Resultats de la cerca

La Seu d’Urgell Vista aèria de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric en primer terme ECSA - TAVISA En una zona bastant extensa, a les planes alluvials del Segre voltades per altes muntanyes, és a dir, a l’Alt Urgell, hi ha poblacions antigues i importants, com ara la Seu d’Urgell, Castellciutat, Castellbò i Organyà Si hom vol tractar dels orígens de la Seu d’Urgell, cal remuntar-se a l’època romana, època en què el primitiu nucli de població urbana es trobava al lloc de Ciutat, l’actual Castellciutat En el mateix lloc, el més estratègic a cavall del turó que domina la plana…

Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…

Bibliografia R D’Abadal i de Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la RABLB el 18 de desembre de 1949 Barcelona 1949 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia I El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1986 R D’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens Vives, Barcelona 1965 R D’Abadal i de…

Borrell I 813-820 Nomenat comte d’Urgell-Cerdanya per Carlemany 813, després d’haver estat al servei de Lluís el Piadós, que li encomanà la custòdia dels castells d’Osona i Bages Asnar Galí 820-824 Originari d’Aragó, fou investit dels comtats d’Urgell-Cerdanya per Lluís el Piadós, del qual s’havia reconegut vassall Galí 825 - a del 834 Fill i successor de l’anterior, desposseït per Lluís el Piadós, abans del 834, dels comtats d’Urgell-Cerdanya, per motius desconeguts Sunifred I 834-848 Comte d’Urgell i Cerdanya, fill del comte Belló de Carcassona El 842 obtingué una ressonant victòria a Ribes…

La notícia més antiga que es coneix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, en què es permutà una terra a la vila d’ Elasso A partir d’aquí, els esments sobre el lloc es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII L’existència d’una fortificació a Alàs és documentada ja al segle X L’any 988, la vila i l’església de Sant Esteve, amb la seva parròquia, era permutada pel comte Borrell II amb el bisbe i els canonges de la Seu Amb aquesta permuta, Alàs i el seu terme passaren de l’òrbita comtal a l’eclesiàstica, i es mantingueren com a senyoria de l’…

Aquest castell era situat probablement a la part alta del poble, però avui dia no en resta cap vestigi El topònim Tuxen és documentat en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu escrit amb la grafia Toxenne també és esmentat en un document del 966 que parla d’una donació de cases feta a Santa Maria de la Seu Tres anys abans, però, el lloc havia estat documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell El castell de Tuixén va ser propietat de Santa Maria de la Seu l’any 1024 Ermengol II va tornar a la catedral de la Seu la parròquia de Tuixén amb totes les pertinences,…

Apareix documentat el 1005, en un indret indeterminat del terme de Tuixén És definit com una “rocha” , i devia tractar-se d’una fortificació secundària de Tuixén

La vall de Lavansa, una de les grans unitats geogràfiques i culturals de la comarca de l’Alt Urgell, tenia una nodrida xarxa defensiva Tanmateix, gairebé les úniques restes certes dels castells que la formaven es troben a Sisquer Les referències documentals de fortaleses a la vall són abundants el 994 ja es documenta un indret anomenat Guàrdia —avui encara existeix cal Guàrdia, al fons de la vall— que dominava un pont sobre el riu de Lavansa Una altra fortalesa, el castell de Lavansa o de Santa Eulàlia, es documenta el 1084 A l’E de la Guàrdia hi havia un lloc dit Castellar, que apareix com a…

El lloc i el castell de Padrinàs són coneguts des del començament del segle XIV És documentat que l’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí procurador especial el cavaller Berenguer de Torrents per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, els següents castells Sisquer, Montargull força de “Montarguyl”, Padrinàs “castro et vila de Padrinaç” , de l’Espluga de Lavansa “ castro et villa d’Espluga de Lavança” , Josa, Fórnols, Ossera i altres castells i llocs posseïts en feu del comte Ot era el tutor del seu…

El 1107 i el 1131 apareix esmentat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol Josbert a Galceran Mir, i el segon atorgat per Mir Guitard a Galceran, en dos dels primers documents redactats majorment en català que publicà P Pujol i Tubau Segons altres notícies, el castell d’Ossera fou una possessió dels Pinós, segurament fins el 1371, en què degué ésser venut per Pere Galceran de Pinós al capítol de la Seu El castell, avui desaparegut, es degué alçar prop de l’actual poble d’Ossera, a la vall del mateix nom