Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
Castell d’Arcavell (Anserall)
Art romànic
Situació Edifici aprofitat per construccions més tardanes que mostra a la seva part superior una torre de planta irregular bastida sobre una penya ECSA - A Villaró Les restes del castell són situades al capdamunt del poble d’Arcavell, que es troba al límit amb Andorra, a uns 1 000 m d’altitud Mapa 35-10216 Situació 31TCG754989 Per anar a Arcavell cal prendre la carretera que surt al quilòmetre 9 de la C-145 de la Seu d’Urgell a Andorra Història Comparant amb la majoria de fortificacions de la comarca, sembla que la data de construcció d’aquest castell és relativament tardana Tot i que la…
Castell d’en Txelis (Camarasa)
Art romànic
Situació Escasses restes d'aquesta fortalesa islàmica situada en un rocall espadat sobre el marge esquerre del Segre ECSA - J Giralt L’anomenat castell d’en Txelis és en un rocall espadat localitzat al vessant de ponent de la serra de Monteró, dominant el marge esquerre del Segre a l’altura de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG215378 És difícil i llarg l’accés si es fa a través de la serra de Montero Des del pont d’Escaleta, situat a uns 2 km de Llorenç seguint la carretera cap a Camarasa, surt un camí de cabres a mà dreta que després de vorejar el riu s’enfila en fort pendent,…
Torre de Sant Salvador (Camarasa)
Art romànic
Situació Construcció d’origen islàmic adaptada a la topografia del terreny i feta a base d’encofrades de maçoneria ECSA - J Giralt La torre coneguda amb el topònim de Sant Salvador es troba a la part més alta dels espadats localitzats al marge dret del riu Segre, just al davant del nucli urbà de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG230390 Per a arribar-hi cal seguir la carretera del Doll fins passat el pont de la central tot seguit hi ha un trencall a l’esquerra que dona pas a una pista que voreja el riu i que porta fins a una zona plana, des d’on caldrà enfilar el fort pendent de la serra…
Sant Andreu de Castellò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Vista de la part de l’absis, sobremuntat per un campanar d’espadanya que reprodueix la corba d’aquell ECSA – M Anglada El poblat de Sant Andreu que ara només té quatre cases habitades és situat al vessant oriental del turó de l’Orri, a 1 329 m d’altitud, passat el barranc de Sant Andreu i un parell de quilòmetres més amunt del poble de les Eres Mapa 34–10215 Situació 31TCG606959 S’hi arriba a través de la pista que va a Aravell, Castellbò i Sant Joan de l’Erm vell Castellbò és a 14 km de la Seu d’Urgell, al sud-oest s’hi va pel primer trencall de carretera després de Castellciutat…
Sant Jaume de Valldecerves (Querol)
Art romànic
Situació Absis de l’església, amb una decoració d’inspiració llombarda de grans arcs cecs entre lesenes ECSA - E Pablo L’església de Sant Jaume és al costat de la casa de Valldecerves, a l’extrem nord-est del terme Mapa 35-16419 Situació 31TCF736928 Per a arribar a l’indret des de Valls, cal anar fins al Pont d’Armentera i des d’allí prendre la carretera local T-213 en direcció a Igualada Després de passar el nucli d’Esblada, cal agafar un trencall a mà dreta, a l’altura del quilòmetre 20,7 de la carretera, que condueix al mas de Valldecerves JAA Història Aquesta petita església romànica té…
Vilatge de Margalef (Torregrossa)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix avui dia l’indret on era emplaçat aquest vilatge des del camp on s’obren les sitges ECSA-JI Rodríguez Les restes de l’antic vilatge de Margalef són situades al cim d’un replà aturonat, dit la Pleta Vella, al costat de la carretera de Torregrossa a Puigverd, a la seva cruïlla amb la carretera N-240 de Lleida a Tarragona Mapa 32-15 388 Situació 31TCG137048 A uns 10 km de Lleida per la carretera N-240 s’arriba a un encreuament vora una gran masia cap al sud surt la carretera LV-7022, que porta a Puigverd de Lleida, la qual cal seguir uns 200 m solament, ja que a l’…
Convent de la Trinitat (Lleida)
Art romànic
Els orígens sobre el convent dels trinitaris a Lleida no són gaire clars Hom pot afirmar que sant Joan de Mata, fundador de l’orde, aconseguí que fos donat, eventualment, a la “ domus Sancte Trinitatis et captivorum ” l’hospital del portal de Gardeny, vora l’actual portal de Sant Antoni, el qual havia estat fundat en unes terres cedides el 1174 a Pere Moliner per Arnau de Torroja, frare templer de Gardeny Aquest hospital, que la documentació de l’època designa com a Spital den Pere Moliner , es fundà al principi del darrer terç del segle XII, després que la riuada del 1170 destruís aquell que…
Mare de Déu de Gràcia (Tossa de Mar)
Art romànic
Situació Fragment que es conserva de l’extrem nord-est de la nau amb l’inici de l’arrencada de l’absis J Recarens Aquesta capella en ruïnes és situada a mig camí d’una via imaginària que aniria de la vila de Tossa de mar al santuari de Sant Grau, en una zona de muntanya baixa, propera a la mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG955214 És accessible per una pista que passa pel torrent que ve del Puig Nou i que cal deixar per seguir vers al nord-est, fins a arribar a una pista que va cap a la zona residencial de l’Agulla i que es troba amb l’antic camí de Tossa a Sant Grau Les ruïnes són a pocs…
Vila i castell de l’Arboç
Art romànic
La referència documental més antiga de la vila de l’Arboç és dels anys 1057-1071, data en què el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis feren una donació-infeudació a Raimon Arnau Ja en aquest document s’esbrinen dues característiques fonamentals que és una quadra in terra herma i un domini comtal excepte medietatem de dominio, qui inde exierit quem ibi retirent ad suum domenge Així l’Arboç va néixer com una unitat independent jurisdiccionalment, però lligada a l’àrea militar del castell de Castellet, també de propietat comtal, del qual va dependre tot i ser declarada…
Castell i vila de Llardecans
Art romànic
Les minses restes del castell de Llardecans són a la part més alta del poble, al sector nord-oest, al lloc conegut com el Castell El lloc de Llardecans fou de repoblació tardana i no se’n comencen a tenir referències fins al segle XIII Fou atorgat als Santcliment el 1248 Al segle XVIII pertanyia a la baronia de Maials, que llavors era de la família Bassecourt, comtes de Santa Clara Aquesta família fou el senyor de Llardecans fins al segle XIX La construcció dels dipòsits d’aigua de la població va motivar la destrucció de la major part de les restes del castell Actualment només resta el mur…