bibliografia

  • Joaquim Botet i Sisó: Cartoral de Carles Many…, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, III-IV, Barcelona 1905-1908.
  • Joaquim Botet i Sisó: Província de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, Barcelona s. d., pàg. 396.
  • Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XVII, Olot 1909, pàgs. 202-203.
  • Josep Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae, vol. I, CSIC, Barcelona 1946.
  • Josep M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1964-1965.
  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 320-322, 324 i 327. (JBH-MLIR)