Resultats de la cerca

Borrell I -820 Comte d’Urgell, de Cerdanya i probablement d’Osona-Bages Es creu que Lluís el Piadós , rei d’Aquitània l’any 798, li féu l’encàrrec d’ocupar i custodiar els castells d’aquestes comarques, potser amb el títol de comte El 801 acompanyà el rei Lluís en les expedicions de conquesta de Barcelona fins a Tortosa en aquest lloc, segons l’Astrònom, lluitava al costat de Berà, comte de Barcelona, l’any 809 L’any 813 Carlemany el nomenà comte d’Urgell-Cerdanya-Conflent Sembla que Borrell era d’origen visigot Fou succeït en els comtats d’Urgell i Cerdanya l’any 820 pel comte Asnar Galí…

Als anys vint, Lluís Companys es va entregar en cos i ànima a l’intent de resoldre el problema social agrari català En aquest període, hi dedicà bona part de les seves actuacions públiques i bona part del seu temps com a polític, advocat, sindicalista, propagandista i periodista Com a dirigent agrari, Companys desenvolupà, des d’aquests diferents àmbits professionals i vocacionals —que no eren pocs—, les seves principals aptituds i capacitats, que havia anat adquirint i enriquint des de ben jove i que al principi dels anys vint ja es trobaven en un estat de maduresa…

El lloc de Beseit, a la riba del Matarranya, fou conquerit definitivament pel comte Ramon Berenguer IV entre els anys 1160 i 1165 Va pertànyer al terme de la Pena d’Asnarlagaia Vall-de-roures, del qual era senyor el bisbe de Saragossa La primera referència de la població és del 1270, i la seva parròquia és documentada a les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 L’església parroquial romànica era situada al bell mig de la vila, on ara hi ha l’actual parròquia El 1312 fou autoritzada la construcció d’una nova església a la vila en substitució de la primitiva Les obres,…

El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz , en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà entre d’…

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada dins el castell de Pena-roja, el qual era emplaçat al tossal de la Mola, als vessants ponentins del qual s’esgraona la població de Pena-roja És ja documentada el 1185, i figura també en les relacions d’esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 Fa ja alguns anys, en fer el dipòsit d’aigua de la població a l’indret on hi hagué el castell, aparegueren restes de murs i antics enterraments, probablement del cementiri de l’església de Santa Maria

Una “ecclesia Sancte Marie de Insulis” és esmentada en documents de Sant Benet de Bages, dels anys 1062 i 1073, en delimitacions de terres situades també prop de la riera de Marfà Això fa que puguem situar-la més o menys a l’indret on el 1639 es va erigir l’actual santuari de la Mare de Déu de la Tosca, ampliat els anys 1668, 1673 i 1914, potser com a record de l’antiga església, tot i que això no es pugui provar per la distància que separa totes dues advocacions

Les poques notícies que es tenen d’aquest castell se circumscriuen als darrers anys del segle XI i al començament del XII L’any 1089 els comtes Artau II i Eslonça i Ot, bisbe d’Urgell, vengueren el castell de Rocafort, juntament amb les viles de Buseu i Vila-rubla, a Guillem Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard el mateix Guillem Guitard, abans d’emprendre el pelegrinatge a Terra Santa, restituí el castell i les viles referides al monestir de Gerri, al qual anteriorment el comte Guillem II n’havia fet donació Guillem Guitard n…

El petit nucli de Vilaperdius es troba a la banda nord-oriental del terme, a l’esquerra de la petita vall que fa el barranc de Sant Magí El lloc de Vilaperdius és documentat per primera vegada l’any 1020 en el testament sacramental del difunt Salla de Santa Perpètua consta que els almoiners del testador, acomplint la seva voluntat, van donar l’indret de Vilaperdius al monestir de Sant Benet de Bages, el qual va fer bastir una torre per tal de defensar els seus pobladors Aquesta torre, situada dins el terme del castell de Santa Perpètua i que fou destruïda arran de la incursió sarraïna de l’…

Antiga parròquia, avui desapareguda, situada extramurs de la vila d’Àger, al raval del Pedró Per alguns vestigis descoberts els darrers quaranta anys, es pot afirmar que fou una de les primeres esglésies d’Àger, malgrat que les seves notícies documentals són força migrades i tardanes La primera és del 1377 Al segle XVII consta annexa a la parròquia de Sant Vicenç En el llibre de visita de l’arxiprestat dels anys 1758-59, encara es fa menció de l’església de Sant Joan, antiga parròquia convertida en aquell moment en una simple capella de la parròquia de Sant Vicenç

El primer esment de la vila d’Artedó data de l’any 902, en la venda d’una terra Altres notícies relatives al lloc o terme d’Artedó són dels anys 929, que foren comprades unes terres situades al terme per part d’Ermemir, vescomte de l’any 982, en què es documenta la serra d’Artedó, com a límit, a migdia, de la vila d’Alàs o dels anys 1039, 1055, 1070 o 1087 El lloc era domini de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell En el llibre de la dècima del 1391, inclosos al deganat d’Urgellet, estan relacionats el capellà d’Artedó i el seu rector Bernat Roger, beneficiat…