Resultats de la cerca

No es coneix cap resta ni la ubicació del castell d’Espà, malgrat que la documentació sembla indicar que aquest va tenir una gran importància a l’edat mitjana El lloc de l’Espà surt ja esmentat documentalment el segle X, relacionat amb el monestir de Sant Llorenç prop Bagà El 961 els marmessors del difunt Ava donen al monestir diverses propietats a l’Espà “ hoc quod habeo in ipsas Spatas ” i a l’any 983, l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Llorenç esmenta que el monestir tenia quatre masos al lloc esmentat “ ipsas Spatas ” La primera referència sobre el castell la trobem…

No resten gaires vestigis del castell de Sautó, del qual Elisabet d’Erill, vídua de Pere Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol, senyor de Sautó, declarava, el 1639, que era “enterament destruït” Era assentat sobre una roca al sud del poble i vigilava la vall de la Tet i la via o camí del Conflent Unes bases de les muralles són visibles immediatament al nord i a l’est de l’església parroquial de Sant Maurici, englobada enterament dins el castell, del qual constituïa el sector meridional i probablement el més recent Dels dos fragments conservats, el meridional correspon a un mur…

La vila i castell d’Eina eren una possessió del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent El rei Jaume I, el 10 de març de 1263, ho confirmà a Bernat, prior del monestir Amb aquest document coneixem la llista dels nombrosos pobles del Conflent, la Cerdanya, el Capcir i el Rosselló on el monestir tenia béns A la Cerdanya, a més del castell i la vila d’Eina, tenia Roet, algunes rendes de Llo, Gorguja, Llívia, Estavar, Callastre, Bajande, Paladol, Targasona, Vilalta, Cereja, Enveig, Puigcerdà, Ger, Osseja, Oncés, Càldegues, Ix, Guils i Senillers, i els delmes que el comte de…

Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…

Es desconeix amb seguretat on s’aixecava la primitiva església parroquial de Llívia Hom ha suposat que es devia trobar dalt del puig on hi havia l’antiga ciutat i el castell L’actual temple, al cap de la vila actual, és un edifici del segle XVI, fortificat No es pot descartar, però, que sigui el successor d’un edifici més antic situat no al puig del castell sinó en un indret més proper, a la vila mateix Cal tenir present que s’ha descobert una necròpoli medieval a la zona del carrer dels Forns Hom pot notar ací i allà la reutilització en els murs de l’església actual de fragments antics que…

Situació Aspecte de conjunt d’aquest antic castell, històricament el més important del territori del Donasà ECSA - A Roura Castell situat al cim d’una penya, sobre la confluència de la Brugenta i el riu Aude i, així mateix, davant de les gorges de l’Aude, que marquen el límit septentrional de la Terra de Donasà Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 44′ 12″ N - Long 2° 5′ 21″ E Si agafem la carretera vella que va de Ròsa a Atsat, ja a la Fenolleda, passarem per sota del castell Hem de deixar l’automòbil al costat del pont i pujar-hi per un camí carreter En principi només es pot visitar els mesos d’…

El poble de Prats és dividit en dos nuclis el de Capdevila, el més antic, i el del Barri El nucli de Capdevila estigué emmurallat i sembla que contenia el castell o força de la població, que vigilava el pas del coll de Saig, per on passa el camí de Bellver Un dels primers esments del lloc de Prats data de l’any 1086, en una escriptura per la qual Guillem Ramon I de Cerdanya donà a Guadall Gilabert l’alou de Vencilles, el qual confrontava per una part in villa Pratis La menció més antiga del castell sembla que es remunta a l’any 1233, amb motiu d’una concòrdia entre Nunó Sanç amb el comte de…

A continuació es presenten, de forma resumida, aquelles notícies que permeten establir les propietats i/o dependències dels nuclis vers un senyor el comte, el rei, un noble o un eclesiàstic clergat regular o monestirs Atès el període que comprèn l'obra present, s'ha obviat esmentar d’altres notícies que van més enllà dels segles XIV o XV NUCLIS TITULARS All Esclua, bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia patrimoni familiar Alp Formà part de la baronia d’Urtx fins el 1316, quan el rei n’adquirí la major part Després de vendre’s a Jaume de Pallars i Joan de Laçana, es vengué de nou, al rei…

Situació Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, amb l’església de Sant Andreu d’Évol al fons ECSA - F Tellosa Castell situat en un promontori, al vessant de la vall d’Évol, damunt del poble i de la confluència del riu d’Évol i de la riera del Riell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 18” N - Long 2° 15’ 19” E Des d’Oleta cal agafar la carretera que porta a Évol S’ha de travessar aquesta població, en direcció a Tuïr d’Évol i agafar una pista que surt a la dreta i va al refugi de la Molina Un cop sota el castell, per un corriol, s’hi arriba en pocs minuts JBM Història El lloc i la…

Vista de conjunt d’aquest singular edifici ECSA - A Roura Situació L’església parroquial de la Mercè aglutina al seu voltant el més important dels tres nuclis que componen el poble de Planès, el qual és situat a ponent del pla de la Perxa Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 31’ 53” N - Long 2° 12’ 26” E Per a arribar a Planès des de la Guingueta d’Ix cal seguir la carretera N-116 quan s’arriba al coll de la Perxa, cal desviar-se primer per la carretera D-10 cap a la Cabanassa i tot seguit per la D-32, que es dirigeix a Sant Pere dels Forcats i a Planès MLIR Història Sector sud-est de l’església,…