Resultats de la cerca

Església romànica del segle XII esmentada des de l’any 902 Antiga dependència del monestir de Sant Esteve des del 955, subsisteix encara englobada dintre les construccions d’una cooperativa agrícola, a l’est del poble

Esmentada el 1381, subsisteix encara, transformada en cortal És d’arquitectura gòtica tanmateix, els vestigis d’una necròpoli paleocristiana descoberts ocasionalment als seus encontorns fan pensaren un origen més antic Podria haver succeït l’antiga església Sant Pere

L’antiga església de Sant Vicenç centra el poble del mateix nom, que es va anar formant amb carrers costeruts que s’apleguen prop de l’església Antigament s’anomenà també Sant Vicenç de Llavaneres i, més antigament, de Caldes El nom de Montalt, com a nom d’un castell molt fugaç que tot seguit desapareix de la història, consta des del 1017, i més tard 1128 consta només com a topònim L’església de Sant Vicenç, com a sufragània de Sant Andreu de Llavaneres, és documentada des dels anys 1169, 1174 i 1188 L’any 1577 l’església de Sant Vicenç va obtenir la seva independència de la de Sant Andreu i…

L’església de Sant Vicenç de Bajoles, documentada des de l’any 1089 i seu d’una comanda hospitalera, subsisteix encara entre Perpinyà i Castellrosselló, prop del mas anomenat Anglada o Mas Blanc L’actual edifici rectangular de l’església és tardà i poc característic El lloc ja pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’any 1172 El seu primer comanador, Arnau d’Alverí, és conegut a partir del 1211 A la casa de Bajoles residien un prior i diversos frares, mentre que els cavallers de l’orde tenien la seva residència a Perpinyà Fou la principal casa hospitalera del…

El lloc de Millà és consignat per primera vegada l’any 1066, en la distribució de béns de la canònica de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon Fins a mitjan segle XII no trobem una referència del castell de Millà La primera apareix en el testament de Ramon Berenguer d’Àger, del 1158, el qual concedí el castell de Millà a la seva filla Berenguera Per la documentació balx-medieval hom sap que el castell pertanyia al vescomtat d’Àger i que l’abadia de Sant Pere posseïa l’església parroquial, com ho palesa la butlla d’Alexandre III del 1162 L’estructura actual del…

Església parroquial esmentada des del 964 Entre els anys 1072 i 1198 la documentació l’anomena indistintament Sant Fruitós in Kastro Terciolo o Castrotercioli i Sant Fruitós de Genebreda , bé que del final del segle XII en endavant sempre s’esmenta únicament amb el cognom de Castellterçol L’apellatiu de Ginebreda el devia rebre de l’antiga villa o gran propietat de la Ginebreda, encara subsistent al nord de la vila L’església de Sant Fruitós va esdevenir el centre d’una gran parroquia i població El 1130 l’església amb la seva sufragània de Sant Julià d’Úixols fou cedida al monestir de l’…

Fortificació situada dins i entorn de l’església de Santa Eulàlia de Fullà, al Veïnat d’Avall Era tinguda, el 1165, amb la casa forta o castell de la Bulella que en depenia, per Pere de Domanova, senyor de Rodés i de Mosset La seva filla i hereva, Cerdana de Rodés, la transmeté al seu propi fill, Ramon II de Canet 1225 Guillem II de Canet, fill del precedent, vengué els seus drets, el 1266, a Guillem de Fullà Però els reis d’Aragó i de Mallorca en conservaren la senyoria eminent, fins que, l’any 1381, l’infant primogènit Joan la sostragué del domini reial a favor de Berenguer d’Oms, els…

Situada dins el castell de Castellnou, correspon a l’actual sala gran d’aquest castell Documentada des del 1020 “Sanctus Petrus de Castronovo, ecclesia Sancti Petrí, Sancte Crucis et sepulchrum Domini intramuros de Castronovo” fou el lloc d’assentament d’un priorat augustinià esmentat des del 1091, en temps de la reforma gregoriana Els canonges pertanyien a l’orde de Sant Ruf Aquest priorat tingué vida fins a la supressió dels canonges augustinians, l’any 1592, moment en què el seu patrimoni fou atribuït, com Serrabona, al capítol de Solsona Segons Alart, el prior i els canonges tenien…

L’antic convent de Sant Salvador és situat al carrer del mateix nom, al centre de Perpinyà, entre la plaça Rigau i el Museu d’Història Natural El monestir de canongesses augustinianes de Sant Salvador és documentat des de l’any 1244, quan Guillema, filla de Perpinyà Mercer, feu un llegat de tres sous a les seves canongesses pel mateix temps consta que va rebre del papa Innocenci IV 1243-54 una butlla d’indulgències als que contribuïssin a la seva construcció El monestir de Sant Salvador fou protegit pels reis de Mallorca i perdurà fins a la fi de l’Antic Règim El vestigi més important de tot…

Situació L’església des del costat nord-est, amb l’absis, l’element avui dia més vistent d’aquesta antiga parròquia ECSA - JL Valls L’església, en part arruïnada, de Sant Esteve d’Orla és situada a la sortida sud-oest de Perpinyà, a la vora esquerra de la carretera N-162 A, a uns 3 km de Perpinyà És integrada en una masia de propietat particular PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 49,8” N - Long 2° 51’ 7,8” E Història El lloc d’Orla villam Orlam és esmentat per primera vegada el 832 com a afrontació nord de Vilanova de Raó i encara el 976 i el 988, com a afrontació sud de Baó “in ipsa…