Situació
Església parroquial del nucli semiabandonat de Dorve, en precari estat de conservació, coronada a llevant per un absis amb decoració de tipus llombard.
ECSA - J. A. Adell
L’església parroquial de Sant Bartomeu és a la part alta —al nord— del poble de Dorve, on només viu una família. Aquest poble, que no disposa d’accés rodat, és situat a la part alta d’una vall secundària, a l’esquerra del riu Noguera Pallaresa, sobre l’embassament de la Torrassa.
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH482174.
Per a anar-hi cal travessar aquest embassament per la Guingueta d’Àneu, i prendre un corriol, ben senyalitzat perquè forma part dels senders de Gran Recorregut (GR-11), que, en una hora i mitja de forta pujada, arriba al poble de Dorve. (JAA)
Història
No es coneixen dades documentals sobre l’època medieval ni de la vila ni de l’església de Sant Bartomeu de Dorve, que formava part de la jurisdicció de la Vall d’Àneu i gaudia dels seus privilegis. Com a tal, era possessió dels comtes de Pallars, i al segle XV passà a la casa de Cardona.
L’any 1378, la comanda de Susterris hi tenia establerts dos homes, un alberg, una terra i dues vinyes.
Pel que fa a l’església, integrada al deganat de la Vall d’Àneu, sabem que el 1553 era servida per un co-rector, que s’amplià a 3 el 1556, i a 4 el 1770, i disminuí a 2 l’any 1821. Actualment es troba abandonada i sense culte. (MLlC)
Església
Planta del temple, molt singular a causa de la diferent orientació i la manca de simetria de les seves parts.
J.A. Adell
És un edifici en estat ruïnós, on recentment s’ha esfondrat el sector de ponent de la volta de la nau, s’ha ensorrat el cor, i ha quedat colgada la pica baptismal, d’època romànica.
La seva estructura respon a un pla d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, amb llunetes, reforçada per tres arcs torals, i amb dues capelles afegides als costats nord i sud de la nau, just abans del tram presbiteral, on la volta de canó, de perfil semicircular, no té llunetes. El presbiteri és tancat per un retaule de fusta que amaga l’absis de l’edifici original, de planta semicircular, i precedit d’un ampli tram presbiteral, realçat per un segon arc presbiteral, que no es reflecteix en la planta. De fet, aquesta part de llevant, amb l’absis, és l’única part que subsisteix de l’edifici original, al qual se li escapçà la nau, substituïda per l’estructura de la nau actual, amb les seves capelles, i el seu campanar de torre, adossat a l’angle sud-oest, que segueix el tipus de campanar barroc pallarès, de planta vuitavada en la part alta, i coronat per una alta agulla de coberta.
L’element més destacat de la part original és la decoració de la façana absidal, resolta amb els clàssics motius llombards d’arcuacions, en sèries de tres entre lesenes, amb la peculiaritat que les arcuacions són de perfil rebaixat, i per sobre d’elles, sota el ràfec, hi ha una matussera decoració formada per una franja de parament arrebossat decorat per una incisió en ziga-zaga.
A l’absis hi ha dues finestres de doble esqueixada, i hi manca la finestra que, per lògica, devia obrir-se en el plafó central; el qual, d’altra banda, és inexistent, perquè la presència de només tres lesenes defineix quatre plafons, un nombre parell que contrasta amb la norma habitual de situar un nombre de plafons imparell, tres o cinc, en el central dels quals normalment hi ha una finestra.
Al costat sud de l’arc presbiteral hi ha una altra finestra, paredada, i substituïda per una altra que trenca un dels seus brancals.
L’aparell de la part ampliada és de reble de pedra llosenca, i contrasta amb l’aparell de la part original, fet amb reble irregular de peces de pedra granítica, amb els arcs, les lesenes i les arcuacions formats per peces de pedra tosca. L’interior presenta els paraments arrebossats, i en la conca absidal hi ha encastades dues bigues de fusta per a suportar una estructura desapareguda.
En el seu conjunt, l’obra original acusa unes formes de gran rusticitat; s’hi apliquen unes fórmules decoratives que no es dominen plenament, i s’adscriu a les construccions del segle XII que romanen ancorades en la tradició constructiva i decorativa de l’arquitectura del segle XI. (JAA)
Pica
A l’interior de Sant Bartomeu de Dorve encara resten, tot i que mig cobertes per la runa, una pica beneitera i una pica baptismal, ambdues decorades amb el mateix tipus d’ornament —combinacions de línies que defineixen una mena de triangles— i, només la baptismal, amb alguna figura probablement humana. D’estructura semiesfèrica, responen a una manera de fer popular lluny de qualsevol paràmetre estilístic. (CLlU-LCV)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1574, núm. 31, foli 286r
- Moliné, 1982, vol. V, pàg. 370: Bertran, 1986-87, vol. VIII, pàg. 386
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 389.