Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Sant Vicenç (Caldes de Montbui)
Art romànic
Aquesta capella era situada al lloc ocupat avui per la plaça de Sant Bartomeu, al nord de la font del Lleó La trobem documentada per primera vegada l’any 1190 A partir d’aquesta data van repetint-se els documents que hi fan referència, sempre amb el nom de Sant Vicenç En una notícia de l’any 1427, trobem esmentat l’altar de Sant Bartomeu de la capella de Sant Vicenç Amb el temps aquesta nova advocació suplantà l’original ja l’any 1507 s’esmenta solament la capella de Sant Bartomeu El record del nom primitiu era encara viu el 1741, ja que en un document relatiu a la plaça de Sant…
Sant Pèire de Centernac
Aquesta església és la parròquia del poble de Centernac, situat uns 6 km al SE de Sant Pau de Fenolhet El lloc de Centernac és citat per primera vegada el 899, com a simple villare Hom sol creure que el primer esment de l’església de Sant Pèire de Centernac és de l’any 1215, quan Ramon del Viver donà al preceptor templer de Centernac, Esteve, drets a Borrat En un primer moment l’església de Sant Pèire de Centernac depenia de la parròquia de Sant Estève de Derc, ara totalment desapareguda, que era situada al NW de Centernac, a la riba dreta de l’Aglí municipi de L’Esquèrda L’església de Sant…
Castell de Montdony (els Banys d’Arles)
Situació Les ruïnes d’aquest castell s’aixequen en un petit turó rocallós al sud-est del poble de Montalbà ECSA - A Roura Les restes de l’antic castell de Montdony s’alcen sobre un petit turó al sud-est del poble de Montalbà de l’Església Des del castell es domina visualment tota la vall de Montalbà, closa al nord per les gorges de Montdony, que la separen de la vall del Tec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 38″ N - Long 2° 41′ 8″ E Per a arribar-hi, partint dels Banys d’Arles, cal agafar la carretera D-53, que després de fer un recorregut d’uns 8 km porta fins al poble de Montalbà de l’…
Les ferramentes d’aplicació
Art gòtic
S’entén per ferramentes d’aplicació el conjunt d’elements de ferro clavats als batents de fusta de les portes, que tenen una funció estructural determinada els claus de porta, les plaques i les planxes de ferro tenen la missió de reforçar la fusta els golfos i frontisses permeten articular els batents els bernats i les lleves, barrar-los i fixar-los els tiradors i picaportes faciliten la mobilitat i exerceixen funcions d’avís els panys, claus i forrellats serveixen per a tancar en ferm Molts d’aquests elements estan ricament ornamentats, especialment quan van clavats a les portes principals…
El marc històric del romànic del Camp de Tarragona
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat, gràcies a la introducció de l’agricultura i de la ramaderia, segons ho confirmen troballes…
Jaume Cascalls
Art gòtic
Cerimònia de córrer les armes, de Pere d’Aguilar, pertanyent al sepulcre dels Queralt, a l’església de Santa Maria de Bell-lloc Santa Coloma de Queralt Els escultors Esteve de Burgos i Pere d’Aguilar van fer aquest sepulcre per encàrrec de Dalmau de Queralt vers 1368-71 La seva caixa està decorada amb ploraners i amb dues escenes de la cerimònia de córrer les armes, que es feia amb motiu de la mort de membres barons de l’estament militar i de la família reial En aquest relleu –que correspon al treball de Pere d’Aguilar– es representa el moment en què els cavallers, després de rebre la…
Jaume Huguet
Art gòtic
La fortuna crítica o el redescobriment de Jaume Huguet Sant Miquel Arcàngel vencent el drac Taula principal del retaule de Sant Miquel del Pi 1455-60 La pintura original de l’extrem inferior s’ha perdut ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà No va ser fins el 1902 que l’art medieval català començà a ser valorat, quan la Junta Municipal de Museus de Barcelona –que gestionava els museus d’art de la ciutat, on aleshores no es mostrava ni una sola obra de Jaume Huguet– decidí organitzar el que s’anomenà Exposición de arte antiguo En aquella magna exposició, que…