Vila de Castelló d’Empúries

L’any 879, apareix esmentada per primer cop l’existència de la vila de Castelló, arran d’un judici, publicat per Jaume Villanueva, que se celebrà en aquest lloc (“in villa Castilione”), al territori de Peralada, en presència del comte d’Empúries i del bisbe de Girona. El fet que fos triada aquesta població per celebrar-hi un judici tan important fa pensar que ja al mateix segle IX tenia una certa importància. Castelló esdevingué, d’una manera progressiva, una població cada cop més important dins el comtat d’Empúries-Peralada. En un moment del segle X o XI es convertí, de fet, en la capital d’aquest comtat doble. J. Pella i Forgas, en la seva Historia del Ampurdán, considerava que això s’esdevingué cap a l’any 900 (època del govern del comte Sunyer). Santiago Sobrequés es decantà cap a la segona meitat del segle X (època del comte Gausfred). Pelagi Negre, en canvi, pensa que fou més aviat l’any 1078, a la mort del comte Ponç. Hom ha suposat que la decadència i la inseguretat de la vella ciutat d’Empúries motivaren aquest canvi de capitalitat. Així mateix, cal tenir present que d’ençà del 1078 Peralada, l’altre centre important del comtat, era la seu dels senyors de Peralada i, després, dels vescomtes de Rocabertí. El fet que els comtes triessin Castelló d’Empúries com a nova capital és comprensible per raons topogràfiques, estratègiques i segurament també econòmiques i comercials. L’existència d’un estany molt gran a tocar de Castelló implicava la proximitat d’una font important de riquesa. Un aspecte potser, però, negatiu amb relació a aquesta població era el pes i el poder que hi tenien els eclesiàstics: donacions de béns a la zona de Castelló al monestir de Sant Pere de Rodes (anys 944, 945, 968, etc.), dominis extensos propers a aquesta ciutat que depenien del cenobi de Roses, drets que hi tenia la seu de Girona (donacions del 1007, 1060, etc.). En un document de l’any 1007, ja figura esmentada l’existència de l’església de Santa Maria de Castelló. L’any 1064, aquesta església de Santa Maria fou consagrada pel bisbe Berenguer de Girona. Durant el govern del comte empordanès Hug II (1078-1116), hereu de Ponç I, s’esdevingueren canvis importants a Castelló, vila que, de fet, ja feia la funció de capital del comtat. Aquest comte s’apropià un edifici de la població de Castelló d’Empúries que era propietat dels canonges de Girona i féu que fos el seu alberg o habitatge. Aquest fet motivà que, l’any 1091, calgués signar un document de concòrdia entre el comte i el bisbe. Així mateix, sembla que en aquesta època el comte Hug estava construint un altre edifici dins la sagrera o les rodalies immediates de l’església de Santa Maria de Castelló. Després d’aquest intent fracassat d’aprofitar un edifici eclesiàstic, segons J. Marquès, el comte degué començar a construir el seu nou palau (que era situat on més endavant s’installaren els dominicans). Aquest comte Hug II fortificà la vila de Castelló amb un recinte murat. En època del comte Ponç Hug (1116-53) es produïren diversos enfrontaments d’una certa violència entre aquest comte d’Empúries i els comtes de Barcelona i els bisbes de Barcelona, tots els quals havien arribat a tenir un poder que hom considerava excessiu al comtat empordanès, fet que representava una forta limitació a la sobirania dels senyors del comtat. Aquest comte, cercant d’obtenir més independència, intentà de crear un nou bisbat —hereu del d’Empúries— que tingués com a seu Castelló. Així mateix, s’enfrontà amb diversos senyors, especialment amb els de Peralada, parents seus. Fins i tot, intentà d’ofegar el mercat setmanal de Peralada prohibint als seus homes que hi anessin i, segurament, fent que el mercat de Castelló se celebrés el mateix dia de la setmana, el dissabte. L’existència del comte de Barcelona darrere els seus adversaris impedí que aquest comte d’Empúries pogués imposar la seva voluntat en els camps de la política, l’economia i fins i tot de l’organització eclesiàstica. Així, l’any 1128, a més de moltes altres coses, li fou imposat “quod vallos de Casteion et fortitudinem novam… totum destruat, repleat” (que destruís la fortalesa nostra i omplís els valls), o bé que “non vetet suos homines ire ad merchad de Peralada et die sabati merchatum de Casteion non faciat”. Més d’un segle més tard es repetí l’enfrontament entre el comte d’Empúries i el sobirà de Catalunya, en aquest cas el rei Jaume I, en crear aquest la vila reial de Figueres. El comte d’Empúries assetjà aquesta població i se n’endugué les portes a la vila de Castelló. El comte, però, s’hagué d’acabar sotmetent. Durant la invasió francesa de l’any 1285, el comte Ponç Hug es posà totalment al costat del rei Pere II i, fins i tot, evità que aquest caigués en mans de l’enemic fent-lo sortir de Castelló quan l’exèrcit francès ja era a tocar d’aquest lloc i quan la població de Castelló era més aviat hostil al monarca. En temps d’Alfons II de Catalunya-Aragó, en canvi, els atacants francesos no pogueren pas prendre la vila de Castelló. En morir el comte Malgaulí o Ponç Hug IV i passar, l’any 1325, el comtat d’Empúries a l’infant Pere, de fet, Castelló deixà d’ésser la capital d’un estat gairebé independent i esdevingué la capital d’un estat autònom, que durà fins el 1402, any en què fou incorporat a la corona. Durant aquesta nova etapa, aquesta capitalitat es reflecteix encara en l’existència d’actes com el casament de l’infant Pere (Pere I d’Empúries) amb Joana de Foix, celebrat en aquesta població. L’any 1341, durant el govern d’aquest comte Pere, foren reparades les muralles de la vila, fou construït un port sobre la Muga, va ésser edificada una nova església, que, fins i tot, novament sense èxit, el comte Joan I (1364-96) intentà de convertir en catedral. L’any 1385, després de la revolta del comte Joan I, Castelló fou assetjada i ocupada. El comtat d’Empúries fou unit a la corona durant dos anys. De fet, l’existència d’aquest comtat ja arribava a la fi, i l’any 1402 restà definitivament incorporat als béns de la corona.