Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Lluís Vives i l’elogi de la dignitat humana
Un dels elements característics del pensament renaixentista és la conscienciació del paper de l’ésser humà a l’univers, és a dir, l’assumpció de les pròpies possibilitats de l’individu L’ Oratio de hominis dignitate 1486 de l’ enjant terrible que fou Giovanni Pico della Mirandola i, en l’àmbit plàstic, el David 1504 de Miquel Àngel, en són els dos exponents més coneguts Joan Lluís Vives i Marc 1492/93-1540 també va sucumbir a aquesta temàtica, tot i oferir-ne una versió més lligada a la sensibilitat del Renaixement centreeuropeu Entre el 1518 i el 1520, va publicar a Lovaina un volum de cent…
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
La crisi del pairalisme
Masia, P Català i Pic, sd APC La paraula pairalisme no surt al diccionari i quan es recorre als autors clàssics que han escrit sobre el tema no s’hi troben definicions històriques sinó ideològiques J Camps i Arboix el definia com “un cos coherent i uniforme” sorgit “de les entranyes de la terra i de l’esforç dels homes” És a dir, un conjunt de principis eterns i per damunt dels homes que havia regit la societat rural catalana des de temps immemorials almenys des del segle XIV El pairalisme és, per tant, una ideologia que pretén justificar unes pràctiques familiars, contractuals, jurídiques i…
El fenomen sectari: refugi o causa de marginació
Alguns dels afectats durant el judici del cas de la secta dels Nens de Déu, Barcelona, 14-6-1993 R Solà / AVUI No hi ha consens social, ni tan sols entre els experts, entorn de la bondat o malvolença de la tasca que duen a terme els grups sectaris Anant més lluny, podem dir que el consens es fa difícil a l’hora de determinar què cal considerar com a secta, quins grups o associacions mereixen aquesta denominació i fíns a quin punt una determinada coacció o pressió exercida sobre les persones cal considerar-la amb els paràmetres del sectarisme I, per a acabar-ho d’adobar, hi ha…
El trobador i la dama
Escena de joglaria, monestir de Sant Cugat del Vallès, segle XII ECSA / Rambol En més d’una ocasió, les cançons d’amor dels trobadors van tenir ressò a les corts catalanes del final del segle XII Els mateixos temes es reprenien incansablement la irrupció de la primavera i l’entusiasme provocat pel bon temps, el goig de saber-se vinculat a la millor de les dames, l’elogi de les seves qualitats físiques i morals, l’opressió, el mal i la tortura que comportava aquesta amistat, la serenitat amb què se suportaven aquests patiments, el compromís de vassallatge envers la dama, els…
Narcís Feliu de la Penya: negocis i projectes per a la represa de Catalunya
Armes de la família Feliu de la Penya, segle XVII ANC / GS Narcís Feliu de la Penya i Farell 16-1712 procedia d’una família originària de Mataró, i era fill de Narcís Feliu, mercader, ciutadà honrat i conseller quart de Barcelona Però el fill Narcís, com molts altres descendents de mercaders, no va seguir la professió del pare, sinó que es doctorà en lleis i formà part del grup de gaudints de privilegi militar, i com a tal, doncs, se’l pot considerar un personatge representatiu de la burgesia de professsions liberals paranobiliàries, tal com ha assenyalat Pere Molas La seva relació estreta…
Introducció al romànic
Art romànic
Orígens i difusió del romànic català Mapa d’Europa amb indicació dels corrents principals i els llocs destacats d’implantació del romànic, segons l’estudi d’E Junyent A Pladevall L’art romànic és l’art que es desenvolupà després de la sedimentació de les nacionalitats que es van despendre de la descomposició de l’imperi Carolingi Fou un procés molt llarg que configurà les seves característiques gràcies al revifament de les tradicions culturals arrelades en tot l’àmbit en què va tenir projecció l’imperi Romà El romànic, que va anar precedit d’un extens període de recerques de formes i…
Del Renaixement al Barroc
Els segles XVI i XVII han estat considerats com els primers segles de la Decadència, terme emprat preferentment per a designar el doble fenomen històric de la minva tant de l’ús de la llengua catalana com a llengua de cultura, com de la qualitat dels escassos autors literaris El concepte sorgí com a contraposició a la voluntat programàtica de la Renaixença de restauració de la llengua catalana, i estigué influït, per una banda, per la valoració positiva que el moviment romàntic donà a l’època medieval en general i específicament a la catalana coincidint amb la màxima creació literària en…
L’escriptori de Santa Maria de Ripoll i els seus manuscrits
Art romànic
Introducció als còdexs de l’escriptori de Santa Maria de Ripoll El treball que emprendem tot seguit pretén d’ésser una aproximació des del punt de vista artístic al vell llegat de manuscrits dels segles X, XI i XII, nascuts a l’antic escriptori del monestir de Santa Maria de Ripoll Alguns d’ells perduts pel pas del temps, la majoria desapareguts en l’incendi que destruí una bona part del monestir i la seva Biblioteca l’agost de l’any 1835, la major part dels còdexs ripollesos restants són conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Diversos atzars històrics fan que, d’altra banda, haguem d’anar…
L’expansió mediterrània: un repte per als catalans
L’època de l’expansió catalana baixmedieval per terres peninsulars i per la Mediterrània se centrà al segle XIII, tot i que es prolongà fins al segle següent més exactament, abraçà des de la fi de la minoritat de Jaume I 1225 fins a l’inici del regnat de Pere el Cerimoniós, el qual aconseguí la reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa 1344 Catalunya inicià l’etapa expansiva en el moment de l’afirmació de la pròpia identitat nacional i de la presa de consciència de la seva força, quan ja s’havia refermat el poder monàrquic Es coneixen els esdeveniments per l’…