Resultats de la cerca
Es mostren 735 resultats
Santa Cecília de Beders (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Aspecte del sector nord-est de l’església, amb la porta oberta al mur nord ECSA - A Roura Aquesta capella i antiga parròquia és situada a llevant del terme, al veïnat de Beders Mapa 35-10 216 Situació 31TDG016898 Per a anar-hi, cal agafar la carretera local que surt de Bellver en direcció a Alp i a mà dreta el trencall que mena a Bor arribats a Bor, cal prendre una pista que mena a Beders, situat a 1 km de Bor RMAE Història La parròquia de Beders és esmentada amb el topònim Biterris en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que reflecteix l’estat del bisbat d’Urgell al…
Sant Martí de Vilavedra (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Les restes d’aquesta església, avui arruïnada del tot, es troben al sud de Coborriu, a la vora del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís Fou una sufragània de Sant Serni de Coborriu i així consta en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1148 Els clergues de Coborriu rebien els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions del terme de Vilavedra
Sant Vicenç de Talló (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Església de l’antic terme de Talló que va dependre del monestir de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011 adreçada a aquest cenobi Desconeixem on era situada
Sant Martí d’Aravó (Guils de Cerdanya)
Art romànic
El poble de Sant Martí d’Aravó és situat aigua avall de Saneja, a la dreta del riu d’Aravó, que fa de termenal amb Puigcerdà L’església de Sant Martí ecclesia sancti Martini és esmentada com a afrontació territorial de la parròquia de Santa Cecília de Bolvir, en un precepte de confirmació de béns atorgat l’any 958 pel rei Lotari al monestir de Sant Miquel de Cuixà Posteriorment, l’any 1030, hi ha notícia pel testament de Ponç, arxilevita, que aquest llegà a Guifré Eiz el mas que posseïa a Saneja, amb l’alou de Sant Martí o de Senillers Es tracta, evidentment, pel nom del titular, de l’…
El marc geogràfic del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria de l’extrem de llevant de l’Alta Cerdanya, amb les carreteres que conflueixen al coll de la Perxa ECSA - F Tellosa La Cerdanya, comarca natural per excellència, és una unitat territorial que ha estat afectada per diferents divisions administratives i polítiques al llarg de la seva història En primer lloc, el Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659, que va repartir les terres cerdanes entre França i l’estat espanyol, i en segon lloc, la divisió provincial espanyola de l’any 1833 —actualment encara en vigència— que va adscriure uns…
El marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Prehistòria i protohistòria Probablement l’home ja ocupava la comarca de la Cerdanya durant la primera fase del neolític o neolític antic entre els anys 6000 i 5000 aC, car està demostrada la presència de ceràmica cardial o montserratina, típica del neolític antic, a les comarques veïnes del Solsonès, l’Alt Urgell i Andorra a l’Alt Vallespir s’ha trobat ceràmica de transició entre el neolític antic i el neolític mitjà Del final del neolític antic, a l’entorn del 4000 aC, s’han trobat a la comarca diversos jaciments, ja sigui a l’aire lliure, com a Sant Feliu de Llo Llo, al Pla…
Bibliografia general referent al romànic de la Cerdanya
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la descomposición de la iglesia visigoda Discurso leído en la recepción pública de D R de A en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 , Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata,…
Els comtes de Cerdanya fins els anys 1117-18
Art romànic
Borrell I -820 Comte d’Urgell, de Cerdanya i probablement d’Osona-Bages Es creu que Lluís el Piadós , rei d’Aquitània l’any 798, li féu l’encàrrec d’ocupar i custodiar els castells d’aquestes comarques, potser amb el títol de comte El 801 acompanyà el rei Lluís en les expedicions de conquesta de Barcelona fins a Tortosa en aquest lloc, segons l’Astrònom, lluitava al costat de Berà, comte de Barcelona, l’any 809 L’any 813 Carlemany el nomenà comte d’Urgell-Cerdanya-Conflent Sembla que Borrell era d’origen visigot Fou succeït en els comtats d’Urgell i Cerdanya…
Propietats i/o dependències dels nuclis de la Cerdanya
Art romànic
A continuació es presenten, de forma resumida, aquelles notícies que permeten establir les propietats i/o dependències dels nuclis vers un senyor el comte, el rei, un noble o un eclesiàstic clergat regular o monestirs Atès el període que comprèn l'obra present, s'ha obviat esmentar d’altres notícies que van més enllà dels segles XIV o XV NUCLIS TITULARS All Esclua, bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia patrimoni familiar Alp Formà part de la baronia d’Urtx fins el 1316, quan el rei n’adquirí la major part Després de vendre’s a Jaume de Pallars i Joan de Laçana, es vengué de nou, al rei…
Torre o casa forta de Cadell (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Aquest casal es troba no gaire lluny del llogaret de Beders És una casa fortificada, de forma quadrada, amb dos pisos molt alts, i té quatre torres garites als corresponents angles Segons A Salsas, el casal fou edificat al segle XVI i no conserva res de romànic No es tenen referències documentals d’aquest casal, que fou el bressol d’un dels llinatges més importants de la Cerdanya, els Cadell Els primers membres coneguts apareixen documentalment a la primera meitat del segle XIII A l’abril del 1222, Nunó Sanç, senyor de la Cerdanya, des de Perpinyà, amb motiu dels…