Resultats de la cerca
Es mostren 573 resultats
Bibliografia sobre el marc geogràfic i històric de la Garrotxa
Art romànic
Bibliografia Pèire de Marca Marca Hispanica, sive limes hispanicus , París 1688 Jaume Villanueva i Astengo Viage literario a las iglesias de España , 22 vols, Madrid-València 1803-52 Cl Devic i J Vaissete Histoire de Languedoc Histoire Générale de Languedoc avec les notes et les pièces justificatives , especialment vol II, ed Privat, Tolosa 1875 Joaquim Botet i Sisó Condado de Gerona Los condes beneficiarios , Girona 1890 Francesc Monsalvatje i Fossas Noticias históricas del condado de Besalú , 26 vols, Olot 1889-1919 Antoni Rovira i Virgili Història Nacional de Catalunya , vol III, Barcelona…
Bibliografia general referent al romànic de la Garrotxa
Art romànic
Ramón d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1926-52 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època , ed Aymà, Barcelona 1948 Ramon d’Abadal i de Vinyals Història dels Catalans , vol II La Pre-Catalunya , ed Ariel, Barcelona 1961 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958, la ed Barcelona 1965, 2a ed Joan-Albert Adell i Gisbert L’Hospital dels pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a Catalunya , “…
Sant Miquel del Camp (Olius)
Art romànic
D’aquest edifici no ha restat cap vestigi arquitectònic L’any 1077 apareix esmentada com a afrontació del mas Puig d’Olius, que el comte d’Urgell Ermengol IV, conegut per Ermengol de Gerp, i sa muller Llúcia donaren a Santa Maria de Solsona i a la seva canònica En la carta de consagració i dedicació de Sant Esteve d’Olius, del 21 de desembre de 1079, és citada l’església de “ Sant Michaelis de Campo ” Formava part de les possessions de Sant Esteve Al principi del segle XIV Jaume de Morea, avi dels nobles Lloberes, família destacada de Solsona per llurs actes benèfics i per les…
Biografia dels bisbes d’Ègara
Art romànic
Ireneu t 450-d 465 Primer bisbe de la diòcesi d’Ègara Clergue i collaborador de Nundinari, bisbe de Barcelona Aquest últim el designà bisbe per tal de regir la nova demarcació eclesiàstica que ell mateix havia creat i segregat de la seva pròpia diòcesi Poc abans de morir, Nundinari havia elegit Ireneu com a successor seu al capdavant del bisbat de Barcelona, amb l’aprovació inicial d’Ascani, metropolità de Tarragona No obstant això, aquest maldà per aconseguir la confirmació papal, que no fou concedida Així, l’any 465 el papa Hilari va convocar un concili a Roma on es declarà illegal tal…
Santa Magdalena de Lentillà o Nentillà (Vinçà)
Art romànic
El lloc de Lentillà o Nentillà és consignat en la documentació a partir del segle X vallis Nintilliani L’antiga ermita de Santa Magdalena era situada entre Marquixanes i Vinçà, a la riba esquerra del riu Lentillà, molt pròxima a la carretera N-116 i l’actual oratori de Santa Magdalena Les primeres referències documentals que s’han localitzat de l’antiga ermita daten de l’any 1299, quan en dues actes diferents es fa menció de Guillem Moysen, capellà de l’església de Lentillà Aquesta ermita o santuari encara existia a la darreria del segle XVII, ja que l’any 1688 és citada com a…
El Congrés Eucarístic de Barcelona
Ordenació sacerdotal a Montjuïc, C Pérez de Rozas, Barcelona, 31-5-1952 AF/AHC El 1951, com a culminació de la Santa Missió celebrada a Barcelona, el bisbe Gregorio Modrego y Casaus anuncià la designació de la ciutat com a seu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, el primer després de la Segona Guerra Mundial Fruit de les gestions directes de Gregorio Modrego amb Roma, aquesta designació no encisà en un primer moment el govern franquista, que l’hauria volgut celebrar a Madrid o Sevilla Tanmateix, aviat canvià la seva actitud en comprendre que el congrés era una basa propagandística…
Casal de Blancafort (la Garriga)
Art romànic
Al peu del riu Congost, al N de la població i a frec de la moderna autovia i carretera N-152 hi ha el molí de Blancafort, amb un important casal amb finestrals gòtics o d’arcs conopials del segle XVI, barri tancat i capella Aquest casal va reemplaçar l’antiga “fortitudo de Blancafort” , documentada des del 1183 i que es trobava sota l’alt domini de la família Centelles El 1242 Bernat de Centelles va encomanar al seu castlà Pere de Santa Eugènia el castell de Centelles i altres fortaleses, entre elles la de Blancafort junt amb “ipsum militem de Blancafort cum suo feudo” Des del 1320 no hem…
València, capital de la República
Al començament del novembre del 1936, la marxa de la guerra semblava fer imminent la caiguda de Madrid a mans de l’exèrcit revoltat La ciutat, assetjada, es preparava per a una defensa a ultrança El govern republicà, presidit des del setembre per Francisco Largo Caballero, decidí el seu trasllat temporal per —en les seues paraules— poder continuar més efectivament la resistència i fer més eficaç la gestió del govern El lloc triat fou València Així, durant onze mesos del novembre del 1936 a l’octubre del 1937, València va esdevenir la capital oficial de la Segona República Espanyola I aquest…
El sardanisme: entre dansa nacional i “peculiaridad regional”
Colles sardanistes que participen en concursos 1946-1960 El 1939 va marcar també un trencament pel que fa a la pràctica sardanística Una activitat que podia semblar tan innocent com la ballada de sardanes s’havia d’enfrontar a la qualificació que en fessin els vencedors, que no va ser única sinó més aviat matisada Tenien molt clar que es tractava d’una dansa que podia ser tractada amb connotacions diverses bé com la dansa nacional de Catalunya, cosa que tindria com a conseqüència directa la prohibició total, bé com una activitat folklòrica tradicional que podia formar part d’un ampli folklore…
Sant Esteve de Castellins (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Castellins és un enclavament de l’antic municipi de Pallerols situat entre el de Noves de Segre i la parròquia d’Hortó Un dels primers esments coneguts del lloc i de l’església data de 839, data en què Aconci vengué al bisbe Sisebut d’Urgell una sèrie de béns situats “in territorio Elinsitano, ad sanctum Stephanum …” així doncs, els béns venuts eren situats a la vall d’Elins i dins el terme de l’església de Sant Esteve Un altra menció es fa el 878, en un document de venda d’una terra situada “ in locum ubi dicitur subtus castro Elinsi …” de la vall d’Elins En l’acta de consagració…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina