Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Sant Bartomeu de Camallera (Saus i Camallera)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis de Sant Bartomeu de Camallera, del qual només és visible la part superior, ofegat com és per construccions posteriors F Tur L’església parroquial de Sant Bartomeu es troba en el nucli urbà del poble de Camallera, cap efectiu d’aquest municipi, a la plaça de l’Església El poble és emplaçat en un serrat de poca elevació i en el seu vessant oriental, vora la riba de l’antic estany de Camallera, avui dessecat i convertit en conreus Mapa 296M781 Situació 31TDG970636 Per Camallera passa la carretera de l’Escala a Orriols on enllaça amb la N-II i amb l…
Mare de Déu de Corts o del Puig de França (Ripoll)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de les ruïnes de l’església F Tur Aquesta capella, ara en ruïnes, es troba vora el mas Clorts, a la solana de Clorts, a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal, més tard sufragània de Llaés Mapa 294M781 Situació 31TDG371605 Hom hi pot anar per dos camins des de Santa Maria de Besora, cal anar al mas Ferrers i continuar cap a l’antiga parròquia de Llaés, des d’on es pren el camí que porta al mas Serra i a Sant Vicenç de Puigmal un trencall en direcció al nord-est porta a la capella i al mas Castellpalom El camí també es pot fer des de la carretera N-152,…
Santa Maria del Pedregal (Tàrrega)
Art romànic
Església L’antic monestir de Santa Maria del Pedregal estigué situat a l’indret on avui dia hi ha el santuari del mateix nom —construït a la fi del segle passat amb elements gòtics—, prop del Talladell, a mig camí entre aquest poble i la ciutat de Tàrrega Santa Maria del Pedregal fou fundat vers el 1176 per iniciativa de la família dels Anglesola, molt influent a les terres de l’Urgell Probablement cal considerar-la una fundació afiliada a la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallbona, la qual hi devia establir un petit grup de religioses procedents d’aquest monestir Tot i que…
Castell de Pinyes (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació L’antiga masia de Pinyes es bastí aprofitant, en part, els carreus de I’antic castell J Tous Les restes de la fortificació són situades sobre la masia de Pinyes, al fons de la vall, al costat del riu Des d’aquest lloc es pot veure tota la part baixa de la vall de Sallent Mapa 34-11253 Situació 31TCG545708 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera de Coll de Nargó a Isona Just al quilòmetre 37,3, després d’haver travessat un pont, a mà dreta s’inicia la pista que mena a Sallent Cal arribar fins a la masia de Pinyes, a 4,5 km Damunt de la casa en un revolt i sota la pista, en un indret…
Castell d’Estanya (Benavarri)
Art romànic
El poble d’Estanya és situat a 716 m d’altitud, al SE del terme de Pilzà, arrecerat al vessant d’un tossal que coronava l’antic castell, dominant la plana dels estanys que li donen nom La història d’Estanya ha estat en bona part vinculada a l’abadia de Sant Pere d’Àger, l’arxiu de la qual n’ha conservat tanta documentació que fins i tot permet reconstruir com era el lloc a l’època romànica El lloc d’Estanya va ésser conquerit per Arnau Mir de Tost vers mitjan segle XI Aquest magnat i la seva dona Arsenda dotaren l’any 1059 la canònica d’Àger amb el castell d’Estanya Aquesta donació fou…
Sant Bartomeu de Dorve (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Església parroquial del nucli semiabandonat de Dorve, en precari estat de conservació, coronada a llevant per un absis amb decoració de tipus llombard ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Bartomeu és a la part alta —al nord— del poble de Dorve, on només viu una família Aquest poble, que no disposa d’accés rodat, és situat a la part alta d’una vall secundària, a l’esquerra del riu Noguera Pallaresa, sobre l’embassament de la Torrassa Mapa 34-9182 Situació 31TCH482174 Per a anar-hi cal travessar aquest embassament per la Guingueta d’Àneu, i prendre un corriol, ben senyalitzat…
Santa Maria i Sant Bartomeu de Bellmunt (Viacamp)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església situades al despoblat de Bellmunt Arxiu Gavín Aquesta església es troba a l’extrem de llevant del despoblat de Bellmunt, a migdia de Fet, a la serra de Savinós Té adossat un temple més modern Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir, des d’Estopanyà…
Vila de Castelló d’Empúries
Art romànic
L’any 879, apareix esmentada per primer cop l’existència de la vila de Castelló, arran d’un judici, publicat per Jaume Villanueva, que se celebrà en aquest lloc “in villa Castilione” , al territori de Peralada, en presència del comte d’Empúries i del bisbe de Girona El fet que fos triada aquesta població per celebrar-hi un judici tan important fa pensar que ja al mateix segle IX tenia una certa importància Castelló esdevingué, d’una manera progressiva, una població cada cop més important dins el comtat d’Empúries-Peralada En un moment del segle X o XI es convertí, de fet, en la capital d’…
Santa Maria del Priorat de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, centre d’un antic priorat que depenia de Santa Maria de Ripoll ECSA - J Todó L’església de Santa Maria del Priorat és situada al costat del cementiri A 2 km de l’Arboç En entrar a Banyeres cal agafar el primer carrer a l’esquerra, i a uns 500 m passant pel davant de l’escola pública, es troba el Priorat JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF813703 Història No hi ha notícies de la fundació d’aquest priorat benedictí, però sí que cal remarcar la relació entre l’emplaçament de Santa Maria de Banyeres i la “ parada episcopalem ” que apareix en diversos…
Guerra, llibertat i igualitarisme a la frontera
Torre de la Minyona, castell de Cardona, segle XI RM El castell de Cardona Bages va ser, des de la conquesta carolíngia, una d’aquelles places estratègiques en la lluita contra els musulmans Els primers intents de restaurar la fortalesa i d’installar-hi un contingent de defensors correspongueren al rei Lluís I d’Aquitània 798 i al comte Guifré el Pelós 880 Aquestes iniciatives, tanmateix, no tindrien gaire èxit Tan sols al final del segle X, després de les desastroses incursions d’Almansor, s’assolí l’establiment a Cardona d’un grup d’habitants a partir de la concessió d’una carta de…