Resultats de la cerca

L’església de Santa Engràcia, precursora de l’actual parròquia, és documentada l’any 1007 Era situada més a la vora del riu que l’actual Fou traslladada al nou emplaçament l’any 1381 gràcies a una deixa que havia fet un tal Pere Riera en testar l’any 1378 amb aquest fi Devien fer-s’hi millores l’any 1558, perquè en aquesta data un tal mossèn Guillem Colet deixa una quantitat per a l’obra de l’església Del temple romànic primitiu no n’ha quedat cap rastre

Les notícies sobre el castell de Milmanda són escasses La primera referència documental de la fortalesa de Milmanda és de l’any 1148 o 1149, en què Guerau de Granyena i la seva muller Sança el donaren en castlania a Arnau de Montpaó i la seva muller Lloreta amb tots els seus termes i drets i la facultat de poblar-lo El 1163 aquest castell passà a mans dels monjos del monestir de Santa Maria de Poblet, els quals hi bastiren una granja, documentada el 1172 Aquesta propietat fou confirmada pel rei Jaume I l’any 1272 La granja de Milmanda és en l’actualitat un gran casal gòtic fortificat, bastit…

Torre pertanyent al monestir femení cistercenc de Santa Maria de Vallverd Noguera situada dins el terme del castell d’Estopanyà, al lloc dit Salze o Pla de Salze Donà nom al llogaret conegut com la Torre de Salze Probablement és la mateixa torre de Vilaverd lliurada a l’esmentat cenobi per Guerau d’Estopanyà l’any 1204 Al monestir de Vallverd anaren a parar nobles dames del país, com Elisenda de Girbeta 1231, Sibilla de Monesma i Orraca d’Aguilaniu 1266, Sibilla de Siscar 1333, Beatriu de Castre 1340, Beatriu de Bissaürri 1391, Tecla d’Espés 1437, etc, que amb els seus dots forniren el…

Abans de l’any 1290, s’havia construït a Palamós un palau, situat al Pedró, a la part més alta del turó on hi ha actualment el poble En aquesta data, segons Josep Pella i Forgas, el rei donà permís a Guillem Baster perquè pogués fer obres i millores en aquest palau, que havia de servir com a habitatge del monarca quan fos en aquest lloc L’any 1327, el rei Jaume II anomenà aquest edifici com a “ hospitium sive palatium nostri loci de Palamors” En aquesta època, el palau reial palatium regium era tingut pel rei per Guillem Bru de Girona L’any 1327, era en mans de Bernat Pallarès, que tenia…

Pastor, A de Laborde, 1807-18 BC La fundació de la Societat Econòmica de Puigcerdà el 1778, una de les primeres en el món de parla hispànica, va representar un intent de promoure “l’agricultura, la indústria i les arts” a l’àrea espanyola de la Cerdanya Concebuda per un grup de notables de la capital, el projecte fou motivat en gran part pel sentiment que s’estava produint un declivi de la prosperitat de la Cerdanya espanyola des de la divisió de la vall entre Espanya i França el 1659, i per la idea que la Cerdanya francesa s’havia desenvolupat millor, sobretot pel que feia a l’agricultura i…

El lloc de Lavit s’esmenta des de l’any 954 El castell apareix documentat l’any 956 en la venda d’un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l’any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència Els Santmartí posseïren l’alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament del 1180 només esmenta els béns que té al castell de Lavit Això sembla indicar que ja no tenia el domini directe del…

Al principi del segle XX, a la majoria de llars catalanes les tasques domèstiques, necessàries per a assegurar la subsistència quotidiana de les persones, ocupaven un gran nombre d’hores a les dones —joves, adultes i grans—, mestresses o minyones El treball era molt feixuc, ja que les tècniques i els procediments emprats eren totalment manuals i només alguns habitatges de les àrees urbanes disposaven d’aigua corrent o estaven connectats amb la xarxa de clavegueram o de gas Sabons Barangé, cartell, Barcelona, sd RM Durant els primers trenta anys del segle es van produir avenços significatius…

És un santuari que es troba situat al vessant nord-occidental del Matagalls Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, a la parròquia de Sant Martí de Viladrau Inicialment fou una capella eremítica i la gran devoció comarcana feu que es convertís en un important santuari Mentre el terme de Taradell es documenta l’any 893, la parròquia de Sant Martí no ho fa fins al 908 La notícia d’un culte a sant Segimon no es troba fins al 1290, quan hi devia haver la petita capella que es conserva, mig malmesa, dins una cova, bé que és de difícil atribució, és a dir tant pot…

Josep Antoni Duran i Lleida, en nom de CiU proclama la necessitat d’avançar en l’autonomia dins el procés de creació del nou Estatut, Barcelona, 8-6-2006 G Manuilo-EFE La causa última i fonamental de l’inici del procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 que va portar a l’aprovació de l’Estatut del 2006, cal buscar-la en la percepció, compartida a bastament entre els partits polítics catalans quatre dels cinc partits o coalicions representats al Parlament i entre amplis sectors socials més del 75% dels enquestats en els sondeigs d’opinió, al final de la dècada dels anys…

Entre el 1945 i el 1947 es van produir una sèrie de conflictes obrers a Catalunya, provocats per unes condicions de vida molt precàries i per la sensació d’un possible canvi polític afavorit per la fi de la Segona Guerra Mundial En aquest context, al gener del 1946 es produí una vaga general a Manresa, la primera amb aquest caràcter des del 1939, que relata Francesc Perramon i Pla —testimoni dels fets—, relat que fou publicat, originàriament, al diari “Avui” l’any 1977 “… Per a situar l’acció caldria conèixer les circumstàncies que es donaven llavors, difícils de comprendre per a la gent d’…